La gran divisió de l'extrema dreta europea

Brussel·lesL'extrema dreta europea no para de créixer arreu d'Europa i cada vegada està més normalitzada. Els partits de dreta tradicional hi han començat a pactar –el més paradigmàtic és la relació de dependència entre PP i Vox, però a França i a Alemanya comença a haver-hi debat–, ha deixat d'estar tan aïllada i ha assolit una gran quota de poder arreu del continent. Només cal veure la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que manté una molt bona relació amb la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen i s'ha erigit en una de les líders més influents de la Unió Europea. De fet, Meloni i els seus acòlits estan marcant el camí d'una part important de les futures grans polítiques del bloc europeu, sobretot pel que fa a matèria migratòria i seguretat.

Tanmateix, l'extrema dreta de Meloni dista bastant de la que s'ha congregat aquest cap de setmana a Madrid. Patriotes per Europa, el partit que lidera el president de Vox, Santiago Abascal, està encara més escorat a la dreta, i té posicions més favorables al règim de Vladímir Putin i més contràries a l'OTAN. I per això, de moment es manté completament al marge de les esferes de poder de Brussel·les i no ha aconseguit trencar el cordó sanitari. En tot cas, totes dues viuen un moment dolç amb l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca.

El dirigent més destacat de Patriotes per Europa no és Abascal, sinó el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que és el principal aliat del Kremlin dins de la UE i sempre mira de tensar al màxim la governabilitat del grup comunitari. Sovint posa bastons a les rodes a iniciatives per ajudar Ucraïna a defensar-se de la invasió russa, que ara és una de les grans prioritats del bloc europeu, i vulnera per costum l'estat de dret de la Unió Europea. Els llaços de Brussel·les amb Budapest estan molt desgastats i gairebé només es comuniquen mitjançant amenaces. A canvi de no molestar, per exemple, la Comissió Europea en més d'una ocasió ha desemborsat part dels fons europeus a Hongria que tenia congelats.

Per contra, la formació de Meloni ha fet pinya des del primer moment amb l'Aliança Atlàntica i està al pinyol del poder de la Unió Europea. Sense anar més lluny, un dels vicepresidents amb més pes dins de l'executiu comunitari és l'italià d'extrema dreta Raffaele Fitto, titular de la cartera Cohesió i Reformes. A més, tant la primera ministra italiana com els dirigents del seu partit a escala europea en general han deixat completament enrere els seus discursos euroescèptics i ara se centren en intentar reformar el projecte europeu. És a dir, en qüestionar alguns dels grans consensos històrics i fundacionals de la UE –sobretot en matèria de drets en immigració– amb l'objectiu de dretanitzar-la.

El grup més nombrós a l'Eurocambra

Més enllà d'Orbán, el partit que lidera Abascal governa en menys estats membres (i de menys pes) que la formació de Meloni (CRE) i no és gaire influent a Brussel·les, però té un gran suport electoral i està integrat per alguns dels líders d'extrema dreta més populars del continent. Entre d'altres, hi destaca la francesa Marine Le Pen, el Partit de la Llibertat d'Àustria i el xenòfob neerlandès Geert Wilders. De fet, Patriotes per Europea és el grup europarlamentari d'extrema dreta amb més eurodiputats i el tercer més gran de l'Eurocambra: només per darrere del Partit Popular Europeu i la família socialdemòcrata, i per sobre de CRE. Concretament, va obtenir 19 milions de vots en les eleccions europees del juny passat i tenen 86 escons.

El grup de Meloni, en canvi, té menys eurodiputats (78) però està format per més partits de govern. A part d'Itàlia, que és el tercer país més gran i influent de la Unió Europea, també tenen la presidència de Polònia –el cinquè amb més habitants del bloc– a través de la formació Llei i Justícia. A més, la Nova Aliança Flamenca lidera el nou govern belga i, entre d'altres, Demòcrates de Suècia dona un suport parlamentari clau per al govern de coalició de centredreta de Suècia.

Val a dir, però, que Patriotes per Europa també està aconseguint cada vegada més quotes de poder. El partit del neerlandès Wilders, que va guanyar les últimes eleccions als Països Baixos, és la força política més destacada de l'executiu de coalició actual i el Partit de la Llibertat d'Àustria està en plenes negociacions per formar un nou govern.

Més enllà de CRE i Patriotes per Europa, però, encara hi ha un altre partit d'extrema dreta a escala de la UE més minoritari: Europa de les Nacions Sobiranes. Només són 25 eurodiputats i més de la meitat són d'Alternativa per a Alemanya (AfD), el qual va impulsar el nou grup europarlamentari després que Le Pen l'expulsés de Patriotes per Europa. Aquest partit encara està més aïllat que el d'Orbán, Le Pen i Abascal, tant a Brussel·les com en general als seus respectius països.