El Vaticà es prepara per a una llarga convalescència del papa Francesc
El pontífex ha rebut la comunió a l'hospital mentre continua amb un pronòstic reservat
RomaA punt de celebrar dotze anys de pontificat, la delicada salut del papa Francesc va fer saltar les alarmes al Vaticà, després que la bronquitis inicial que va provocar el seu ingrés hospitalari el 14 de febrer passat evolucionés en una pneumònia bilateral. Amb un “quadre clínic complex”, tot i que està estable després de patir diversos episodis d'insuficiència respiratòria aguda els últims dies, la Santa Seu assumeix que la permanència del pontífex a l'hospital serà més llarga del que s'esperava. I la maquinària vaticana comença a posar-se en marxa per preparar-se davant d'una Església amb un líder de baixa.
Cada nit des del 24 de febrer, centenars de persones es reuneixen al Vaticà per resar el rosari per la ràpida recuperació del Papa. Ahir, per primera vegada, Francesc s'hi va dirigir en un àudio difós per la Santa Seu. “Agraeixo de tot cor les oracions que fan per la meva salut des de la plaça –va dir amb veu cansada–. Que Déu els beneeixi i que la Verge els cuidi”. En una ciutat que intenta mostrar la seva millor cara per celebrar l'Any Sant dedicat a l'Esperança, l'ingrés hospitalari inesperat del pontífex va canviar els plans de milers de pelegrins arribats a Roma des d'arreu del món. Molts van viatjar amb l'esperança de poder veure el papa Francesc des del balcó de la basílica de Sant Pere, però ara només esperen amb ànsia les notícies que arriben cada tarda des de la desena planta de l'Hospital Gemelli.
Aquesta és la quarta –i més llarga– hospitalització de Francesc. El pontífex segueix ingressat en aquest hospital romà, que Joan Pau II va batejar irònicament com a Vaticà III, com si fos una mena de tercera residència papal, només per darrere de Castel Gandolfo, la casa d'estiu dels Papes. No és una habitació normal i corrent, sinó un petit apartament amb diverses estances, incloent-hi una capella, que aquests dies està blindat a l'exterior. La Gendarmeria Vaticana vigila l'apartament contínuament i fa fora tothom que intenta acostar-s'hi sense invitació, com és el cas de l'activista argentí Juan Gabrois, que va intentar accedir-hi i va ser expulsat immediatament.
Per a un Papa acostumat a estar entre els fidels, els viatges transatlàntics i una estreta agenda, el confinament al qual està obligat li està resultant especialment difícil, suggereixen aquests dies els que el coneixen millor. A més de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que el va visitar pocs dies després de la seva hospitalització, el Papa només ha rebut dos col·laboradors: el secretari d'Estat vaticà, Pietro Parolin, i el seu número dos, Edgar Peña Parra. Tots dos s'han reunit amb el pontífex almenys dues vegades les últimes tres setmanes.
Tot i que al principi el Vaticà no va difondre informació sobre la reunió, més tard va explicar que els dos prelats hi havien acudit per avançar en la signatura de diversos decrets de canonització i en la convocatòria d'un consistori, encara sense data. Els vaticanistes més veterans van recordar llavors que la inesperada renúncia de Benet XVI el 2013 va ser anunciada durant una reunió de cardenals similar, cosa que va fer alimentar els rumors sobre el futur de Francesc quan abandoni l'hospital.
La malaltia, un buit legal
Una hipòtesi encara llunyana, perquè els metges no han aclarit quant de temps estarà ingressat ni com serà de llarga la convalescència si aconsegueix superar la malaltia. El pronòstic, tres setmanes després, continua sent reservat. Alguns mitjans apunten que s'estaria equipant adequadament la residència de Santa Marta –el petit hotel per a religiosos a l'interior del Vaticà on viu– per permetre que el Papa continuï el tractament allà.
Des del seu ingrés, el Vaticà difon diàriament un comunicat amb els detalls de l'evolució clínica del Pontífex, en què posa èmfasi en el fet que el Papa continua treballant des de l'hospital. Fins i tot l'equip mèdic va reconèixer que té el cap d'un home de 50 anys. Però si les seves condicions de salut empitjoressin sense renunciar prèviament al càrrec, l'Església es trobaria en un buit jurídic, ja que no hi ha cap disposició en el dret canònic que permeti una transferència del poder papal en cas de malaltia.
El 2021 un grup canonista va proposar normes per omplir aquest buit legislatiu, però no van arribar a ser aprovades. Per a una Església que funciona com una monarquia absoluta, l'impediment per raons de salut del líder suposa un desafiament difícil de gestionar.
