El Partit Demòcrata entoma l'efecte Mamdani

Enviada especial a Nova YorkZohran Mamdani ha retornat la il·lusió a les bases de l'electorat demòcrata i ha demostrat que encara hi ha opcions per trobar el camí d'un partit que va perdre la brúixola fa un any. La nit de dimarts a Brooklyn, quan el recompte de vots confirmava que el socialista seria el nou alcalde de Nova York, semblava Cap d'Any. Crits d'alegria i abraçades amb la promesa d'obrir un nou capítol, que es resumia en una frase premonitòria de Mamdani: "Estem a punt de dir adeu als polítics del passat, als que diuen que no es pot quan en realitat volen dir que no es vol".

L'endemà al matí l'eixam de Manhattan tornava a despertar-se com qualsevol altre dia: homes amb americana i corbata corrent al metro, turistes mirant el Google Maps i sensesostre deambulant amb carretons. Al migdia, entre els icònics apartaments de West Village on vivia Carrie Bradshaw, la protagonista de Sex and the City, una mare sortia a buscar els nens de l'escola amb pin de Zohran: "Sí, l'he votat, a veure què passa ara".

Prop de Washington Square, una noia de Califòrnia que portava una gorra del nou alcalde confiava en el fet que en surtin més com ell: "He vingut a visitar la meva tia i m'he comprat la gorra perquè he descobert qui és el Zohran i m'ha encantat. Tant de bo tinguéssim algú semblant a Califòrnia", deia la Tayla. I és que probablement, el governador demòcrata de Califòrnia, Gavin Newsom, també veurà un rival en Mamdani. Newsom fa temps que fa campanya a xarxes per parodiar el comportament de Trump, fent punts per a les eleccions a governador de l'any que ve i amb la vista posada a les presidencials del 2028. Mamdani no s'hi pot presentar perquè no va néixer als Estats Units, però ha deixat clar que els demòcrates només poden vèncer Trump si fan política d'una altra manera.

Expectatives i realisme

Més enllà de la il·lusió, també hi havia certa dosi de realisme. La Constance, asseguda amb una amiga en un dels bancs de la Washington Square, preveu que no tot serà tan fàcil. "Cal apuntar a les estrelles per arribar a la lluna. Segurament hi haurà promeses que no complirà al 100%, però anirà molt més lluny que qualsevol altre polític". La jove, veïna del Bronx, deia que havia viscut la campanya de Mamdani "com una carta d'amor als novaiorquesos". "Em va tocar molt, perquè es notava que coneixia els problemes de la gent d'aquí". També afirmava que ara se sentia més motivada per seguir amb "la feina": "Ens hem d'assegurar que compleixi amb la seva paraula".

A Instagram, l'algoritme oferia uns resultats curiosos. De cop i volta els reels de la plataforma s'inundaven amb perfils de candidats per als escons que estaran en joc les pròximes midterms que replicaven el mateix estil comunicatiu de Mamdani: vídeos naturals mirant a càmera, amb cert to humorístic i tot al mig del carrer, res d'estudis encotillats. "Enhorabona, alcalde Mamdani", deia Saikat Chakrabarti, demòcrata de l'ala esquerra del partit que competeix per un dels escons de San Francisco al Congrés.

Manny Rutinel, que busca canviar de vermell a blau un dels escons de Colorado al Capitoli, feia una introducció similar. Osman Salahuddin, congressista de l'estat de Washington, també escalfava motors per conservar el càrrec. "Ei, ja sé què penses: un altre candidat per al Congrés jove i racialitzat. No soc Zohran, el meu nom és Osman Salahuddin, soc diputat per a l'estat de Washington i em presento aquest any per mantenir el meu escó".

Efecte Mamdani

Els experts intenten comprendre les claus de l'èxit de l'home que l'1 de gener s'ha de convertir en el primer alcalde musulmà de Nova York. "Més que arrossegar el partit a posicions més d'esquerres, crec que les tàctiques de Mamdani, pel que fa a com dirigeix la seva campanya, probablement podrien ser copiades per altres candidats que siguin menys d’esquerres" , explica a l'ARA el politòleg de la Georgetown University, Jonathan Ladd. "No va centrar-se tant en la política exterior o en qüestions com la seguretat. Ell volia parlar del cost de la vida i dels preus a Nova York". Tot i que reconeix l'efecte Mamdani dins el partit, Ladd es mostra escèptic amb la idea que de cara a les legislatives de l'any que ve hi hagi un gran gir narratiu. "Tot i que ara els votants de Nova York probablement se situen molt més a l'esquerra del que acostumaven a estar, no crec que això s'apliqui a escala nacional".

L'abast de l'efecte Mamdani, que ha mobilitzat l'electorat, ha sacsejat l'establishment demòcrata i ha provocat Donald Trump, també dependrà de l'èxit de les seves polítiques. "Molt del seu recorregut i de la capacitat per demostrar que val la pena apostar per aquest tipus de polítiques dependrà de com funcionin. I això només ho pot dir el temps", assegura Ladd. Ara bé, tot i que el politòleg no veu un candidat similar ideològicament a Mamdani a les presidencials, sí que reconeix que la facció més progressista del Partit Demòcrata ha aconseguit una cara visible. "Probablement acabarà com l'hereu de Bernie Sanders".

Divendres Politico publicava una enquesta realitzada a mitjans d'octubre en la qual preguntava als votants qui és el líder de cada partit. Mentre que en les files republicanes no hi havia marge de dubtes sobre qui és el cap de la formació, al Partit Demòcrata les respostes més freqüents van ser, per aquest ordre: "No ho sé", "Kamala Harris" i "Ningú".

Que l'ànima més progressista tingui un referent clar, mentre l'aparell del partit segueixi sense una cara visible, pot donar més força a aquest gir. En certa manera, la campanya de les candidates per a governador de Virgínia i Nova Jersey ja era una reacció a la desfeta del 2024. Tant Abigail Spanberger com Mikie Sherrill van centrar el seu missatge en el cost de vida i van guanyar. Ho van fer des de posicions més moderades, però al centre hi havia l'anàlisi del senador independent Bernie Sanders l'endemà de la derrota de Harris: "No hauria de sorprendre’ns gaire que un Partit Demòcrata que ha abandonat la classe treballadora descobreixi que la classe treballadora l’ha abandonat a ell".