La guerra entre Brussel·les i Elon Musk que ve de lluny

Brussel·lesElon Musk no en té prou amb el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. Després de contribuir a la victòria del republicà als Estats Units, el propietari de la xarxa social X ha llançat una nova ofensiva en la política europea per debilitar diversos governs d'Europa i potenciar els partits d'extrema dreta d'arreu del continent. Davant de les intencions de Musk, però, Brussel·les ha advertit que no pensa quedar-se de braços plegats, i l'històric estira-i-arronsa entre la Comissió Europea i el magnat de Tesla s'ha revifat a uns nivells sense precedents.

L'executiu comunitari vol plantar cara i ha advertit que pretén aplacar qualsevol abús de poder de Musk a través de X. Una de les eines que té a l'abast és la nova llei DSA (llei de serveis digitals, en les sigles en anglès), que es va idear justament per lligar curt grans tecnològiques com l'antic Twitter. Sobre la base d'aquesta normativa, fonts comunitàries creuen que es pot evitar que les opinions de Musk o tuits amb uns missatges determinats prevalguin sobre la resta, tal com Brussel·les sospita que passa.

En la mateixa línia, el portaveu de la Comissió Europea Thomas Regnier va assegurar dimecres passat en roda de premsa que Brussel·les pot lluitar amb l'ajuda d'altres legislacions contra les ingerències estrangeres, els discursos d'odi o "l'amplificació de discursos que debiliten les democràcies europees". Ara bé, també va admetre que el marge de maniobra de l'executiu comunitari és limitat i que no pot censurar les arengues de l'amo de X en cas que no estigui cometent cap delicte, encara que clarament no mantingui una posició neutral. "El senyor Musk pot expressar els seus punts de vida personals i les seves opinions polítiques sobre la UE. És el seu dret", va recordar el portaveu comunitari.

D'altra banda, la Comissió Europea va convocar una reunió dels coordinadors responsables de fer complir la normativa DSA per analitzar i preparar-se per als "riscos" que pot tenir el funcionament de X per a la UE, especialment en les pròximes eleccions alemanyes. De fet, fonts comunitàries asseguren que van monitorar la conversa que Musk va mantenir en directe per X dijous passat amb la líder d'AfD i candidata a cancellera, Alice Weidel. I, en cas que se li hagués donat més difusió del que li pertocaria, Brussel·les no descarta obrir una investigació a banda només sobre aquesta publicació.

En aquest context, els estats membres demanen a la Comissió Europea que actuï més de pressa i amb més mà dura. Un dels estats més contundents i que històricament s'ha mostrat més bel·ligerant contra les grans plataformes estatunidenques és França. "El debat públic no es pot deslocalitzar ni pot quedar desregulat en grans plataformes de xarxes socials de multimilionaris dels Estats Units", va reblar el ministre francès d'Exteriors, Jean-Noël Barot, que va amenaçar amb prendre mesures a escala estatal en cas que Brussel·les no actuï.

Una guerra que ve de lluny

La tensió entre Musk i la Unió Europea s'ha incrementat arran de la campanya del propietari de X a favor de la internacional reaccionària europea. Tanmateix, no es tracta d'un conflicte nou, i ja fa molts anys que Brussel·les intenta evitar que les grans plataformes com X, TikTok o Meta (la matriu de Facebook i Instagram) abusin de la seva posició dominant en el mercat europeu.

En aquest sentit, la Comissió Europea ja va concloure l'any passat que X incompleix la normativa comunitària perquè "enganya" els usuaris a l'hora d'atorgar comptes verificats que reben un tic blau. "Abans el tic blau era garantia d'una font d'informació fiable. Ara s'enganya els usuaris i s'infringeix la llei de serveis digitals", va afirmar l'anterior comissari de Mercat Interior, el liberal francès Thierry Breton, que sempre s'ha mostrat molt bel·ligerant amb la xarxa social del magnat proper a Trump.

A més, Brussel·les acusa X de tenir "un disseny i unes barreres d'accés" en els algoritmes de publicitat que fan impossible que les autoritats comunitàries accedeixin al repositori d'anuncis i supervisin i investiguin els riscos que pot comportar la distribució de segons quina propaganda. D'aquesta manera, en cas que l'empresa de Musk no faci les modificacions que li demana la Comissió Europea, la companyia estatunidenca s'enfronta a una multa de fins al 6% de la seva facturació anual. És a dir, uns 190 milions d'euros.

Brussel·les fins i tot ha amenaçat Musk amb tancar-li la xarxa social prèvia autorització judicial si no col·labora amb les autoritats comunitàries. Tanmateix, en comptes de cedir, el magnat no s'arronsa i manté el pols. Quan li van notificar les conclusions preliminars de la sanció, el propietari de Tesla va assegurar que no firmaria cap mena de "pacte secret i il·legal" amb la UE i la va acusar de "censurar discursos".

En aquest context, fonts comunitàries asseguren que la Comissió Europea està disposada a anar als tribunals i que està preparant un informe d'argumentació jurídica de centenars de pàgines. Tot i que admet que X ha contractat un "molt bon equip legal" que disposa de "gairebé recursos infinits", Brussel·les confia que té la raó i que guanyarà el cas als tribunals de Luxemburg. "Guanyarem", insisteixen aquestes mateixes fonts.