Trump pressiona Zelenski: "Ucraïna algun dia pot ser russa"

Brussel·lesUna de freda i una de calenta de Donald Trump en la guerra d'Ucraïna. La setmana passada el president dels EUA va carregar contra Vladímir Putin i va amenaçar Rússia amb noves sancions si no posava fi a la invasió, però aquest dilluns ha optat per pressionar Volodímir Zelenski perquè accepti un potencial alto el foc o acord de pau amb el Kremlin. "Poden tancar un acord o no. Poden ser russos algun dia o no", ha avisat el magnat novaiorquès en una entrevista a la Fox, just els dies previs a la trobada que mantindran divendres a la conferència de Múnic el president ucraïnès amb el vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance, i Keith Kellogg, l'enviat especial de la Casa Blanca per posar fi a la guerra entre Rússia i Ucraïna.

Trump no només ha apujat el to contra Ucraïna pel que fa a les futuribles negociacions de pau, sinó també respecte al finançament que Washington ha subministrat a Kíiv durant aquests ja gairebé tres anys de guerra: "Tenim tots aquests diners allà i els vull recuperar". En aquest sentit, ha insistit en la voluntat de beneficiar-se de les terres rares que abunden a Ucraïna, que són uns materials clau sobretot per a la indústria tecnològica. Concretament, el president dels EUA vol "l'equivalent" de terres rares a 500.000 milions de dòlars i assegura que Ucraïna ja "ho ha essencialment acceptat", si bé Zelenski tan sols s'ha mostrat disposat a negociar l'explotació de les seves mines.

Aquestes declaracions de Trump arriben en un moment clau del conflicte entre Moscou i Kíiv. El president dels EUA no ha aconseguit posar fi a la guerra en 24 hores, tal com prometia en campanya electoral, però sí que sembla que està accelerant un potencial alto el foc o, en el millor dels casos, un acord de pau. El mateix Zelenski ha dit en més d'una ocasió que el 2025 és l'any de la pau i que està disposat a negociar amb Putin, i Trump ja ha admès que la seva administració ha mantingut contactes amb el Kremlin.

En aquest context, una de les grans qüestions que hi ha damunt la taula de la Conferència de Seguretat de Múnic d'aquesta setmana serà les potencials negociacions entre Ucraïna i Rússia. El mateix director de la trobada militar, Christoph Heusgen, ha assegurat aquest dilluns en la roda de premsa prèvia que suposa que "hi haurà converses" entre Zelenski, Vance i Kellog, i que creu que serviran "per avançar cap a la pau a Ucraïna". A més, segons informa Bloomberg, es preveu que els EUA hi presentin el seu pla de pau per a Ucraïna, malgrat que Heusgen evita confirmar-ho. "Caldrà escoltar-los", es va limitar a dir el diplomàtic alemany.

D'altra banda, aquest dimecres i dijous també es fa la trobada de ministres de Defensa de l'OTAN a Brussel·les i, tot i que no està previst com a punt oficial de l'agenda, fonts diplomàtiques de l'Aliança Atlàntica admeten que serà un dels temes que es debatran informalment. Tot i això, les mateixes fonts alerten que a hores d'ara estan circulant propostes d'alto el foc o acords de pau en l'àmbit diplomàtic "molt detallades i concretes", a les quals no donen veracitat i asseguren que podria tractar de documents de desinformació de la propaganda russa.

Pel que fa a Rússia, no ha trigat gaire a sortir a aplaudir les últimes paraules de Trump sobre Ucraïna. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha assegurat aquest dimarts que la situació ucraïnesa "correspon en gran mesura a les paraules" del president estatunidenc: "La realitat és que una part significativa d'Ucraïna vol ser russa i una part ja ho és". Es referia, de manera implícita, a les regions ucraïneses de Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia, de les quals Moscou reivindica l'annexió.

Les tropes dels aliats occidentals a Ucraïna

Un dels punts clau d'aquesta potencial entesa entre les dues parts és si els Estats Units i els aliats europeus estan disposats a enviar tropes en territori ucraïnès per garantir el compliment d'un possible alto el foc o acord de pau. Zelenski fa temps que ho demana i, tot i l'oposició inicial, cada vegada són més nombrosos els socis de la Unió Europea que obren la porta a enviar efectius a Ucraïna. Tanmateix, tant Kíiv com Brussel·les preferirien que també s'hi impliquessin els Estats Units. De moment, Trump s'hi oposa.

D'aquesta manera, fonts diplomàtiques de l'OTAN apunten que una de les opcions que a hores d'ara sembla més factible és l'enviament de soldats a Ucraïna de manera individual, no a través de la UE ni de l'Aliança Atlàntica, o com a Cascos Blaus de les Nacions Unides. Amb tot, els aliats atlàntics eviten de totes totes incrementar el seu compromís en una futura adhesió d'Ucraïna a l'OTAN mentre el país estigui en guerra, tot i que Zelenski insisteixi que és la millor garantia perquè Putin compleixi un potencial acord.