La llei d'amnistia d'Irlanda del Nord contravé la Convenció Europea de Drets Humans
La justícia de Belfast desfà la pedra angular d'una mesura amb què Londres vol posar punt final a les investigacions dels delictes de sang de l'època dels Troubles
LondresEl Tribunal Superior de Justícia d'Irlanda del Nord, a Belfast, ha desmuntat aquest dimecres a la tarda la pedra angular de l'anomenada Legacy act (una mena d'amnistia sobre els delictes de sang no resolts comesos a Irlanda del Nord). Amb aquest articulat el govern britànic volia posar punt final als processos per crims comesos durant el període dels Troubles (1965-1998), a causa de la violència sectària entre republicans i unionistes.
Una llei, bàsicament, dissenyada per evitar que soldats britànics s'haguessin d'enfrontar als tribunals després, a vegades, de més de cinquanta anys dels fets. Com el cas d'un militar (el soldat F) que serà processat per l'assassinat de Patrick McVeigh, de 44 anys, comès al sud de Belfast el maig de 1972. El mateix soldat s'enfronta al processament per l'intent d'assassinat de quatre víctimes més, ferides en el mateix incident.
El jutge Adrian Colton ha sentenciat que l'element més substancial de la llei, aprovada l'any passat, contravé els articles 2 i 3 de la Convenció Europea de Drets Humans. El text legal facultava els funcionaris d'Interior per atorgar immunitat als sospitosos d'haver comès delictes de sang a canvi d'informació sobre els seus mateixos crims o sobre d'altres de què tinguessin coneixement. Però la sentència assegura que "no hi ha proves que la concessió de la immunitat en virtut de la llei contribueixi de cap manera a la reconciliació a Irlanda del Nord". "De fet, les proves indiquen tot el contrari", diu. El recurs de les famílies també ha comptat amb el suport i l'assessorament legal d'Amnistia Internacional.
Amb tot, Colton assegura que la nova Comissió Independent per a la Reconciliació i la Recuperació de la Informació (ICRIR), creada ad hoc i que havia de començar els seus treballs l'1 de maig, sí que era capaç de dur a terme investigacions efectives i no infringia l'esmentada Convenció Europea de Drets Humans. A la pràctica, doncs, i d'acord amb la sentència, la Legacy Act nega el dret a la justícia, presumptament, a canvi d'una veritat que no podria quedar mai demostrada judicialment.
Al recurs de les famílies es va afegir, el passat desembre, un altre del govern de Dublín, pels mateixos motius. El Partit Laborista ha promès que si arriba al poder en les eleccions generals que tindran lloc amb tota seguretat a la tardor, derogaria la llei. Molt probablement, però, abans el govern conservador presentarà recurs davant de la cort d'apel·lació. El cas podria arribar fins i tot al Suprem i allargar-se anys als tribunals abans d'una sentència definitiva.
