Musk regala milions a electors de Wisconsin perquè avalin el seu candidat al Suprem

WashingtonElon Musk ha aplicat a les eleccions d'aquest dimarts del Suprem de Wisconsin la mateixa tàctica que va utilitzar amb la campanya electoral de Donald Trump: donar quantitats ingents per al jutge conservador Brad Schimel, fer mítings en favor seu i entregar xecs gegants als electors. En un acte que va celebrar diumenge a Green Bay (Wisconsin), Musk va lliurar xecs d'un milió de dòlars a dos votants i va prometre a la resta d'assistents que els pagaria 20 dòlars per cada elector que reclutessin abans d'aquest dimarts 1 d'abril. Un advocat demòcrata de l'estat ja ha presentat una demanda per possible violació de la llei electoral. Musk ha invertit milions en aquesta cursa perquè pot determinar el futur de l'ajustada majoria republicana al Congrés de cara a les eleccions de mig mandat el 2026.

A les eleccions del Suprem de Wisconsin està en joc si es manté la majoria progressista (4 jutges a 3) o bé si es passa a una majoria conservadora. Els comicis coincideixen en un moment en què el tribunal estatal ha de decidir sobre casos relacionats amb el dret a l'avortament, la redistribució dels districtes electorals del Congrés i les normes de votació, fet que afectarà les eleccions de mig mandat de l'any que ve i les presidencials del 2028. Casualment, també està en marxa una demanda presentada per Tesla, l'empresa de cotxes elèctrics de Musk, que busca revocar una llei estatal que li impedeix obrir concessionaris i que probablement acabarà a la taula del Suprem estatal.

A les passades eleccions Wisconsin va ser un dels set estats clau que estaven en disputa i Trump se'l va emportar. Enmig d'un escenari on els demòcrates han perdut quasi tots els mecanismes de contrapoder efectius contra el president, les mid-term són el principal horitzó per recuperar el control del legislatiu i fer oposició.

Els límits dels districtes legislatius d'aquest estat clau s'han anat canviant al llarg del temps de manera que en algunes ocasions han donat més avantatge a un partit o a l’altre. L'equilibri dels mapes dels districtes per al Congrés ha estat la poma de la discòrdia al Suprem de Wisconsin durant anys, i la qüestió es va tornar a encendre després que una disputada elecció del 2023 al tribunal entregués la majoria als jutges progressistes. A finals del 2023 l'òrgan va ordenar a l’estat que dibuixés nous districtes legislatius, i va dictaminar que algunes demarcacions establertes mentre els republicans governaven a Wisconsin eren inconstitucionals perquè no eren contigües. Aquests districtes, segons han sostingut durant molt de temps els demòcrates, donaven als republicans, que controlen les dues cambres del Capitoli, un avantatge injust en un swing state.

La implicació de Musk en la campanya no s'ha limitat a l'entrega de xecs als electors. Segons un recompte del Brennan Center for Justice, America PAC i Building for America’s Future, dos grups finançats pel sud-africà han gastat més de 20 milions de dòlars en favor del jutge conservador Schimel, a qui Trump també ja ha donat el seu suport. "Hi ha un referèndum molt important (qüestió 1) a la votació de l'1 d'abril per modificar la Constitució de l'estat i exigir la identificació de votants [...] Per al Tribunal Suprem de l’Estat, assegureu-vos de votar pel patriota d'America First, Brad Schimel, contra Susan Crawford, una liberal d'esquerra radical amb un historial de ser indulgent amb pedòfils i violadors", escrivia el president aquest dilluns a Truth Social.

Un referèndum sobre Musk i Trump

La candidata progressista a qui Trump ataca, Susan Crawford, ha rebut el suport dels demòcrates, que també han convertit els comicis judicials en una mena de test sobre l'estratègia discursiva a seguir per recuperar votants. En aquest cas s'ha plantejat l'elecció al tribunal com un referèndum sobre Musk i Trump. "He de parlar només un minut o dos sobre el meu oponent: Elon Musk", deia Crawford en un míting a Kenosha. La frase bàsicament s'ha convertit en el leitmotiv de la seva campanya i és el nou missatge que altres demòcrates, com Bernie Sanders i Alexandria Ocasio-Cortez, estan llançant per crear un nou flanc des d'on combatre Trump: posar el focus en la idea de l'oligarquia.

Just aquest dilluns el senador de Vermont assenyalava l'escàndol dels xecs de Musk. "Així, doncs, aquest és l’estat de la democràcia nord-americana. L’home més ric del món està repartint xecs d’un milió de dòlars per guanyar un escó al Tribunal Suprem de Wisconsin i elegir un jutge contrari al dret a l’avortament", escrivia Sanders a X, on compartia la imatge del multimilionari amb el taló gegant durant l'acte de diumenge.

Una possible violació de la llei electoral

La polèmica pels diners que Musk ha entregat als votants es remunta a un post que va fer dijous passat en què ja va avançar l'entrega dels xecs en qüestió. En el post, deia explícitament que donaria el milió de dòlars "en agraïment per anar a votar". La llei electoral de Wisconsin prohibeix i considera delicte oferir, donar o prometre qualsevol objecte de valor (o diners) per influir en l'exercici del vot.

Poc després que saltés la polèmica, Musk va esborrar el tuit i va republicar-ne una versió revisada. Al post deia que l'entrada al míting estaria limitada a qui hagués firmat una petició en contra dels jutges "activistes" i que entregaria els xecs a "dues persones portaveus de la petició".

El fiscal general Josh Kaul va sol·licitar divendres al tribunal de circuit que emetés una ordre judicial d’emergència per impedir que Musk fes els pagaments, que va qualificar d’“intent flagrant de violar” l’estatut antisuborn de Wisconsin.

També van qüestionar la proposta del comitè d’acció política de Musk, America First, de pagar 100 dòlars a qualsevol votant registrat de Wisconsin que signés una petició expressant la seva oposició als “jutges activistes” o la reenviés a algú que ho fes. A principis d’aquesta setmana, el grup va anunciar que havia atorgat un milió de dòlars a un home de Green Bay perquè actués com a “portaveu per signar la nostra Petició en Oposició als Jutges Activistes”.