Regne Unit

Escòcia, epicentre dels morts per drogoaddicció a Europa

El govern de l'SNP vol despenalitzar la possessió d'estupefaents per al consum personal però Londres veta qualsevol canvi legislatiu

4 min
El Royal Mile, una de les principals artèries d’Edimburg.

LondresA principis de setmana, el testimoni d'un exmilitar britànic, el Willie, de 48 anys, difós per la cadena de televisió Sky News, posava en evidència el fracàs més gran dels setze anys de govern del Partit Nacional Escocès (SNP) en tant que força hegemònica a Escòcia. No, l'exsoldat Willie no parlava sobre la derrota en l'intent d'aconseguir la independència al referèndum del 2014, ni tampoc de la impotència a l'hora de forçar el govern de Londres a concedir la celebració d'un segon plebiscit, després que el primer ministre, Rishi Sunak, s'emparés en el veto establert pel Tribunal Suprem del Regne Unit el novembre de l'any passat. El Willie parlava de la seva vida com a drogoaddicte a Dundee, la quarta ciutat del país, d'uns 150.000 habitants, epicentre de la crisi de sobredosis a Europa.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Des del 2013, sis anys després de la primera victòria electoral de l'SNP, llavors liderat per Alex Salmond, el Willie ha passat més d'una dècada enganxat a l'heroïna. Només l'amputació d'una cama, no sap si per una agulla infectada o perquè el que es va injectar era una barreja de tota mena de substàncies tòxiques, va fer que iniciés un procés de rehabilitació. Així i tot, les dificultats a què fa front són enormes, ja que viu al carrer. I, segons les seves paraules, "no hi ha suport" davant de la nova onada de crac que arrasa la ciutat.

Dimarts passat, al mateix temps que els britànics podien veure el reportatge de Sky News, el govern escocès feia públiques les noves dades relatives al 2022 sobre els morts per drogoaddicció: en total 1.051, una mitjana mensual de quasi 90 persones.

I si bé hi ha hagut un descens de 279 víctimes en relació amb l'any anterior, i que aquestes són les millors xifres dels últims cinc anys, Escòcia continua tenint la pitjor taxa de mortalitat al Regne Unit i al conjunt d'Europa. De fet, les dades indiquen que continuen sent molt més freqüents que fa dues dècades: en concret, 3,7 vegades més. A Escòcia, per cada milió d'habitants moren 248 persones víctimes de la droga. A la resta del Regne Unit, 88; a Finlàndia 79; a Irlanda 73, i a Suècia, 64.

La professora Catriona Matheson, especialista en drogoaddicció de la Universitat de Stirling, afirma sobre l'estadística relativa al 2022: “Algunes de les iniciatives que s'han posat en marxa comencen a tenir efecte". Amb tot, també assegura: "No podem dir que estem en una trajectòria a la baixa perquè hi ha un mercat il·lícit amb nous opioides sintètics que són molt barats i molt potents, i tot just els estem començant a veure".

Els opiacis i els opioides, incloses l'heroïna, la morfina i la metadona, són a l'origen de més de vuit de cada 10 morts. La majoria, a causa d'un ús indegut, i el 7% com una autointoxicació intencionada.

De les 1.051 víctimes, 692 eren homes i 359 dones. L'edat mitjana de les víctimes ha passat de 32 anys l'any 2000 als 45 el 2022. Però potser la dada més rellevant, i que indica la gravetat del problema, tant en termes sanitaris com socials, és que la probabilitat de morir per un ús inadequat de drogues és 16 vegades més elevada a les zones més depauperades econòmicament que no pas a les més benestants.

El debat sobre la despenalització

Arran de l'epidèmia de morts de les últimes dues dècades, i amb independència d'altres iniciatives de suport als addictes, el govern escocès va proposar al juliol la despenalització de la tinença de drogues per a ús personal. La tinença al nord de la frontera anglesa continua regulada sota la llei d'ús inadequat de drogues del 1971, anterior a la devolució de poders, i es manté sota el control del Parlament de Westminster. El govern del Partit Nacional Escocès, per boca de la secretària de Política sobre Drogues, Elena Whitham, va admetre en el moment de presentar la iniciativa que l'enfocament actual "ha fracassat", i que el consum de drogues contamina tots els serveis públics: des de la salut mental i la política per combatre el sensellarisme fins als serveis de benestar socials, la policia i les presons.

El govern britànic, però, es nega en rodó a permetre qualsevol modificació en aquest sentit. El primer ministre, Rishi Sunak, va carregar durament contra la idea de l'SNP. I la ministra de l'Interior, Suella Braverman, coneguda per les seves polítiques ultrarepressives en relació amb la immigració, va afirmar que la resposta més adequada eren polítiques més dures, "no lleis més febles", una referència al programa pilot del 2022 que posava en marxa centres de consum i tractament d'addictes als nuclis urbans. La ministra Braverman va reaccionar dient que la resposta correcta consistia "en lleis més dures, no en lleis més febles".

En el moment de demanar a Londres la despenalització, l'SNP va posar com a exemple el cas de Portugal, que el 2001 va relaxar les lleis sobre possessió d'estupefaents, com a possible exemple a seguir. Tot i tenir gairebé el doble de la població d'Escòcia –10,3 milions de persones, en comparació amb els 5,5 milions–, Portugal va tenir el 2021 només 74 morts, enfront dels 1.330 a Escòcia el mateix any. Amb només el 5,5% de víctimes en relació amb les d'Escòcia, Portugal és un dels països d'Europa amb una taxa més baixa per cada milió d'habitants: nou el 2020.

A Portugal, el tràfic de drogues continua sent perseguible penalment. La tinença de dosis per a fins a 10 dies per a consum personal de qualsevol substància, inclosa l'heroïna i la cocaïna, no és delicte criminal, però tampoc és legal. Si un usuari és detingut, i si no hi ha indicis que estigui subministrant estupefaents a altres, la policia pot confiscar-li la droga però no detenir-lo. En tot cas, el poden derivar a un servei per a la dissuasió del consum de drogues.

stats