Íhor Térekhov: "La vaig mirar als ulls i vaig entendre que la guerra quedarà per sempre en tots nosaltres"

BarcelonaCom a alcalde de la segona ciutat d'Ucraïna, Íhor Térekhov, es troba a la llista d'objectius prioritaris de l'exèrcit rus. Khàrkiv, antiga capital, era abans de la invasió un centre industrial, científic, cultural i educatiu del país. Hi vivien dos milions de persones. Ara Khàrkiv, al nord-est ucraïnès i a 40 quilòmetres de la frontera amb Rússia, és una ciutat estratègica i, per tant, castigada insistentment per la guerra. Les forces del Kremlin la bombardegen pràcticament cada dia. Les forces del Kremlin van estar a punt de conquerir-la. L'alcalde Térekhov contesta les preguntes d'aquesta entrevista a través d'un correu electrònic. Evita parlar de política. Diu que vol parlar, sobretot, de la resistència dels ucraïnesos.

Les bombes canvien les ciutats. Com ha canviat Khàrkiv?

— El que més han canviat són les persones. Els habitants de Khàrkiv ja no poden ser indiferents al dolor aliè. Ens fa mal el patiment de la resta. La guerra ens ha fet més humans, més atents. La guerra ha canviat el caràcter de la ciutat: la gent d’una punta de la ciutat ve a ajudar la gent de l’altra punta quan és bombardejada. L’enemic no ens ha deixat en pau des del primer dia i continua horroritzant constantment la població civil.

Hi ha alguna escena que recordi especialment?

— Tot és anormal en una guerra, per tant tot és difícil d’oblidar. El simple fet de despertar-te per l’espetec d’una explosió, de veure un parc infantil destrossat per la metralla o d’haver de construir una altra escola subterrània… Tot això són desviacions de la normalitat. Però penso sovint en un moment del principi de la guerra: vam entrar en un soterrani d’un edifici de Pivnixna Saltivka [un barri de Khàrkiv] i hi vam trobar una nena de quatre anys que feia més d'un mes que hi estava tancada, sense haver vist la llum del sol, només sentint les bombes. La vaig mirar als ulls i vaig entendre que aquesta guerra quedarà per sempre en tots nosaltres.

Al principi de la invasió teníeu les tropes russes a les portes de la ciutat.

— I saps què recordo especialment? El metro de la ciutat. Durant aquells dies, unes 160.000 persones van viure a les estacions del metro, protegint-se de les bombes de l’enemic. Es va convertir en una ciutat subterrània, i allà fèiem tot el possible per mantenir una espurna de vida: s’organitzaven representacions teatrals, concerts, es feien arribar tulipes per a les dones el 8 de març… Fins i tot vam celebrar bodes. La gent volia viure: no només sobreviure, viure.

A un alcalde el poble li demana coses. Què és el que més li demanen els habitants de Khàrkiv?

— Que el cel que tenen a sobre dels seus caps deixi de ser fosc i amenaçador, i torni a ser un cel pacífic, clar, protegit. Que puguin dormir sense ensurts, sense despertar-se de nit enmig de les bombes. Que no tinguin por per la vida del seu nadó mentre el passegen en cotxet per un parc de la ciutat.

La guerra s'acabarà aviat?

— Desitjo profundament que la guerra s'acabi. Com més aviat millor. Però no de qualsevol manera, sinó de manera justa. No amb una pausa temporal, ni amb un compromís que deixi dolor i ressentiment, sinó amb una pau que el nostre poble –civils i militars– pugui acceptar; una pau que reconeguem, una pau que hàgim conquerit. Una pau per la qual ja hem pagat un preu molt alt.

I això què significa?

— La pau significa tenir la seguretat que l’enemic no tornarà mai.

Què necessiten els ucraïnesos ara?

— Sobretot que no us oblideu de nosaltres. Que el suport, especialment dels aliats europeus, no s’esgoti. Que el món no es cansi, perquè la guerra no es cansa; la guerra continua, i els bombardejos no cessen perquè l’enemic no s’atura. I nosaltres resistim, mantenim la línia de defensa, però no som de ferro. Som persones… I és molt important saber que ens escolten, que ens veuen, que no estem sols. És poc el que demanem si tenim en compte que nosaltres, els ucraïnesos, estem pagant el preu més alt per defensar la llibertat també de tota Europa.

Pensa en com serà Ucraïna en un futur?

— Estic segur que després de la guerra Ucraïna serà més forta: amb un exèrcit modern, una economia eficient i una nova cultura política. El futur d’Ucraïna ha de ser pròsper i lluminós: ho veig cada dia en la determinació i la resistència de la nostra gent. I el nostre futur és Europa. No com una direcció abstracta, sinó com un espai de valors als quals sempre hem pertangut en essència i que l’agressió russa ha reforçat.

Però el futur més proper és un altre hivern en guerra. L’hivern rus...

— Sí, i ja estem assimilant que aquest hivern serà molt més dur que els anteriors, encara que els anteriors ja van ser, per dir-ho suaument, difícils. L’enemic ha tornat a la seva tàctica cínica: atacar la infraestructura energètica. L’agressor no només vol deixar-nos sense llum ni calefacció. El seu objectiu és obligar els habitants de Khàrkiv a abandonar la ciutat, fer que Khàrkiv sigui inhabitable. Hem fet tot el possible per preparar-nos, però no som omnipotents.

Es calcula que un milió dels dos milions d’habitants que tenia Khàrkiv han abandonat la ciutat des de l’inici de la invasió. Tornaran?

— Tant de bo. I treballem perquè algun dia així sigui. Regularment fem enquestes, i segons les dades més recents el 85% dels veïns de Khàrkiv que van marxar somien tornar algun dia. Però les bombes continuen caient i la població, especialment les famílies amb infants, temen per la seva seguretat, per la seva vida. Un altre repte és l’habitatge. És molt dolorós, però calculem que 160.000 habitants de la nostra ciutat s’han quedat sense un sostre on viure.

Com és el dia a dia de l’alcalde d’una ciutat com Khàrkiv?

— Igual que la de tots els habitants de la nostra ciutat. Em desperto de cop amb el so de les mateixes sirenes que anuncien l’arribada de bombes. Recorro els mateixos carrers que acaben de ser netejats després d’un atac amb míssils. I, com tothom, em preocupo sobretot pels meus éssers estimats durant i després de cada atac. Tots estem al mateix vaixell, remant en la mateixa direcció: la de la pau i la reconstrucció.