Groenlàndia mostra unitat amb Dinamarca: "Si hem de triar, triem Dinamarca, l'OTAN i la UE"

Barcelona / LondresEls governs de Dinamarca i de Groenlàndia han volgut enviar aquest dimarts un missatge unívoc d'unitat enmig de les amenaces creixents del president dels EUA, Donald Trump, de conquerir l'illa àrtica. La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, i el primer ministre de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, han comparegut conjuntament en una roda de premsa al palau de Christiansborg, seu del govern i el Parlament de Dinamarca, per reiterar un missatge unitari que han anat repetint els últims dies: Groenlàndia no està en venda i només els groenlandesos poden decidir el seu futur.

Des de l'èxit de l'operació militar a Veneçuela per capturar Nicolás Maduro, Trump ha intensificat les amenaces contra Groenlàndia, i ha assegurat que els Estats Units n'han de prendre el control "a les bones o a les males". La roda de premsa conjunta reforça la imatge d'unitat en aquesta crisi de política exterior. "Durant més d'un any hem hagut de gestionar una situació desconeguda, i ho hem fet junts", ha subratllat Frederiksen. "Hi ha molts indicis que la part més difícil està per arribar", ha alertat. I ha afegit: "No busquem el conflicte, però el nostre missatge és clar: Groenlàndia no està en venda".

El líder del govern groenlandès ha constatat els seus objectius: "El diàleg pacífic amb un enfocament en la cooperació, el dret internacional i el nostre dret al nostre propi país". Però ha deixat clar el mateix missatge de Frederiksen: "Hi ha una cosa que tothom ha d'entendre: Groenlàndia no vol ser propietat dels EUA. Groenlàndia no vol ser governada pels EUA". I ha afegit: "Si hem de triar aquí i ara, triem Dinamarca, l'OTAN i la UE. Aquest no és el moment de la divisió". Quan li han preguntat per si Nuuk acceptaria una bona oferta de Washington, Nielsen s'ha mostrat ferm: "Groenlàndia no està en venda".

Visita a Washington

La roda de premsa conjunta arriba el dia abans d'una reunió clau: en un esforç diplomàtic per frenar les amenaces militaristes de Trump, el ministre d'Exteriors de Dinamarca, Lars Lokke Rasmussen, i la seva homòloga de Groenlàndia, Vivian Motzfeldt, viatjaran aquest dimecres a Washington per reunir-se amb el secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio. La setmana passada el cap de la diplomàcia nord-americana ja va anunciar que es produiria aquesta trobada, després que Copenhaguen i Nuuk demanessin una reunió per rebaixar la tensió. Fins ara, però, no s'havia confirmat ni el dia ni el lloc. Finalment, serà a la Casa Blanca, i qui farà d'amfitrió no serà Rubio sinó el vicepresident, J.D. Vance.

El fet que el número dos de Donald Trump també participi en la reunió inquieta Copenhaguen. Vance ja va posar els peus a Groenlàndia el març de l'any passat, dos mesos després que Trump assumís el càrrec, i ja entre amenaces de prendre el control d'aquest territori autònom de Dinamarca. En aquell moment, Vance va retreure a Dinamarca la poca inversió en la seguretat de Groenlàndia, a parer dels Estats Units. "No heu fet una bona feina", va dir des de la base militar de Pituffik (abans coneguda com a Thule), l'únic lloc que va visitar davant les protestes dels groenlandesos.

Paral·lelament, el ministre de Defensa danès, Troels Lund Poulsen, ha anunciat que dilluns que ve viatjarà amb la ministra d'Exteriors groenlandesa a Brussel·les per reunir-se amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte. Fins ara el cap de l'Aliança Atlàntica s'ha posicionat públicament més a prop del missatge de Trump, en el sentit que cal reforçar la seguretat de Groenlàndia, que no pas a donar suport a Dinamarca, un soci fundador de l'OTAN.

Aquest dimarts la dirigent danesa ha afirmat que si el problema és de seguretat, per defensar-se de possibles atacs de Rússia o de la Xina, Dinamarca té la voluntat de continuar-hi invertint. "Si es tracta de la seguretat a l'Àrtic, ens mou una ferma voluntat de garantir la política de seguretat. Ho hem demostrat durant molts anys. I estem disposats a invertir-hi el que calgui".

"Què podeu oferir als EUA per posar fi a la crisi?", ha preguntat una periodista a Frederiksen. "El que podem oferir és ser el bon aliat que hem estat durant molts anys. Durant dècades. Podem oferir el que hem ofert durant molts anys", ha respost.

Inversions a l'illa

L'ofensiva diplomàtica groenlandesa també s'ha traslladat a Londres aquest dimarts, on la ministra de Negocis, Recursos Naturals, Justícia i Igualtat, Naaja Nathanielsen, ha esgrimit a la Cambra dels Comuns el mateix missatge que Frederiksen i Nielsen des de Copenhaguen. Ha insistit en la necessitat "fer prevaldre" el dret internacional i que Groenlàndia és un aliat dels Estats Units. També ha destacat que tot i el renovat interès de Donald Trump per l'illa, "actualment no tenim gaires inversions dels Estats Units". N'hi ha moltes més dels canadencs, dels britànics, dels danesos i dels europeus, ha recordat.

La ministra, molt cauta i a l'expectativa davant la reunió d'aquest dimecres, ha recordat també que Groenlàndia ha demanat "durant anys que es controli més l'Àrtic", en relació amb la possible presència xinesa i russa, una de les excuses de Trump per justificar la seva potencial adquisició, "a les bones o les males". "No detectem actualment cap amenaça, però no tenim cap problema a estar més a l'aguait de què està passant al voltant de Groenlàndia", ha afegit Nathanielsen.