Europa

La ultradreta es queda fora de la segona volta de les presidencials a Finlàndia

El conservador Alexander Stubb i l'ecologista Pekka Haavisto protagonitzaran la segona ronda l'11 de febrer

ARA
2 min
Els dos candidats amb més vots preliminars, el candidat presidencial del moviment social Pekka Haavisto i el candidat presidencial de la Coalició Nacional Alexander Stubb es donen la mà la nit de les eleccions presidencials a l'Ajuntament d'Hèlsinki a Hèlsinki, Finlàndia, el 28 de gener de 2024.

BarcelonaEl conservador Alexander Stubb lidera el recompte a la primera volta de les eleccions presidencials finlandeses d'aquest diumenge, amb el 27,1% dels vots davant del 25,8% de l'ecologista Pekka Haavisto. L'ultradretà Jussi Halla-aho, amb el 19% quedaria fora de la segona volta, que se celebrarà l'11 de febrer.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Tot i que Finlàndia té un sistema poc presidencialista, el cap de l'Estat, que també actua com a comandant de les forces armades, participa de les decisions en matèria de política exterior i de seguretat, d'acord amb el govern de torn. I precisament l'amenaça de Rússia, amb qui Finlàndia comparteix una frontera de 1.300 quilòmetres, ha marcat la campanya. Tradicionalment, Finlàndia havia mantingut una posició equidistant entre Rússia i l'OTAN, però la invasió d'Ucraïna va forçar un canvi a Hèlsinki. El guanyador de la segona volta succeirà Sauli Niinistö, que ha esgotat el termini de dos mandats de sis anys al càrrec fixat per la Constitució, i que va promoure l'ingrés del país a l'Aliança Atlàntica, una decisió històrica que fins que no va començar la guerra a Ucraïna tenia un suport molt minoritari a Finlàndia.

Stubb (55) i Haavisto (65) eren els candidats amb més experiència en política internacional i de seguretat. El conservador, cap de l'ala més liberal de la Coalició Nacional (Kokoomus), és un euròfil convençut i va començar la seva carrera política fa vint anys com a diputat al Parlament Europeu. Després va ocupar diversos ministeris, i també va assumir breument el càrrec de primer ministre, entre el 2014 i el 2015. Després de perdre el lideratge del seu partit a mans de Petteri Orpo, l'actual primer ministre finlandès, va anar a treballar al Banc Europeu d'Inversions. Els últims anys havia estat apartat de la política, però justament els seus plantejaments sobre seguretat arran de l'agressió russa a Ucraïna, el van tornar a impulsar davant l'opinió pública.

Haavisto havia estat ministre d'Exteriors i tot i que milita al Partit Verd, va decidir presentar-se com a independent per atreure un electorat més ampli de sectors progressistes i liberals. També és el primer candidat a la presidència obertament gai de la història de Finlàndia. És un polític ben valorat pel seu caràcter afable i pel paper que va jugar al govern de la socialdemòcrata Sanna Marin. També va ser clau en les negociacions per la integració a l'OTAN, que Finlàndia va aconseguir en un temps rècord, mentre que la veïna Suècia encara està a l'espera per les traves que li han posat Turquia i Hongria.

El gran derrotat és el populista i euroescèptic Halla-aho, amb un discurs antiimmigració que li va arribar a costar una condemna per incitació a l'odi, que havia avançat a les enquestes en les últimes setmanes. Ultranacionalista, defensor dels valors tradicionals finlandesos, el seu partit (abans anomenat Autèntics Finesos) forma part de l'actual govern de dretes, després d'aconseguir un 20% dels vots a les últimes eleccions.

stats