El pla de la UE per estar preparada el 2030 davant d'un atac de Rússia

Brussel·lesBrussel·les i el global de la Unió Europea s'estan prenent cada vegada més seriosament l'amenaça que suposa l'expansionisme del règim de Vladímir Putin. Més enllà de la invasió contra Ucraïna, Moscou també ha protagonitzat durant els últims dies violacions de l'espai aeri europeu i de l'OTAN, motiu pel qual diversos dirigents de la UE ja han qualificat el conflicte entre el bloc comunitari i Rússia de "guerra híbrida". En aquest escenari, la Comissió Europea s'ha espavilat a presentar oficialment el seu pla per potenciar les capacitats militars del club europeu i s'ha fixat el 2030 com el termini màxim per estar preparada per defensar-se de potencials atacs russos. "És el pla per mantenir la pau", l'ha definit en roda de premsa la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, que ha advertit que el "perill" d'una agressió del Kremlin "no desapareix encara que s'acabés la guerra d'Ucraïna".

La Comissió Europea ha presentat aquest pla amb una gran pompa —han comparegut tres comissaris en roda de premsa— i davant d'una gran expectativa mediàtica. Feia mesos que Brussel·les subratllava que aquest dia seria clau per al futur de la defensa de la UE. Tot i això, la proposta no aporta més concreció del que l'executiu liderat per Ursula von der Leyen ja ha anat desgranant. En aquest sentit, el punt més destacat és la creació d'un mur de drons al flanc Est de la UE i de l'OTAN per a finals del 2027, una iniciativa que desperta escepticisme a Alemanya i, entre d'altres, a França. "Ningú sap exactament què vol dir, això del mur de drons", critica una font diplomàtica.

En l'última cimera de líders de la UE, la majoria de països van donar suport a la idea de reforçar la seguretat aèria al flanc est i adaptar les capacitats de defensa a la incursió de drons. Tot i això, diversos caps d'estat i de govern van posar en dubte que s'hagi d'incrementar la seguretat a través d'aquesta iniciativa, que Brussel·les encara no ha detallat exactament en què pretén que es tradueixi a sobre el terreny. De fet, els estats s'hi podrien adherir de manera voluntària i els recursos que hi destinin anirien a compte seu, no pas de les arques generals de la UE. Una mostra més que la defensa del bloc europeu encara està completament en mans dels exèrcits estatals i de l'OTAN.

El mur de drons, però, és només una de les iniciatives que vol impulsar la UE per apaivagar totes les mancances en defensa que Brussel·les considera que té el bloc. La Comissió Europea també vol facilitar que els exèrcits es puguin moure més lliurement entre els diferents estats membres, impulsar la lluita contra els ciberatacs, reforçar l'escut espacial i aeri, i, entre d'altres, adquirir més sistemes d'artilleria. En tot cas, tampoc ha informat de la lletra petita d'aquestes estratègies i de com es concretaran.

Més compres conjuntes

La intenció de Brussel·les també és que els exèrcits dels estats membres estiguin cada vegada més coordinats i, d'aquesta manera, guanyar en poder militar i autonomia, sobretot respecte als Estats Units. L'única proposta concreta en aquest sentit que la Comissió Europea ha posat sobre la taula aquest dijous és obligar els estats membres que almenys el 40% de les armes que comprin en el marc del gran rearmament del bloc per assolir el 5% del producte interior brut (PIB) en defensa s'adquireixin de manera conjunta amb tota la UE.

Segons fonts comunitàries, encara menys del 50% de la compra d'armament dels estats membres es fa a companyies europees, si bé l'estratègia de la UE és també potenciar la indústria bèl·lica per guanyar independència militar en tots els sentits. Per això, la Comissió Europea recorda que el finançament en forma de préstec de 150.000 milions d'euros que ha posat a disposició dels estats membres també és per comprar armes que estiguin fabricades principalment en territori europeu.

Les mateixes fonts comunitàries asseguren que l'increment en despesa militar farà que el 2025 el pressupost en defensa de tots els estats membres sigui de 392.000 milions d'euros, mentre que l'any passat era de 343.000 milions. Amb l'objectiu que continuï augmentant, Brussel·les preveu que la UE mobilitzi uns 800.000 milions d'euros extres en defensa els pròxims quatre anys. "En els següents 10 anys, Europa gastarà 6,8 bilions d'euros en defensa", ha assegurat el comissari de Defensa, Andrius Kubilius.