Internacional  /  Europa 05/06/2022

El setge al voltant de Boris Johnson s'estreny cada cop més

La pressió dels diputats 'tories' apunta a una imminent moció de confiança contra el 'premier'

4 min
Boris Johnson i la seva dona, Carrie Johnson, arribant divendres a la catedral de St. Paul per la missa d'acció de gràcies pel regnat d'Elisabet II

LondresMentre Boris Johnson i Carrie, la seva dona, pujaven divendres les escalinates de la catedral de St. Paul per assistir a la missa d'acció de gràcies pel Jubileu de Platí d'Elisabet II , des del costat sud de la plaça es va sentir una no gens discreta escridassada. Els espectadors amb la millor vista sobre l'escalinata, que s'hi havien apostat per a la desfilada de royals i pameles des de bon matí, van passar comptes amb el primer ministre britànic de les festes privades en plena pandèmia a Downing Street. I no es pot dir que els congregats fossin especialment radical lefties (esquerranosos) del nord de Londres. Més aviat al contrari: conservadors amants de la Corona, la pompa i la circumstància i l'ordre.

La xiulada era un efecte més dels escàndols durant els confinaments, que es van conèixer el novembre de l'any passat, i del contingut del devastador informe que va elaborar al respecte l'alta funcionària de l'estat Sue Gray i que deu dies va posar negre sobre blanc la dimensió de la disbauxa a Downing Street.

L'informe ha sigut de digestió lenta. Els últims dies la pressió sobre Johnson ha continuat creixent, fins al punt que aquesta mateixa setmana, un cop acabada la treva política del Jubileu de Platí, es podria desfermar la moció de confiança que fa tant que s'anuncia però que, en realitat, no acaba d'arribar mai.

El periodista de Sky News Tom Larkin és un dels que més bé porta els comptes dels crítics a Johnson dins del partit. El 2 de juny, el primer dia de l'homenatge a la reina, piulava: "Andrew Bowie, el 45è diputat conservador que qüestiona públicament la posició del primer ministre (+ el segon escocès). Diu que està «totalment consternat» pels esdeveniments i que el primer ministre «ha d'assumir la responsabilitat final». «Tots els diputats deuen estar considerant la millor manera d'avançar en aquest assumpte». La seva majoria davant de l'SNP [en la seva circumscripció] és inferior a 1.000 vots". Molt poc marge d'error, doncs.

Si els 45 diputats que comptabilitza Larkin han escrit una carta al Comitè 1922 del Partit Conservador –que aplega els parlamentaris de segona fila– en què insten a la moció de confiança contra Johnson, ja només en faltarien 9 fins als 54 que oficialment calen (el 15% del grup parlamentari) perquè el mecanisme es posi en marxa. No hi ha, però, cap garantia que la dada sigui real: tot el procés és molt fosc. El president del Comitè 1922, Graham Brady, és el destinatari de les cartes i només quan s'arriba a la xifra màgica té l'obligació de comunicar-ho. Mentrestant, no diu res. A més, els diputats poden enviar-li la seva carta i decidir amb posterioritat que la retiren. Altres mitjans, per ara, parlen de només 30 rebels.

L'opinió pública conservadora també és crítica amb Johnson. Almenys una part. El Daily Telegraph publicava divendres una enquesta feta entre els lectors –en la immensa majoria tories i brexiters– i el 60% apostaven per la dimissió del cap de govern. El web Conservative Home , òrgan de referència del partit, difonia dilluns passat l'índex de la valoració dels militants sobre el govern. L'últim de la llista era Johnson, amb -15 punts.

Una de les imatges de les festes il·legals a Downing Street aparegudes en l'informe de la funcionària Sue Gray.

Paul Goldman, un dels editors de Conservative Home, analitza la manca de popularitat del premier: "El motor de les seves baixes puntuacions és que el govern és massa d'esquerres, almenys per a molts activistes". Quan els militants diuen que és "massa d'esquerres" es refereixen a diferents pujades d'impostos des de l'abril passat que no són gens ben vistes pels tradicionals electors conservadors.

Goldman creu també que el neguit a Downing Street sobre la sort del primer ministre és "comprensible". Però la "resistència de Johnson és proverbial". El dia en què va aparèixer l'informe Gray va tornar a dir que no dimitirà. Després, ho ha reiterat i ha tornat a afegir que mai no va mentir al Parlament pel que fa al seu coneixement o no de les festes il·legals a casa seva. La setmana passada, a més, va fer lleugeres modificacions dels estàndards del codi de conducta ministerial que s'han llegit com un intent de cobrir-se les espatlles en cas que el comitè parlamentari que analitza les seves declaracions a la cambra conclogui el contrari, que sí que va mentir . Un veredicte que als ulls de tothom, però potser no de Johnson, seria una raó per dir adeu.

Eleccions parcials clau

Malgrat els rumors i les informacions més o menys afinades sobre el nombre de cartes que insten a la moció de confiança, hi ha un factor que suggereix que no tindrà lloc, almenys, aquesta setmana que tot just comença, però sí a finals de juny, perquè el 23 de juny hi ha dues eleccions parcials que poden acabar d'omplir la bústia de Graham Brady.

En tots dos casos, tenen lloc per la renúncia dels titulars conservadors. A West Yorkshire, al nord d'Anglaterra, Imran Ahmad Khan va ser condemnat el 23 de maig a 18 mesos de presó per assetjament sexual a un noi de 15 anys el 2008. Ahmad Khan va ser un dels diputats del red wall que van entrar al Parlament el 2019 , i el doble escàndol –el de la condemna i el del Partygate– no fa preveure una victòria conservadora. En funció de la magnitud de la derrota, es podria mesurar la capacitat de resistència o la futura ensulsiada de Johnson en aquesta zona, clau per mantenir la seva majoria. Les enquestes donen guanyador el laborisme.

L'altre diputat dimitit és Neil Parish, a Devon, al sud-oest d'Anglaterra. Va renunciar l'abril passat després que fos descobert a l'interior de la Cambra dels Comuns veient pornografia al mòbil. Les enquestes en aquest cas apunten a la victòria liberal-demòcrata. Una més que probable doble derrota pot acabar de fer vessar el got de la paciència dels crítics amb Johnson. Una vegada més, els pròxims dies seran claus per saber si el seu carisma continua desafiant la llei de la gravetat política.

stats