Els fantasmes d'Orgreave: Thatcher, els miners i la batalla per la veritat

LondresDotze anys després de la seva mort, Margaret Thatcher –o el seu fantasma– continua aixecant passions al Regne Unit. A favor, entre els més nostàlgics d’un govern que, després dels convulsos executius laboristes, a partir del 1979 va acabar progressivament amb el poder dels sindicats, canviant per sempre la fisonomia laboral i social del país. En contra, entre l’esquerra més conscient que la Dama de Ferro va ser capaç de “canviar el temps”, segons la referència de l'speaker dels Comuns, John Bercow, en la sessió a la cambra el 10 d'abril del 2013, amb motiu del seu traspàs. Bercow manllevava una cita de Churchill, també al Parlament: "There are some politicians who make the weather [alguns polítics 'canvien el temps' en el sentit que fan història] i Margaret Thatcher sens dubte en va ser una”.

Entre els episodis més celebrats pels seus fans hi ha, a més de la victòria a la guerra de les Malvines (1982), la determinació amb què es va enfrontar –i vèncer– els miners del carbó, en vaga entre el 6 de març del 1984 i el 3 de març del 1985. Una batalla desigual per intentar evitar el tancament dels pous no rendibles –la gran majoria: la indústria del carbó s’havia nacionalitzat el 1947–, que algunes comunitats encara avui senten no només com una derrota, sinó com una humiliació.

El conflicte va afectar especialment Yorkshire, Nottinghamshire, Durham, Kent i el sud de Gal·les. I els empobrits carrers de ciutats com Glynneath, Blaenavon, Merthyr Tydfil o la vall de Rhondda –tots a la zona històricament minera del País de Gal·les– en són testimoni. L’episodi més sagnant va tenir lloc a Orgreave, un poblet del sud de Yorkshire, al nord d’Anglaterra, relativament pròxim a Sheffield, aproximadament a 285 km al nord de Londres.

El 18 de juny del 1984, milers de miners es van enfrontar a la policia mentre intentaven bloquejar els enviaments de coc a la siderúrgia dels voltants. No ho van aconseguir. Hi va haver xocs molt violents, amb càrregues d’agents a cavall amb porres contra els manifestants. Més de cent vint persones van resultar ferides i 95 miners van ser arrestats.

Promesa electoral del laborisme

Quaranta-un anys després de tot allò, complint una promesa que el Partit Laborista duia al seu programa electoral del 2024, el govern de Keir Starmer ha anunciat que a la tardor obrirà una investigació oficial sobre aquells fets. La presidirà Pete Wilcox, bisbe de Sheffield. Tot s’inicia el 2012. Un article a The Guardian va vincular l’operació policial a Orgreave amb el desastre de Hillsborough del 1989, quan 96 aficionats del Liverpool van morir en una allau humana abans de la semifinal de la Copa anglesa entre el Liverpool i el Nottingham Forest: la policia de Sheffield, al càrrec de la seguretat de l’esdeveniment, va mentir sobre la responsabilitat de les víctimes.

La mateixa força policial, comandada pel mateix cap, Peter Wright, va dirigir ambdós operatius i va intentar culpar les víctimes en tots dos casos, amb la fabricació de proves falses. Amb posterioritat, un documental de la BBC va revelar que desenes de declaracions policials sobre l’actitud dels miners tenien paràgrafs inicials idèntics, aparentment dictats.

La revelació va portar a la creació de l’Orgreave Truth and Justice Campaign (OTJC), que ha estat lluitant per una investigació oficial durant els últims tretze anys. El grup ha reclamat que sortís a la llum el nom del responsable de “l’organització i ordre del desplegament de múltiples forces policials, inclosa la policia muntada armada amb porres, escuts i gossos”; també ha demanat que es reveli per què es va decidir que “els miners fossin atacats, arrestats i acusats de delictes que comportaven penes de presó molt greus”, i ha instat que s’esbrini per què les ordres de la policia d’aquell dia van desaparèixer, i per què altres proves van ser destruïdes o romanen bloquejades per a la consulta pública fins al 2066 i 2071.

El Sindicat Nacional de Miners ha sostingut sempre que els atacs policials van ser premeditats, que els miners van ser encerclats i conduïts cap a una zona on els esperaven els agents a cavall. D’altra banda, cap agent de policia ha estat mai responsabilitzat per l'ús de les proves falses. Tots els miners acusats van ser absolts el juliol del 1985, després d’un judici de 48 dies. El 1991, la policia va indemnitzar-ne 39 amb 425.000 lliures, sense admetre cap responsabilitat.

La dreta posa el crit al cel

Mentre que l’esquerra ha celebrat l’anunci de la investigació, la dreta ha posat el crit al cel. Tot i que el 2016, quan Theresa May va substituir David Cameron, també la va prometre, ben aviat se’n va desdir. Articulistes conservadors han criticat la decisió de la ministra de l’Interior, Yvette Cooper, de tirar-la endavant. No només perquè, al seu judici, amaga una obsessió per carregar tots els neulers històrics contra “la malvada Thatcher”, sinó perquè aquest tipus de processos acaben sent només “simplement sessions de teràpia públiques”.

Actualment, hi ha un nombre rècord de 21 investigacions actives o anunciades al Regne Unit –amb poder judicial o sense– sobre temes tan diversos com la salut pública (covid), abusos infantils, explotació sexual, escàndols informàtics o l’actuació dels anomenats spy cops, policies encoberts. Des del 2010 (i abans), se n’han llançat desenes –també sobre els tabloides–, i els costos acumulats superen els 1.300 milions d’euros. La frase ritual que s’acostuma a fer servir és que les investigacions es fan “to learn the lessons”, per aprendre lliçons que puguin servir en el futur, amb independència que les conclusions impliquin després la presentació de càrrecs penals davant d’un tribunal.

En el cas dels miners, la gran lliçó és històrica: la batalla d’Orgreave va ser el principi de la fi de la vaga. En uns mesos –o uns anys– hi haurà un relat oficial ja conegut parcialment per investigacions periodístiques. Hi haurà un cert rescabalament per als encausats d’aleshores, si segueixen vius, o per als familiars. Però serà només simbòlic. Oliver Coppard, alcalde de South Yorkshire, ha assegurat que la investigació “representa una oportunitat per examinar no només les accions de la policia de South Yorkshire i d’altres forces aquell dia, sinó també el paper més ampli del govern en aquell moment”.

Sigui com sigui, Thatcher va fer història. Starmer tira endavant la investigació per complir la més fàcil de les promeses electorals: constatar-ho.