Europa

Ida-Maria Helander: "L'escola finesa està molt bé si ets finès, però no si ets sami"

Filla de l'últim poble indígena de la UE

3 min
Ida-Maria Helander, activista sami, al claustre de la Universitat de Girona.

GironaLa Garrotxa ha acollit durant una setmana tres líders comunitàries de tres pobles indígenes de tres continents diferents. Havien de ser de quatre, però l’estat espanyol va acabar rebutjant el visat de la representant del poble njau de Gàmbia, Isatou Ceesay. Totes elles van compartir experiències en la primera edició de la Residència Transrural organitzada per Balkar Earth i amb el suport de Faberllull d’Olot. En representació del poble sami, que viu al nord de Finlàndia, hi havia Ida-Maria Helander (Avvil/Ivalo, 1989). És filla de l’últim poble indígena reconegut de la Unió Europea, que lluita per defensar el seu dret a l'autodeterminació i evitar la depredació de l’Àrtic amb el canvi climàtic, i que denuncia encara un colonialisme actiu. També és membre de l'Organització Central del Sami finlandès i del Consell Sami.

Acostuma a presentar-se amb un altre nom: Elle Biehtár Arvo Ida. Què vol dir?

— És la manera sami de definir qui som, que inclou quatre generacions. Elle per la meva besàvia materna, Biehtár pel meu avi i Arvo pel meu pare. Així la gent coneix la meva família.

I per què és important, això?

— Bé, així la gent sap qui ets tu! A diferència d’aquest món occidental tan individualista, per al poble sami la família és molt important. Rarament em veig a mi com a individu, sempre tinc una visió de conjunt.

La seva mare és finesa i el seu pare sami. Com ha estat créixer amb aquesta mescla?

— És una part natural de la meva vida, però degut al racisme estructural, el procés d’assimilació i de colonització a tota la nostra àrea, a Finlàndia, m’he hagut de convertir en líder comunitària sami. Amb 18 anys no sabia parlar la meva llengua, el sami del nord. L’he hagut d’aprendre. Per poder viure el teu dia a dia com a sami a Finlàndia t’has de convertir en líder comunitària.

Quan s'adona del que passa?

— A l’escola. El sistema d’educació finès probablement és bo per als finesos, però no té en compte la resta. Especialment si ets sami, ja que no aprenem res sobre el nostre món ni la nostra llengua. Jo la vaig haver d’aprendre pel meu compte a partir dels 18 anys. A l’escola on vaig anar, el meu poble era invisible al currículum i als llibres d’història. Una nota al peu de pàgina i molt sovint incerta. Va arribar a produir-se la paradoxa d’estudiar una assignatura a l’institut sobre els natius a Nord-amèrica. Això fa que no només els finesos no sàpiguen què passa al seu país, sinó tampoc els samis. A banda, a Europa, molt poca gent és conscient que a la UE hi viu un poble indígena.

Quan decideix implicar-se i convertir-se en líder comunitària?

— Mai [riu]. És una cosa que simplement passa. T'adones que tens una responsabilitat sobre la teva gent. I simplement passa. Com ara: tinc una filla de 2 anys i vivim al centre de Finlàndia. Per llei tenim dret que la meva filla vagi a la llar d’infants a Finlàndia en la seva llengua materna, el sami del nord. Dels 5 milions de població, només unes 2.000 persones el parlen. I fer que passi és una lluita constant, perquè rarament hi ha algú del poble sami en els llocs de comandament.

Quina és la principal lluita del poble sami ara mateix?

— L’autodeterminació. El 1995 va entrar en vigor la llei del Parlament Sami, però llavors el poble sami no la va acceptar i des de fa 30 anys que s’intenta renovar. El Comitè de l'ONU per a l'Eliminació de la Discriminació Racial ha resolt que Finlàndia ha violat l'article 5 de la Convenció sobre Drets Polítics, en particular el dret a participar en eleccions sobre la base d'un sufragi universal, a més del dret a formar part d'un govern i a la igualtat d'accés als serveis públics.

I què passa amb la terra? Hi ha problemes sobre l’ús i propietat?

— La terra on vivim no és nostra, és de l’estat finès, que ens la va robar. Per tant, l’ús de la terra també és un dels grans problemes. Part de la població es dedica a la pastura de rens, que és la nostra manera tradicional de viure. Som invisibles en el procés de decisió sobre l’ús de la terra, amb l’impacte de les renovables, del turisme –heu de tenir clar que tot això del poble de Santa Claus és una invenció– i també del canvi climàtic.

Com els està afectant el canvi climàtic, justament?

— La situació és greu. L’Àrtic ha entrat en la geopolítica dels estats. I alhora fa que cada cop sigui més difícil criar rens. Per exemple, el febrer passat, enmig de l'hivern, va ploure molt i després va tornar a gelar. Les pastures es van congelar, hi havia gel enmig de la neu, i per tant els rens no podien menjar.

stats