Trump diu que ha parlat amb Putin i han acordat iniciar "immediatament" negociacions sobre Ucraïna
El president també ha parlat amb Zelenski, que ha rebut bé la idea
Washington / Brussel·lesEl president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat aquest dimecres que ha parlat per telèfon amb el president rus, Vladímir Putin, i han acordat que les negociacions per a un acord de pau amb Ucraïna arrenquin "immediatament". Així ho ha informat el mateix president estatunidenc a la seva pròpia xarxa, Truth Social. "Hem mantingut una trucada molt llarga i altament productiva –ha dit Trump–, i farem que els nostres respectius equips es posin a negociar immediatament". "Tots dos hem estat d'acord que volem aturar els milions de morts que es produeixen a la guerra entre Rússia i Ucraïna. El president Putin fins i tot ha utilitzat el meu lema de campanya en favor del «sentit comú». Tots dos hi creiem molt fermament. Hem acordat treballar junts, molt estretament, incloent-hi visites a les nacions respectives", ha afirmat el magnat novaiorquès. Segons ha explicat Trump després de la trucada amb el president rus, els dos líders tenen previst reunir-se en el futur, probablement a l'Aràbia Saudita.
Per l'altre costat, la Casa Blanca ha confirmat que Trump ha parlat immediatament després amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. "S'han discutit diversos temes relacionats amb la guerra, però principalment s'ha parlat sobre la reunió que s’està organitzant per divendres a Múnic, on el vicepresident JD Vance i el secretari d’Estat, Marco Rubio, encapçalaran la delegació", ha explicat la secretaria de premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, que ha confirmat que tots dos es reuniran amb Zelenski divendres. Segons Leavitt serà llavors quan oferiran detalls sobre la qüestió de si Ucraïna s'ha d'incorporar a l'OTAN o no. "L’administració està totalment compromesa amb un acord de pau per posar fi d’una vegada per totes a la guerra entre Rússia i Ucraïna", ha exposat la portaveu de la Casa Blanca.
Les reaccions a Europa sobre les trucades de Trump no s'han fet esperar. Tant França com Alemanya, per exemple, han reivindicat el dret de Kíiv i de la UE a dir la seva en la resolució del conflicte, i s'oposen a la possibilitat que la Casa Blanca i el Kremlin tanquin l'acord sense ni consultar-ho a la resta de parts implicades. "La pau només la podem aconseguir junts. I això vol dir amb Ucraïna i els europeus", ha dit la ministra d'Exteriors germànica, Annalena Baerbock, en una trobada ministerial a París. En la mateixa línia, el titular d'Afers Estrangers francès, Jean-Noel Barrot, ha remarcat que no es pot assolir la pau a Ucraïna sense tenir en compte la veu d'Europa. "Una guerra injusta no pot acabar amb una pau injusta", ha afegit el seu homòleg espanyol, José Manuel Albares.
La trucada entre Trump i Putin arriba el mateix dia que l'administració nord-americana redobla la pressió a Volodímir Zelenski. Després que aquest dimarts el president estatunidenc afirmés que Ucraïna "algun dia pot ser russa" si no arriba a un acord amb el Kremlin, aquest dimecres el secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, ha assegurat en una trobada ministerial de l'OTAN que per assolir la pau "cal començar a reconèixer que és un objectiu irreal tornar a les fronteres d'Ucraïna anteriors al 2014", quan les tropes russes van envair Crimea i part de l'est del país. "Perseguir aquest objectiu il·lusori només prolongarà la guerra i provocarà encara més sofriments", ha insistit el dirigent estatunidenc en la cimera de l'Aliança Atlàntica que es fa aquest dimecres i dijous a Brussel·les.
A parer dels Estats Units, però, no n'hi hauria prou que Ucraïna cedeixi territori a Rússia. Hegseth també ha assegurat que com a resultat d'un acord de pau entre Moscou i Kíiv no es pot pactar l'adhesió d'Ucraïna a l'OTAN, que és una de les grans demandes de Zelenski. L'Aliança Atlàntica, que està controlada de facto pel Pentàgon, ha acordat en més d'una ocasió que el camí d'Ucraïna cap a la pertinença a l'entitat militar més gran del món sigui "irreversible". Ara, però, l'administració Trump li frena els peus de cop i obre la porta per primera vegada a acceptar una de les principals demandes del règim de Vladímir Putin: que Ucraïna no entri en cap cas a l'OTAN. "Els Estats Units no creuen que l'ingrés d'Ucraïna [a l'Aliança Atlàntica] sigui un resultat realista en un acord", ha remarcat el secretari general de Defensa estatunidenc.
Així doncs, el cap del Pentàgon ha sigut contundent i sense ambigüitats. En només deu minuts d'intervenció ha fet una esmena a la totalitat de l'administració del demòcrata Joe Biden i ha presentat amb més claredat que mai les línies mestres de la posició de Trump sobre Ucraïna. A més, el discurs arriba en un moment clau del que sembla el preàmbul d'unes potencials negociacions sobre una guerra que ja fa gairebé tres anys que dura. Aquest cap de setmana se celebra la Conferència de Seguretat de Múnic i es preveu que Zelenski es reuneixi amb el vicepresident estatunidenc, J.D. Vance, i Keith Kellogg, l'enviat especial de la Casa Blanca per posar fi a la guerra entre Rússia i Ucraïna. Segons Bloomberg, es preveu que els EUA hi presentin el seu pla de pau per a Ucraïna i el temor que Trump estigui disposat a acceptar les condicions de màxims de Putin cada vegada es va fent més gran entre els aliats europeus.
Les declaracions de Hegseth han caigut com una galleda d'aigua freda a Kíiv i reforcen la posició de Rússia en una futurible taula de negociació. Aquest mateix dimecres Zelenski ha insistit que les garanties de seguretat per un possible alto el foc o un acord de pau amb Putin han de comptar tant sí com no amb la implicació dels Estats Units. "Garanties de seguretat sense Amèrica no són garanties de seguretat reals", ha remarcat el president ucraïnès en una entrevista en el diari The Guardian.
En aquest sentit, el secretari de Defensa dels EUA també ha descartat el desplegament de tropes de pau estatunidenques o de l'Aliança Atlàntica en territori ucraïnès per garantir el compliment d'una possible entesa entre les dues parts. "Seré clar: com a garantia de seguretat no enviarem tropes a Ucraïna", ha dit Hegseth. Tot i l'oposició estatunidenca, però, entre els aliats europeus cada vegada guanya més força la idea d'enviar efectius en territori ucraïnès per assegurar-se el compliment d'un alto el foc o un acord de pau. Tanmateix, segons fonts diplomàtiques hi ha alguns països europeus que encara hi són reticents i només s'hi mostren predisposats si els Estats Units també s'involucren en l'operació.
D'altra banda, aquest matí Zelenski ha obert la porta per primera vegada a intercanviar territoris amb Putin. A canvi de la zona que controla Ucraïna a la regió russa de Kursk, Kíiv demanaria a Moscou algunes de les parts que les tropes russes han envaït, si bé no ha aclarit quina part prioritzaria recuperar. "Tots els nostres territoris són importants", ha respost el president ucraïnès en l'entrevista al diari britànic. El Kremlin, però, no ha trigat gaire a rebutjar-ho rotundament. "Això és impossible. No acceptarem cap intercanvi del nostre territori", ha deixat clar el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov.
Els EUA volen que els aliats es gastin un 5% del PIB en defensa
Hegseth ha tornat a pressionar els aliats europeus de l'OTAN perquè multipliquin la seva despesa militar i ha dit que coincideix amb Trump quan assegura que tots els estats de l'Aliança Atlàntica haurien de destinar a defensa almenys un 5% del seu producte interior brut (PIB). En la mateixa línia, el secretari general de l'entitat, Mark Rutte, li ha agafat completament el guant al líder republicà i ha tornat a apostar en roda de premsa per incrementar el mínim d'aquesta taxa, que ara es troba en el 2%.
De fet, des que Trump va guanyar les eleccions, Rutte pressiona més per augmentar el percentatge mínim que els estats de l'OTAN s'han de gastar en defensa, i fa dies que assegura que el 2% "no és suficient" i que caldria apujar-lo almenys al 3%. Cal recordar, però, que encara hi ha una desena d'aliats que no arriben ni aquest mínim. Espanya, per exemple, es troba actualment en l'1,28% i no preveu assolir el 2% fins al 2029. Tot i això, l'ex primer ministre neerlandès, que ha tornat a fer una defensa aferrissada de Trump, ha instat els socis europeus a arribar al 2% abans de l'estiu, quan es dona gairebé per fet que en el marc de la cimera de l'OTAN de la Haia s'aprovarà un nou mínim del 3% o el 3,5%.