Els europeus ja no consideren els Estats Units un “aliat”

Brussel·lesEl retorn de Donald Trump no només ha enrarit la relació dels líders europeus amb els Estats Units, sinó també la dels ciutadans corrents. A hores d'ara, la majoria d'habitants de la Unió Europea consideren que el país estatunidenc no és un "aliat" i tan sols el veuen com "un soci necessari amb el qual s'ha de cooperar estratègicament", segons l'informe publicat aquest dimecres pel centre d'investigació ECFR (Consell Europeu de Relacions Exteriors). "La nostra enquesta constata un canvi remarcable de l'opinió pública i, com a titular, la possible sentència de mort de l'aliança transatlàntica entre els Estats Units i Europa", comenta un dels autors de l'estudi i investigador del think tank, Arturo Varvelli.

En els onze principals estats membres de la UE, en els quals ECFR ha fet l'enquesta, només el 21% dels ciutadans encara qualifiquen els Estats Units com un "aliat", però el 50% només com un "soci necessari". La resta d'enquestats no saben o no ho contesten, i prop d'un 15% consideren que la potència estatunidenca és un "rival" o, en els pitjors dels casos, un "adversari".

Tot i això, la percepció dels ciutadans sobre els Estats Units varia segons els països i, de fet, s'alinea amb els posicionaments dels seus líders estatals. En aquest sentit, els estats membres de l'Europa de l'Est i en general històricament més proatlantistes tenen un lligam més fort amb la potència estatunidenca. És el cas, per exemple, de Polònia o Estònia, on al voltant del 30% dels ciutadans encara etiqueten els Estats Units d'"aliat". Respecte al Regne Unit, malgrat que es manté com el país més pròxim als EUA, els llaços també s'esfilagarsen: el 37% els considera un "aliat", mentre que el 44% creuen que són un "soci necessari".

Aquestes xifres, però, contrasten amb les de països tradicionalment menys bel·licistes i més escèptics de la UE amb la gran capacitat militar del Pentàgon. Tan sols el 14% dels habitants d'Espanya i França, i el 18% dels ciutadans d'Itàlia i Portugal veuen els Estats Units com un "aliat". D'altra banda, pel que fa als ucraïnesos, el 27% creuen que la potència estatunidenca és una "aliada", però el 67% —la taxa més alta de tots els països enquestats— la qualifiquen de "soci necessari".

L'estudi destaca especialment l'evolució de Dinamarca, que ha vist com Trump amenaçava la seva integritat territorial en suggerir la força militar per adherir-se Groenlàndia. Malgrat que és un país de tradició atlantista, el suport dels Estats Units ha caigut en picat. L'abril del 2023, fins al 54% de danesos creien que els EUA eren un "aliat", i el novembre del 2024 la taxa es va reduir al 30%. Amb tot, només un 8% dels ciutadans de Dinamarca veuen el país estatunidenc com un "rival" o "enemic".

Els europeus creuen que la guerra d'Ucraïna acabarà amb un acord de pau

L'informe d'ECFR també recull que la majoria de ciutadans de la Unió Europea creuen que la guerra d'Ucraïna acabarà amb unes negociacions de pau entre Kíiv i Moscou. En el global del bloc comunitari, el 49% creuen que s'arribarà a un "acord de compromís", el 6% que guanyaran el conflicte les tropes ucraïneses, el 18% que guanyaran les russes i la resta no ho sap o no ho contesta. Aquesta visió predomina en gairebé tots els països, fins i tot en els més bel·ligerants contra el règim de Vladímir Putin. A Estònia el 52% dels habitants creuen que es posarà fi a la guerra amb una entesa entre les dues parts, a Dinamarca un 55%, a Polònia un 44% i, fora de la UE, al Regne Unit un 49%. Quant a Ucraïna, el 34% dels ciutadans encara creuen que guanyaran la guerra, però el 47% ja consideren que Kíiv i Moscou firmaran un pacte.

D'altra banda, els europeus tampoc creuen que el retorn de Trump a la Casa Blanca sigui gaire positiu per aconseguir la pau a Ucraïna, si bé es troben bastant dividits. A Alemanya, per exemple, el 32% dels ciutadans creuen que la nova administració estatunidenca pot empitjorar la situació i només un 22% que la pot millorar. A Espanya, entre d'altres, els percentatges són similars: el 38% responen que el magnat novaiorquès pot ser un entrebanc per a la pau i només el 21% creuen que hi pot contribuir.

L'estudi també apunta que els votants d'extrema dreta són els que consideren que els lligams entre la UE i els EUA són més forts, i que són més partidaris de les polítiques de Trump. El suport al president estatunidenc és especialment elevat entre els simpatitzants del partit del líder hongarès Viktor Orbán (Fidez), la formació polonesa que controla la presidència del país (Llei i Justícia) i Germans d'Itàlia, el qual dirigeix la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. Ara bé, la complicitat amb el magnat novaiorquès és menor entre els votants d'Alternativa per Alemanya (AfD) i el partit de Marine Le Pen (Reagrupament Nacional).

En aquest sentit, un altre dels autors de l'informe d'ECFR, l'investigador Pawel Zerka, afirma que aquestes dades van lligades al fet que a Europa cada vegada tenen més bona rebuda les polítiques d'extrema dreta que propugna el president dels Estats Units, tal com s'està veient especialment en matèria migratòria. "La trumpització d'Europa està en marxa", proclama l'expert.