Pisa, la ciutat de la torre inclinada i de les bases militars

PisaDes del mar a Ardenza, a la part sud de Livorno, fins a l'extrem nord de la ciutat de Pisa hi ha només 27 quilòmetres. Entre els boscos de pins i els camps, recorrent la carretera estatal Aurelia, discorren les tanques que delimiten el Camp Darby –la base logística de l'exèrcit estatunidenc més gran a Europa– i l'aeroport militar de Pisa, que és la principal escala operativa de les forces aèries italianes des del 2008. A l'ombra de la famosa torre inclinada, visitada per centenars de milers de turistes cada any, la presència d'instal·lacions militars sempre ha sigut important, però els últims anys ha anat en augment.

Al març l'oposició d'esquerres a l'Ajuntament de Pisa va cridar l'atenció sobre una disposició governamental que finança la construcció d'una nova base militar a Coltano, un poble als afores de Pisa: un complex per a les forces especials dels carabinieri. Gianluca Rizzo, president de la Comissió de Defensa de la Cambra de Diputats, va qualificar el projecte de "necessari" per trobar una "nova disposició més d'acord amb la disponibilitat operativa que requereixen les delicades tasques dels cossos". El primer pla de viabilitat elaborat pels carabinieri el juliol del 2019 estimava en 190 milions d'euros el cost de l'obra i identificava per a la construcció de la base una àrea de 73 hectàrees dins del Parc Natural de San Rossore, que protegeix l'ecosistema local caracteritzat per les seves fràgils zones humides.

Però un ampli moviment contra la construcció de la base militar està posant en qüestió el projecte. "La primera assemblea a Coltano, el 19 d'abril, va tenir una participació extraordinària –diu Paola Imperatore, de 31 anys, activista del Moviment No a la Base– i les raons de l'oposició van quedar immediatament clares: no a la devastació mediambiental, no a la guerra, utilitzem aquests diners per millorar la vida de la gent".

Gràcies a aquest impuls inicial, alguns habitants van crear un comitè local. "Estàvem junts el 25 d'abril –explica Mimmo Russo, de 69 anys– i ens vam dir: «Ens hem d'organitzar!» D'aquesta manera va néixer el Comitè de Defensa de Coltano per oposar-se a la base". El Mimmo va arribar aquí el 1978 "per treballar a les cooperatives agrícoles que havien obtingut l'adjudicació de terres no cultivades gràcies a les lluites d'aquells anys". Diu que la protesta contra la base va crear nous llaços entre els habitants i que "hi va haver una connexió entre els activistes que van venir de Pisa i nosaltres, que no volíem que la base acabi amb la nostra realitat". "Va ser una reunió important", afirma el Mimmo. "El Comitè també rebutja el projecte, però el Moviment No a la Base té posicions més complexes sobre la guerra i l'antimilitarisme", afegeix.

El 2 de juny la primera manifestació contra la base a Coltano va comptar amb la presència de 10.000 persones, la majoria procedents dels pobles i ciutats més pròxims. Però també hi havia delegacions de tot Itàlia, era una amalgama: "Hi havia una secció antimilitarista, el moviment transfeminista Ni una menys, la Xarxa Ecologista de la Toscana i Fridays for Future. També hi havia els treballadors de GKN –una multinacional automobilística– i els sindicats de base", recorda el Mimmo. A més d'associacions i col·lectius, partits d'esquerra i la Federació Anarquista.

Moviment local contra qüestions globals

"Aquella manifestació va ser un senyal important", confirma l'home, que aquell dia conduïa un tractor agrícola i va encapçalar la manifestació juntament amb els veïns que formaven el Comitè. "És una qüestió territorial –explica la Paola–, però que obre una finestra a les contradiccions globals". "Vam posar en relleu les relacions entre la base militar, les missions a l'estranger i la gran quantitat de despesa pública utilitzada per defensar els eixos estratègics de les empreses fòssils, i vam posar així el problema del capitalisme fòssil al centre", afegeix.

La connexió entre les polítiques de guerra i la qüestió del clima també ha estat ressaltada per algunes ONG, com Greenpeace, que ha denunciat en un informe europeu publicat el desembre de l'any passat que, del total dels costos operatius de les missions militars d'Itàlia a l'estranger el 2021, el 64,15% es va destinar a cobrir la protecció dels interessos fòssils, en particular del petroli i el gas. I són precisament les forces especials que suposadament estaran estacionades a Coltano les que s'utilitzen sovint en aquest tipus de missions militars, denuncia el Moviment No a la Base.

El 13 de setembre a Pisa, a les sales de l'ajuntament amb frescos del Palau Gambacorti, l'alcalde Michele Conti –elegit el 2018 entre les files de l'extrema dreta en una ciutat que sempre havia estat administrada pel centreesquerra des del 1945– va intervenir durant un consell municipal i es va referir a aquesta qüestió: "La ciutat de Pisa està disposada a acceptar aquest tipus de projectes". Segons les últimes notícies, sembla que el projecte podria ser revisat per fer front a les protestes i gestionar els diferents interessos en joc. Però no hi haurà decisions oficials fins després de la formació del nou govern nacional. El que és cert és que el partit que es disposa a dirigir el govern, Germans d'Itàlia de Giorgia Meloni, vol fermament la construcció de la base militar i que el Moviment No a la Base continuarà oposant-s'hi encara que es canviï d'ubicació: "Ni un centímetre de terra ni un euro s'han d'invertir en noves infraestructures militars", defensa en un comunicat.