Europa vol reforçar la seguretat a Groenlàndia per frenar Trump
Els aliats europeus estudien enviar efectius a territori groenlandès i coordinar-ne la seguretat amb el Pentàgon
Brussel·lesEls aliats europeus continuen fent equilibris per evitar que Donald Trump dugui a terme les seves amenaces. L'últim moviment que estan estudiant és incrementar la presència militar europea a l'Àrtic i, d'aquesta manera, desarticular l'argument pel qual teòricament la Casa Blanca vol apoderar-se de Groenlàndia: la manca de seguretat a la regió i el temor que Rússia i la Xina en treguin profit.
La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ha apuntat en un missatge a les xarxes socials que "una presència militar incrementada de forma significativa tindrà un impacte real" en la "seguretat de l'Àrtic", tant per a Europa com per als Estats Units. En la mateixa línia, mitjans de comunicació britànics informen que el Regne Unit i Alemanya ja estan parlant amb altres aliats europeus d'un possible desplegament militar a Groenlàndia que inclogui l'enviament de tropes i, entre d'altres, aeronaus.
De fet, aquesta missió és un dels principals temes que el ministre d'Exteriors alemany, Johann Wadephul, han tractat en una trobada amb el secretari d'estat dels EUA, Marco Rubio, a la Casa Blanca aquest dilluns al vespre. Els aliats europeus volen comptar amb el vistiplau dels Estats Units, involucrar en la iniciativa l'exèrcit nord-americà i tirar-la endavant sota el paraigua de l'OTAN. Tot i això, l'administració Trump insisteix que vol apoderar-se de Groenlàndia i manté completament oberta l'opció d'aconseguir-ho per la via de la força militar.
Sigui com sigui, la voluntat dels aliats europeus és reforçar la seguretat com a resposta a les amenaces de Trump. I, malgrat que encara no hi han enviat cap reforç, ja s'han mostrat disposats a incrementar la seguretat de Groenlàndia i destinar-hi més recursos si així els ho demana Dinamarca. Dos dels països que s'han pronunciat públicament en aquest sentit han sigut França i Espanya. "Si calgués reforçar la seguretat, es reforçaria", ha assegurat el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares.
Cal recordar que, tot i que l'argument de Trump és que Groenlàndia està desprotegida, els Estats Units ja tenen permís per enviar-hi tropes i recursos militars sense límit i de manera indefinida. A més, el Pentàgon ha reduït la seva presència en territori groenlandès de manera substancial durant els últims anys.
El silenci de Rutte
El secretari general de l'OTAN sol jugar el paper de frontissa entre els interessos dels Estats Units, que controlen de facto l'entitat, i els dels aliats europeus. Tanmateix, Mark Rutte s'ha guanyat en els passadissos de l'Aliança Atlàntica la fama d'adulador de Trump que sempre surt en la seva defensa. No fa ni la més mínima crítica al president dels Estats Units i, per contra, el reivindica com el gran salvador de l'organisme perquè ha aconseguit que els aliats incrementin la despesa militar, cosa que també diu d'ell mateix el president dels Estats Units. "Soc qui ha salvat l'OTAN", ha escrit a les xarxes socials aquest dilluns el nord-americà. Un missatge que arriba poc després que diversos experts i dirigents, com la primera ministra danesa, advertissin que un atac del Pentàgon contra un territori d'un aliat posaria fi a l'OTAN.
Les amenaces de Trump van a més: insisteix que els EUA "tindran Groenlàndia per una via o per l'altra", però Rutte fa com si sentís ploure i en la roda de premsa d'aquest dilluns a Zagreb (Croàcia) ni tan sols ha enviat un missatge de suport a Dinamarca. Tampoc no ha reivindicat el compliment del dret internacional o del multilateralisme, tal com era habitual en els dirigents de l'OTAN i com sí que ha volgut reclamar el primer ministre croat, Andrej Plenković.
El dirigent neerlandès s'ha limitat a respondre que "el més important és que els aliats consideren que la seguretat de l'Àrtic és una prioritat" i que ja "estan parlant de com protegir col·lectivament" la regió. Fins i tot, el secretari general de l'Aliança Atlàntica ha afirmat que, des que Trump va retornar a la Casa Blanca, l'OTAN "està molt més involucrada" en la seguretat de l'Àrtic.
Crítiques des de Pequín
Des de Pequín han retret a Trump que utilitzi la suposada amenaça de la Xina com a pretext per a les seves ambicions expansionistes. El ministeri xinès d'Exteriors ha instat els EUA que "no utilitzin altres països com a excusa per als seus propis propòsits egoistes". "El dret i la llibertat de tots els països a dur a terme activitats normals a la regió de l'Àrtic han de ser respectats", ha afirmat en la portaveu en cap del departament, Mao Ning, que ha subratllat que les activitats de la Xina a la zona tenen l'objectiu de la "pau, estabilitat i desenvolupament de la regió". "L'Àrtic afecta els interessos generals de la comunitat internacional", ha afegit durant una roda de premsa.