Plagues de rates i coloms i risc d'incendi: el Palau de Westminster cau a trossos

LondresL'estat de la democràcia britànica és més greu del que sembla a primer cop d'ull. I no només pel creixement de la ultradreta i d'un nacionalisme anglès de marcat to racista i xenòfob. Des del punt de vista simbòlic, també la situació és alarmant. No hi ha democràcia sense representació. I no hi ha representació sense escenari. I el Palau de Westminster, seu del Parlament –Cambra dels Comuns i dels Lords–, el millor teatre de Londres amb diferència, per on passen un milió de persones a l'any, cau a trossos. Literalment. I està infestat de ratolins. Tant, que algun diari, amb l'enginy habitual dels tabloides britànics, en parla ja com The Mouse of Commons, és a dir, la Casa dels Ratolins o la Ratera dels Comuns.

Per posar remei a la situació, anecdòtica si es compara amb els enormes problemes estructurals de l'edifici, abans de finals d'any, enmig d'un clima d'estretors pressupostàries i de pujades d'impostos, els parlamentaris hauran de decidir una de les tres opcions possibles que considera el pla de renovació i restauració del Palau. S'actualitza així el projecte del 2016, que es va deixar al calaix perquè el cost d'aleshores –entre 4.118 i 7.500 milions d'euros– era prohibitiu sortint de la crisi del 2008. El temps no ha fet més que agreujar la situació de Westminster. I la factura ara s'enfilarà molt més.

Amb dades del 2022, les últimes de què es disposa, el cost seria d'entre 8.000 i 15.000 milions d'euros, i podria trigar a completar-se entre 19 i 28 anys. Les opcions són: trasllat a edificis pròxims mentre durin les obres –els Comuns anirien a l’antic departament de Sanitat; i els Lords, al centre de conferències Queen Elizabeth II–; un desallotjament parcial, en què els Comuns es queden, però els Lords marxen i els diputats fan servir la cambra alta quan la seva estigui en obres; o una sèrie de reparacions rotatòries que permetin que tothom continuï dins. Aquesta última opció és la menys disruptiva però la més cara i lenta. Es calcula que caldria un pressupost superior d'entre el 40% i el 60%.

El problema per al govern laborista és que ajornar la decisió de què fer-ne ja no és factible. Fins ara, això ha ocasionat un cost de 2,3 milions d'euros al dia, entre feines urgents i estructurals, despesa que, malgrat tot, només serveix per posar pedaços a l’edifici a mesura que es trenquen canonades, es cremen cables i cauen trossos de pedra a terra. Passejar pels patis interiors del recinte –el Cloister Court, el claustre de la capella de sant Esteve, del costat dels Comuns– és veure un seguit de xarxes preventives destinades a evitar una tragèdia.

Col·lapse arquitectònic?

Sobre l'edifici actual, de mitjans del segle XIX, aixecat després de l'incendi del 1834, pesa també una amenaça contínua d'incendi. En qualsevol moment pot cremar com Notre-Dame, a parer dels experts, que ho recullen en l'informe anual sobre la situació de l'immoble, de desembre del 2024. S'hi llegia que "és àmpliament acceptat que el Palau de Westminster necessita importants obres de reparació i restauració", i que el foc de la catedral de París va ser "un toc d'atenció" que cal tenir en compte. En els darrers deu anys hi ha hagut 44 incendis, quatre dels quals el 2024. Es mantenen al recinte patrulles de vigilància les 24 hores del dia.

Avui en dia el Palau de Westminster té 22 quilòmetres de canonades i 400 quilòmetres de cablejat, bona part del qual ja no funciona. L’edifici és ple d’amiant: 2.500 punts i escaig contaminats (des del 2016 s'han documentat més de 1.000 incidents). Només l’operació d’eliminar l’asbest requeriria 300 treballadors durant uns dos anys i mig en unes dependències totalment desocupades; la calefacció funciona amb vapor, cosa que explica per què els despatxos i bona part de les gairebé 1.200 estances estan sempre glaçades. Més encara. El sistema de recollida de residus del Parlament, del segle XIX, és un altre dels problemes estructurals. I també cal adaptar les 126 escales que hi ha, perquè on es fan les lleis per integrar les persones amb discapacitats també s'haurien de complir.

Ratolins i gats per caçar-los?

Les dades oficials sostenen igualment que es parli de The Mouse of Commons. Els registres del Parlament mostren que després d'un pic de 661 albiraments de rosegadors el 2019, el 2020 van baixar a 231; a 107 el 2021; i a 259 el 2022. La pandèmia en va reduir temporalment la presència, però després hi han tornat en massa. Entre gener del 2023 i del 2024 es van detectar 348 incidents, incloses la presència de restes en les cuines; hi va haver també 61 investigacions relatives a arnes, i 107 investigacions d'altres plagues, la majoria de coloms.

Westminster aplica un programa preventiu –molt poc efectiu– amb 1.755 estacions de verí per a ratolins, trampes en canonades i casetes per a rapinyaires amb l'objectiu de mantenir sota control els coloms. Un tècnic especialitzat hi treballa a temps complet, amb suport de consultoria externa, i durant els recessos, com els de l'estiu, o l'actual, durant les dues setmanes en què tenen lloc els congressos anuals dels partits majoritaris, es reforça la neteja i el segellat de llocs per on s'escolen: una tasca quimèrica, perquè un ratolí és capaç de passar per un forat igual que el gruix d'un llapis.

La situació és tan grotesca que el passat 5 de juny el laborista Anthony Gueterbock, lord Berkeley, va demanar oficialment al vicepresident de la Cambra dels Lords si havien considerat "l'ús de gats per al control de plagues a tot el Parlament". La resposta de lord Gardiner of Kimble va ser negativa, entre altres consideracions perquè la "gran activitat de construcció que té lloc als terrenys del Palau [impedeixen] proporcionar un entorn de vida segur per a un gat en llibertat; pel risc que les portes es tanquin soles i deixin un gat atrapat sense suport durant períodes de temps importants; i per la manca d'arranjaments diaris que assegurin la cura dels gats".

La seu de democràcia britànica, símbol del parlamentarisme liberal, descansa sobre un decorat neogòtic del segle XIX incapaç d'adaptar-se a les necessitats del segle XXI. La metàfora és evident. I demolidora. Si els diputats no decideixen res abans de finals d'any, i tornen a donar una puntada de peu cap endavant a la pilota, serà tota una declaració d'intencions.