El gir de guió de Meloni complica l'ús dels diners russos de la UE i l'acord amb Mercosur
Els dirigents europeus es reuneixen a Brussel·les per discutir sobre com continuar finançant Ucraïna i el pacte comercial amb els aliats de l'Amèrica Llatina
Brussel·lesGiorgia Meloni, tot i ser la principal dirigent d'extrema dreta de la Unió Europea, és una aliada completament fiable al bloc. Els dubtes inicials sobre el seu compromís amb el projecte comunitari es van esvair ben aviat i, de fet, s'ha erigit en una de les líders més influents dels passadissos de Brussel·les, especialment en matèria migratòria. Tanmateix, el seu gir de guió dels últims dies sobre l'ús dels fons russos congelats a la UE per finançar Ucraïna i l'acord comercial amb Mercosur –l'Argentina, el Brasil, l'Uruguai, el Paraguai i Bolívia– amenacen amb complicar la cimera europea d'aquest dijous a la capital belga.
El país que encalla destinar aquests diners russos en forma de préstec a Kíiv és Bèlgica. Al voltant del 85% d'aquests fons es troben en un dipòsit a Brussel·les, a l'Euroclear, i el govern de Bart De Wever tem les potencials conseqüències judicials i econòmiques que pot tenir aquesta iniciativa per al seu país. De fet, es tracta d'una mesura que desperta dubtes legals i el Banc de Rússia ja ha denunciat a la justícia russa la congelació permanent d'aquests diners. Per això, Bèlgica demana garanties legals i que, en el pitjor dels casos, el global de la UE assumeixi conjuntament el cost de retornar els diners a Rússia, no només el país belga.
El primer cop que Brussel·les va posar aquesta opció sobre la taula, diversos estats membres presentaven reticències, fins i tot Alemanya o França. Ara bé, la Comissió Europea ha anat convencent la gran majoria de governs, que volen continuar ajudant Ucraïna i, a la vegada, evitar rascar-se més la butxaca. A banda de Bèlgica, els únics socis contraris eren els pro-russos, Hongria i Eslovàquia.
Tot i això, Itàlia va firmar una carta amb Bèlgica, Malta i Bulgària en què criticava que els estats membres aprovessin per urgència la congelació definitiva d'aquests fons, la qual fins ara s'havia d'anar prolongant cada sis mesos. Es va prendre aquesta edició per evitar que, tenint en compte que es pretenen utilitzar per ajudar Ucraïna, Hongria i Eslovàquia en vetessin el bloqueig en un futur.
Meloni no es mostra en contra d'utilitzar els fons russos per finançar Ucraïna, però va criticar que es congelessin de manera permanent per un procés d'urgència i que es pressionés tant De Wever. Una ambivalència similar a la que està mostrant amb la ratificació final de l'acord comercial amb Mercosur, sobre el qual té la clau.
L'acord de no acabar mai
L'inici de les negociacions amb Mercosur van començar fa 25 anys i, quan semblava que l'acord ja estava tancat, alguns estats membres amenacen amb dinamitar-lo. França i Polònia, els dos socis amb una indústria agroalimentària més potent del bloc, sempre s'hi han mostrat contraris. El pacte retirarà els aranzels en el 91% dels productes i considera que, per exemple, obrir-se al mercat de la carn bovina de l'Argentina pot perjudicar la competitivitat del sector carni europeu. Aquests dos estats –més d'altres de petits, com Àustria– per si sols no sumen una minoria prou gran per tombar l'acord, però el fet que s'hi afegeixi Itàlia sí que evitaria assolir la majoria qualificada a la UE. És a dir, Meloni torna a ser determinant.
Estava previst que l'acord es ratifiqués aquesta setmana i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa, el firmessin aquest dissabte definitivament en un acte oficial a Iguaçú (Brasil) amb els dirigents de Mercosur. Tot i això, Meloni demana ara més marge de temps per reavaluar l'acord i consultar-ho amb els agricultors italians. Cal recordar, però, que el govern italià està dividit: una part s'hi mostra favorable, com la que encarna Antonio Tajani (del Partit Popular Europeu), i una altra part en contra, com la que lidera Matteo Salvini, que és d'extrema dreta.
Fonts diplomàtiques de la UE adverteixen que les vacil·lacions de França o Itàlia poden deixar en escac l'acord i adverteixen que a l'altre costat de l'Atlàntic s'està acabant la paciència. En aquest sentit, el president del Brasil, Lula da Silva, és el que s'ha mostrat més dur i ha assegurat que, si no se segella el pacte aquest cap de setmana, el país brasiler ja no el firmarà mentre ell sigui president.
Mercosur no està previst a l'agenda del Consell Europeu d'aquest dijous a Brussel·les, però s'ha erigit en un dels temes centrals de la cimera i fonts diplomàtiques donen per fet que es discutirà de manera extraoficial. Fins i tot, no descarten que es tanqui divendres o dissabte a última hora a escala d'ambaixadors dels estats membres a la UE. Les negociacions sobre l'ús dels fons russos congelats també es preveuen llargues i dures, i serà el primer punt que tractaran de manera oficial els 27 caps d'estat i de govern europeus, just després que intervingui presencialment el president ucraïnès, Volodímir Zelenski.