Festes al 'beach club' i turistes morts per mines marines a Odessa

Enviat especial a Odessa (Ucraïna)Els beach club de la platja d’Odessa estan plens de turistes bevent Aperol, però un cartell enorme et recorda que estàs en guerra.

“En cas que soni l’alarma antiaèria, està prohibit banyar-se al mar. En cas necessari, cal anar al refugi i fer cas a les indicacions dels socorristes”. Els udols de la sirena que avisen de l’arribada de bombes russes sonen gairebé cada dia. 

Una DJ fa sonar música electrònica des d’una cabina amb vistes i la gent balla al voltant d’una piscina, però el cartell insisteix que estàs en guerra.

“En cas de detectar un objecte sospitós al mar, mantingui la calma. No toqui ni mogui l'objecte sospitós, allunyi’s immediatament de l’objecte almenys 100 metres i avisi els socorristes”. Hi ha imatges dels objectes sospitosos: són mines marines. Des de principi d'agost, tres turistes han explotat mentre es banyaven al mar.

Benvinguts a Odessa, paradís turístic del mar Negre. Benvinguts a Odessa, paradís en guerra. Benvinguts a Odessa, paradís ucraïnès anhelat per Vladímir Putin. La guerra també són contrastos. Odessa és un gran contrast. 

L'hivern del 2022, les tropes russes avançaven amb contundència des de Kherson cap a Odessa. Els habitants d’aquesta ciutat històrica temien una ocupació imminent per terra i per mar. Però l’exèrcit ucraïnès va barrar el pas dels homes del Kremlin a Mikolaiv, a uns 130 quilòmetres d’Odessa i, des d’allà, va protagonitzar la reconquesta més gran de tota la guerra: els soldats ucraïnesos van recuperar Kherson i van situar el front a l’altra banda del riu Dnipró. El mapa de guerra continua així en aquest flanc. Des de llavors, Odessa és víctima habitual dels atacs de Moscou. Les tropes russes són a l’altra banda del mar i disparen amb nitidesa des de la península de Crimea, ocupada per Putin des del 2014. 

“Podem dir que Ucraïna està guanyant la guerra del mar Negre. Al principi de la invasió, vèiem els vaixells de guerra russos a l’horitzó. Ara s’han vist forçats a amagar-los a l’altra banda de Crimea, per por que els hi enfonsem”, diu Dmitró Pletenchuk, portaveu de la marina militar d’Ucraïna. Parla des d’un parc al centre d’Odessa. Infants juguen a sobre d’un monument que s’ha estrenat fa poc: és en honor als soldats caiguts des de l’inici de la invasió russa."Als que han mort per Ucraïna", es llegeix en lletres daurades sobre marbre negre. Els que han mort per Ucraïna són molts. Tants, que no es poden comptar.

—Us fa por que els vaixells russos tornin a amenaçar quan desembarquin a Odessa?

—No. No ho farien sense el suport terrestre, i els nostres nois estan fent una feina excepcional al front de Kherson per mantenir la línia defensiva. A més, tenim la situació al mar Negre estabilitzada, tot i que ells controlen la majoria d’aigua.

—Rússia bombardeja sovint Odessa.

—Odessa és com si estigués al front: els russos ens disparen des de l’altra banda de mar, des de Crimea.

—Què necessiteu per guanyar la guerra?

—Suport militar estable dels líders del món. No demanem que lluiteu per nosaltres, tot i que nosaltres estem lluitant per tot Europa, però sí que necessitem més ajuda, més armament.

—Què passaria si Ucraïna perdés aquesta guerra?

—Que Ucraïna, controlada per Rússia, atacaria demà altres països d’Europa. El món ha d’entendre que les demandes russes no s’acabaran mai.

Els infants continuen jugant a sobre dels noms dels herois caiguts. Penso si l’estampa molestaria als que han mort per Ucraïna. Un soldat em deia aquesta setmana que la imatge que més l’havia impressionat des que lluita al front era veure nens fent-los-hi la salutació militar quan passaven amb els vehicles militars pels seus pobles de Donetsk. Són infants en guerra. Lluiten per ells. Li faig una última pregunta al portaveu de la marina ucraïnesa.

—És segur banyar-se a la platja d’Odessa?

—Sí, l’únic que si veus algun objecte sospitós, més val que no el toquis. Si és una mina, arribaràs a Barcelona abans d’hora.

No veig mines, però sí meduses en una de les platges principals d’Odessa. Són petites, transparents. M’asseguren que aquestes no piquen. Les meduses es deixen portar pel corrent marí: van i venen, com si ballessin a ritme d’onada. Potser venen de l’altra banda del mar i ahir estaven ballant amb l’enemic. L’aigua està freda. L’aigua està plena de gent banyant-se. Encara hi ha més gent a la sorra: uns nois juguen a vòlei, unes noies es fan selfies, costa trobar gandules lliures. Un home crida: ven peix assecat. A l’horitzó, on hi ha Crimea, només es veu cel blau. I una embarcació: alguns vaixells comercials continuen fent aquesta ruta malgrat el risc de mines. L’ús d’embarcacions civils està prohibit. Fa uns dies es va fer viral un vídeo gravat en aquesta platja. Els banyistes aplaudien quan les defenses antiaèries abatien drons russos que venien a atacar Odessa. La guerra són contrastos.

Hi ha una medusa gegant al cel que penja d’una grua. És el gran element de decoració del beach club de moda a Odessa. El nom els resultarà familiar: Ibiza Beach Club. La gent menja ostres i beu xampany francès mentre pren el sol. Els cambrers reparteixen safates de fruita als clients. Els cambrers reparteixen xixes per fumar davant de la piscina. La música electrònica ho impregna tot: Boom, boom, boom. A una de les piscines hi ha un flamenc inflable. I un cigne. Cascades d’aigua cauen sobre esquenes de clients que es relaxen. La costa d’Odessa, la perla del mar Negre, està plena de beach clubs com aquest. De nit, alguns muten a discoteques a l’aire lliure. La festa acaba a les onze. A les dotze comença el toc de queda. És de nit, quan més castiga el Kremlin.

Immobiliàries en guerra

El turisme internacional ha desaparegut d’Ucraïna. A Odessa, els turistes són ara nacionals: venen sobretot de Kíiv. “Les platges ajuden a desconnectar de la guerra”, em deia una noia de 30 anys amb qui vaig compartir viatge des de la capital. Aquella nit, Kíiv, gran objectiu de la guerra psicològica del Kremlin, va ser atacada amb ràbia imperial: 31 míssils i 600 drons van matar 23 persones i van deixar una seixantena de ferits. 

Al Myhailo i a l’Alina, Kíiv els semblaria un santuari. Estan prenent el sol sobre la sorra d’Odessa. Tenen un nen de quatre anys. Venen de la regió de Khàrkiv, d’un poble a només vint quilòmetres del front. És la primera vegada que surten de la seva localitat des que va començar la invasió, fa tres anys i mig. Parla el Myhail. Coneix bé la guerra: és bomber i treballa fent rescats a tot allò que l’exèrcit rus bombardeja. 

—Per a nosaltres, estar aquí és un plaer. Venim de l’infern, aquí la vida floreix, aquí ens podem relaxar.

—Com és la situació al vostre poble?

—Com dir-t’ho, el 60% ha estat destruït. A les vuit del vespre ja hi ha toc de queda i els russos ens bombardegen cada dia, amb armament de tota classe. I les explosions del front se senten tota l’estona, tota l’estona. 

El nen interromp el seu pare mentre parla. El nen és el primer cop que veu el mar. Al pare li han pagat el viatge. S’allotgen en un centre de salut mental per a víctimes de la guerra. En uns dies tornaran a casa. La guerra són contrastos.

Unes tovalloles més enllà, el paisatge és diferent. 

Una altra parella, el Vaisilio i la Karina, venen d’una localitat propera a la frontera de Polònia. La lògica diu que el seu poble és més segur que Odessa. La lògica en les guerres no serveix de res. Fa uns dies, un míssil rus va impactar en la fàbrica on treballen. Era de nit i ells no hi eren. Putin demostra sovint que els seus míssils poden arribar a tot arreu. Guerra psicològica. “Sabem que Odessa és sovint atacada, però és el nostre primer cop aquí i ens està encantant l’ambient”, diu l’home. Els pregunto sobre negociar per acabar la guerra. Resposta contundent: “Han mort massa soldats per donar cap terra als russos”.

La guerra ha fet canviar la geografia del país. Regions es revaloren segons la distància que els separa del front i l’assiduïtat amb què Moscou bombardeja. La gent fuig del Donbàs, de Zaporíjia, de Khàrkiv, de Kherson i busca sostre en zones més segures. A Kramatorsk, al Donbàs, es pot comprar un pis de dues habitacions per menys de 10.000 dòlars. És una inversió arriscada: les bombes cauen, els russos avancen. A Odessa, el preu dels habitatges està tornant a pujar i aviat recuperarà el nivell previ de la guerra. A Lviv, a tocar de la frontera amb Polònia, els preus s’han disparat. 

"Oh, Mare Odessa"

Odessa és una ciutat en reconstrucció. És una reconstrucció simbòlica. 

Com arreu d’Ucraïna, tot el que sigui rus està desapareixent dels mapes de la ciutat. Carrers de nom soviètic se substitueixen per avingudes Europa. El rus continua sent la llengua principal dels habitants d’Odessa. El 2014, quan Moscou va ocupar Crimea, molts veïns haurien estat encantats de formar part del país de Putin. Pels carrers s’explica que l’alcalde, Guennadi Trukhànov, era obertament prorús abans del 24 de febrer del 2022. Alguns creuen que ho continua sent, tot i que el seu discurs va canviar radicalment quan va quedar clar que les tropes del Kremlin no arribarien a la ciutat. Les guerres accentuen les desconfiances.

Però la influència russa és evident: dijous a la nit, en un bar musical del passeig marítim, la gent ballava i cantava Odessa mama, una cançó tradicional russa que es vincula a la Unió Soviètica. La lletra la podria haver escrit Putin: "Oh, Mare Odessa, ets per sempre estimada per mi. Oh, Mare Odessa, com t'enyoro! Oh, Mare Odessa, qui et pot oblidar?".

No sembla que la tria del DJ fos per vocació política. La cançó següent cridava "Slava Ukraini!" (Glòria a Ucraïna), clam històric convertit ara en símbol de la resistència davant la invasió.

La guerra són contrastos. Odessa és un gran contrast. 

El passeig marítim està ple d’atraccions. Les atraccions que més abunden són les de disparar amb rifles de mentida i fer punteria contra objectes metàl·lics. Els premis són peluixos: Mickey Mouse, Bugs Bunny, Bob Esponja, Tom i Jerry... La punteria mitjana dels ucraïnesos segur que ha incrementat en els darrers tres anys i mig. Mal negoci per als firaires. 

Soldats de vacances passegen entre paradetes i kalàixnikovs de mentida. El soldat Vitaly no està de vacances. El soldat Vitaly s’està recuperant. La filla del soldat Vitaly l’agafa de la mà. Els russos van bombardejar just quan ell estava sortint del vehicle blindat. Trossos de metralla van perforar el seu cos. En una setmana tornarà al front, amb els kalàixnikov que maten de veritat. 

— Vols tornar, Vitaly?

—Jo soc d’un poble de la província de Luhansk, que està ocupat per les tropes russes des del 2014. No podem fer res més que lluitar per recuperar les nostres cases.

—Lluitar fins quan?

—Fins al final. No tenim més remei. És el que ens ha tocat.

És el que ens ha tocat. És una frase que se sent sovint a Ucraïna.

A la clínica Virtus els ha tocat reconvertir-se. En aquest centre de cirurgia estètica també tracten des del 2014 soldats ferits al front: els reconstrueixen parts del cos destrossades per la guerra. El que més curen són rostres i extremitats. També ajuden els militars amb les tasques de rehabilitació. “Ho fem voluntàriament. És una altra forma d’ajudar el nostre exèrcit”, assegura Pavlo Kozlov, portaveu del centre. A la sala d’espera sovint es deuen produir escenes irracionals: clients esperant per posar-se bòtox als llavis al costat de soldats malmesos per l’exèrcit de Putin.

La guerra, encara que es dissimuli, és a tot arreu. Pavlo Kozlov explica que la majoria de metges que treballaven en aquest centre estan ara salvant vides en hospitals de campanya a pocs quilòmetres de les trinxeres. La guerra són contrastos. La guerra és, sobretot, dolor.