Lleó XIV defensa la llibertat de premsa: "Només els pobles informats poden prendre decisions lliures"

RomaEl papa Lleó XIV ha fet una defensa ferma de la llibertat d'expressió i de premsa i ha reconegut la "valentia" dels periodistes que treballen en llocs o en circumstàncies adverses, "fins i tot a costa de la seva vida". Davant de milers de periodistes en la primera audiència del seu pontificat, el Papa ha traslladat "la solidaritat de l'Església amb els periodistes empresonats per buscar i informar de la veritat" i n'ha demanat l'alliberament. "Només els pobles informats poden prendre decisions lliures", ha afirmat el pontífex estatunidenc, precisament en un moment en què el govern del seu país d'origen té una lluita oberta contra els mitjans de comunicació.

"El patiment d'aquests periodistes empresonats interpel·la la consciència de les nacions i de la comunitat internacional, i ens apel·la a tots a salvaguardar l'apreciat bé de la llibertat d'expressió i de premsa", ha dit. Alhora, ha demanat als periodistes "una comunicació diferent [...] que no es vesteixi de paraules agressives, no abraci el model de la competició". "La manera com ens comuniquem té una gran importància; hem de dir no a la guerra de paraules i imatge, hem de rebutjar el paradigma de la guerra", ha dit, fent un al·legat a favor del periodisme de pau. "Desarmem les paraules i ajudem a desarmar la Terra", ha afegit.

Ha insistit, doncs, en els missatges pacifistes que està enviant des que va ser elegit papa, dijous passat. Aquell mateix dia, en el seu primer discurs com a pontífex, va demanar "una pau desarmada i desarmant". I aquest diumenge, en la primera benedicció des del balcó de la basílica de Sant Pere, també va centrar-se a fer una crida a la pau, posant èmfasi sobretot en Ucraïna i Gaza.

Els primers passos del Papa

Lleó XIV ha celebrat misses i trobades amb els cardenals durant els primers dies de pontificat, però aquesta setmana ja aniran tornant tots cap als països on treballen. El pontífex nord-americà ha decidit confirmar tots els càrrecs de la cúria romana, tot i que només de manera provisional. Això vol dir que es prendrà un temps per reflexionar abans de decidir renovar-los en les seves funcions o rellevar-los. Les seves decisions, un cop preses, donaran moltes pistes del futur del pontificat.

En una de les seves primeres decisions com a papa, Lleó XIV va ordenar que els caps i els membres de les institucions curials, entre els quals hi ha els responsables dels diferents dicasteris (ministeris) vaticans i altres ens de la Santa Seu, mantinguin provisionalment les seves funcions "donec aliter provideatur", és a dir, fins a nova disposició. Això inclou els secretaris i el president de la Pontifícia Comissió per a l'Estat de la Ciutat del Vaticà, que continuaran treballant en funcions. “El Sant Pare vol reservar un cert temps a la reflexió, a la pregària i al diàleg, abans de qualsevol nomenament o confirmació definitiu”, va dir el Vaticà en un comunicat.

La cúria romana, l'òrgan de govern de l'Església catòlica, és un organisme complex, i aprendre a gestionar-lo serà un dels desafiaments més immediats a què s'enfrontarà Lleó XIV. A favor seu, el nou pontífex pot presumir de tenir una experiència rellevant com a prefecte de l'influent dicasteri per als bisbes, l'organisme encarregat d'assessorar el Papa en el nomenament dels monsenyors de tot el món. Un càrrec per al qual haurà de trobar un substitut i per al qual podria promocionar el seu fins ara número dos, el brasiler Ilson de Jesús Montanari, secretari d'aquest organisme des del 2013.

El període de transició entre dos pontificats és sempre complex, però sol ser habitual que el nou papa no ordeni canvis bruscos, almenys els primers mesos. El càrrec més important probablement és el de la secretaria d'Estat, l'organisme que gestiona, entre altres coses, la diplomàcia del Vaticà. El 2013 Francesc va mantenir set mesos el llavors número dos de Benet XVI, el polèmic cardenal Tarcisio Bertone, malgrat haver estat esquitxat en l'escàndol de filtració de documents que va precipitar la renúncia del papa alemany. Després de la seva jubilació forçosa, Francesc va substituir Bertone amb el llavors ambaixador de la Santa Seu a Veneçuela, Pietro Parolin.

El cardenal italià ha liderat des de llavors les delicades relacions internacionals del petit estat, amb el suport d'una àmplia xarxa diplomàtica que s'estén pels cinc continents. Des del Vaticà suggereixen que és poc probable que Prevost decideixi apartar-lo, almenys els pròxims mesos. En el seu càrrec com a prefecte del dicasteri per a l'evangelització, l'antiga Propaganda Fide, també es mantindria un altre cardenal que sonava com a potencial papable, el filipí Luis Antonio Tagle.

La principal novetat, segons apunten mitjans italians, seria el nomenament del cardenal estatunidenc Timothy Dolan al capdavant de la secretaria d'Economia, cosa que suposaria un canvi de rumb en la gestió de les malmeses finances vaticanes, que Francesc va confiar el 2020 a l'espanyol Maximino Caballero, un economista laic, casat i pare de família, que va substituir el jesuïta espanyol Juan Antonio Guerrero, amic seu des de petits.

Cal veure, en canvi, si Prevost optarà per mantenir Víctor Manuel Fernández com a prefecte del dicasteri per a la doctrina de la fe, l'organisme que s'ocupa de la doctrina de l'Església i de gestionar les denúncies d'abusos. El bisbe argentí, que va ser amic íntim de Jorge Mario Bergoglio, és el responsable del polèmic document que va autoritzar la benedicció de les parelles homosexuals i va obrir una bretxa profunda a l'Església que encara no ha cicatritzat. El relleu en aquest ministeri fonamental és qüestió de temps. El nom del substitut del teòleg de Francesc serà un dels indicis que permetran desxifrar millor el papa Lleó XIV.

Durant les congregacions generals que van precedir el conclave, els cardenals van reflexionar sobre la possible creació d'un consell episcopal que pogués ajudar el nou papa i col·laborar-hi. Si es confirmés, es tractaria d'una iniciativa similar a la que ja va introduir Francesc, que va instaurar un consell de nou cardenals, entre els quals hi havia Joan Josep Omella, per ajudar-lo en la reforma de la cúria romana i l'elaboració de la nova constitució apostòlica que va veure la llum després de nou anys de feina.

Els nous nomenaments –si n'hi ha– trigaran un temps a arribar. Però la màquina vaticana no s'atura i l'agenda del nou papa ja està plena de cites importants. La data més rellevant és el pròxim diumenge 18 de maig, quan presidirà la missa d'inici del seu pontificat, en què rebrà l'anell del Pescador i el pal·li –símbols de poder pontifici–, i a la qual està previst que acudeixin caps d'estat i de govern de tot el món.