Internacional 21/01/2022

Els Estats Units i Rússia intenten refredar la crisi d'Ucraïna

Biden s'ofereix a reunir-se amb Putin i diu que respondrà per escrit a les seves demandes

4 min
El secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, i el ministre d'Exteriors rus, Sergei Lavrov.

BarcelonaEl president nord-americà Joe Biden està disposat a reunir-se amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, per frenar l'escalada militar a Ucraïna, mentre Moscou continua acumulant tropes a la frontera i ha anunciat més maniobres navals al mar Negre; també a respondre a les demandes de Rússia per escrit. La reunió d'aquest divendres a Ginebra entre el secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, i el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha acabat amb l'acord de mantenir oberta la via diplomàtica. Tots dos han utilitzat un llenguatge cordial després d'una hora i mitja de reunió: Blinken ha considerat que la conversa ha sigut "sincera", mentre que el ministre rus ha assegurat que la conversa ha sigut "oberta i útil". Continuen així les negociacions iniciades la setmana passada , intentant apaivagar els tambors de guerra.

El ministre rus ha indicat que el diàleg continua obert perquè els Estats Units s'han compromès a donar una resposta per escrit a les demandes de seguretat de Moscou la setmana que ve. Rússia exigeix el compromís que ni Ucraïna ni cap altre país de l'Est d'Europa s'incorporaran a l'OTAN i que no es desplegui més armament de l'aliança en països pròxims a la frontera russa. Una línia roja per a Moscou, a la qual per ara Washington no s'ha mostrat disposat a cedir: el secretari d'Estat nord-americà ha reiterat que hi ha "principis fonamentals" que no es poden tocar, entre els quals ha citat "la porta oberta" de l'OTAN. La portaveu de l'aliança, Oana Lungescu, ha deixat clar que "rebutgem qualsevol idea d'esferes d'influència a Europa".

Blinken no ha deixat passar la mobilització de tropes russes als voltants de la frontera, amb més de 100.000 soldats, hospitals de campanya i milers de litres de combustible emmagatzemats, en el que podria ser la preparació d'un atac en dos fronts que dividiria el territori ucraïnès i el seu exèrcit i amenaçaria la capital, Kíev: "Hem sentit (Lavrov) repetir que no tenen intenció d'envair Ucraïna, però hi ha coses que tots veiem". Mentre es feien les converses, Rússia ha augmentat la pressió amb l'anunci de maniobres navals amb 140 vaixells de guerra al mar Negre i el Mediterrani, que podrien obrir un tercer front, en forma d'un atac amfibi sobre la costa, al sud d'Ucraïna. Lituània, Letònia i Estònia han dit que enviaran míssils antitancs i antiaeris a Ucraïna i la República Txeca estudiarà la petició de munició de Kíev.

Per a Arnaud Dubien, investigador de l'Institut de Relacions Internacionals i Estratègiques de París, aquesta situació no pot allargar-se. "No és possible mantenir tants soldats fora de les seves bases indefinidament. Acceptar una humiliació tampoc és una opció per a Vladímir Putin. Per tant, el risc és alt. Així doncs, més que una invasió massiva d'Ucraïna, cal, sens dubte, considerar escenaris polítics i militars intermedis: atacs aeris o míssils de creuer contra determinades instal·lacions ucraïneses (en particular les bases dels famosos drons d'atac de fabricació turca), desplegament de míssils d'abast intermedi a la part europea de Rússia, atacs sobre posicions nord-americanes a Romania i Polònia pels nous míssils hipersònics, o el reconeixement de la independència de les "repúbliques" de Donetsk i Lugansk.

Exigències de Rússia

Aquest divendres el ministeri d'Exteriors rus ha fet públics els detalls de les seves demandes de seguretat, que inclouen la retirada de les tropes de l'OTAN i el seu armament de Bulgària i Romania. "Es tracta de retirar les forces estrangeres, equipament bèl·lic, armament [...] amb l'objectiu de tornar a l'estat que hi havia el 1997 als països que no eren membres de l'OTAN llavors. Entre ells, hi ha Bulgària i Romania", ha dit en un comunicat. Durant els últims anys, Rússia ha acusat l'Aliança Atlàntica d'incrementar la presència militar i el desplegament d'armes prop de les seves fronteres des dels països bàltics i altres com Polònia, Romania i Bulgària, cosa que Moscou interpreta com una amenaça directa a la seva seguretat.

Respecte als Estats Units, Moscou proposa signar un nou tractat que prohibeixi l'emplaçament d'armament nuclear fora de les fronteres dels dos països i impliqui la retirada de les armes que ja estiguin desplegades. Així mateix, demana que totes dues parts es comprometin a la destrucció de la infraestructura que tenen a l'estranger i deixar de fer assajos nuclears.

La via diplomàtica, oberta

Per a José María Peredo, catedràtic de relacions internacionals de la Universitat Europea de Madrid, "hi ha el risc d'un conflicte armat, però una intervenció a gran escala no és el primer escenari: la reunió d'avui no ha acabat amb la tensió, però confirma que la via diplomàtica està oberta". I on pot portar? Peredo hi veu dos escenaris: "Una sortida en fals, en què ni Rússia envaeix ni s'arriba a cap acord rellevant, cosa que deixaria un futur incert, o bé un acord sobre seguretat al centre d'Europa, de més envergadura i que hauria d'incloure la UE, però que requereix que els estats europeus assumeixin una seguretat compartida en el marc de l'OTAN".

stats