Quin suport té realment Zelenski entre els ucraïnesos?

BarcelonaDesprés d'haver engegat la maquinària diplomàtica per negociar amb Rússia un alto el foc a Ucraïna sense participació dels ucraïnesos, Donald Trump s'alinea obertament amb Vladímir Putin. Dimecres va titllar de "dictador" el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, fent-se ressò de la línia política del president rus, que fa temps que rebutja la legitimitat del govern ucraïnès o, com ell sol dir, el "règim de Kíiv". Les accions i les paraules de l'administració Trump minen la posició d'Ucraïna en les negociacions i donen ales a Moscou, que fa mesos que suggereix que s'haurien de celebrar eleccions a Ucraïna com a part de qualsevol acord de treva.

"Desafiar la legitimitat de Zelenski forma part d'una campanya de propaganda de Rússia per desacreditar el lideratge ucraïnès, debilitar el suport a Ucraïna dels seus aliats i eliminar Zelenski, i potencialment el país, com a part de les negociacions sobre el futur d'Ucraïna", escriu Lena Surzhko, experta en espai postsoviètic de la Universitat de Pensilvània. "El Kremlin vol impulsar la narrativa que el problema és que no existeix una autoritat ucraïnesa legítima amb la qual negociar. I el que Putin necessita per fer funcionar aquest pla és un soci disposat a enviar el missatge que l'actual govern d'Ucraïna no és un representant legítim del seu país. Sembla que la nova administració dels Estats Units vol jugar aquest paper", afegeix.

Què diuen les enquestes a Ucraïna?

El mandat de Zelenski es va acabar el maig passat, i no s'han convocat eleccions perquè a l'inici de la guerra es va proclamar la llei marcial, que impedeix també manifestacions i vagues. Sota aquesta premissa, Trump ha dit que "fa molt de temps que no es convoquen eleccions" i ha mentit dient que la popularitat de Zelenski és del 4%. El politòleg ucraïnès Oleski Haran, investigador de la Fundació per a la Iniciativa Democràtica, un dels think tanks més reputats de Kíiv, refuta aquesta dada en declaracions a l'ARA des de Kíiv: "Els sondejos diuen que més del 50% dels ucraïnesos confien en la gestió de Zelenski i que el 35% no l'aproven El 4% que diu Trump no sé d'on el treu, i és evidentment fals, i forma part de la guerra psicològica de desinformació russa".

Haran afegeix que les enquestes electorals no són públiques a Ucraïna perquè els sociòlegs han arribat a aquest consens per no debilitar l'esforç de guerra. "Però els estudis no públics de què disposem deixen molt clar que qui té més suport és el general Zalujni [el cap de l'estat major fins que Zelenski el va nomenar ambaixador a Londres] i, en segon lloc, hi ha Zelenski, que és el líder polític més valorat", indica. Amb tot, no queda clar que el militar estigui disposat a fer carrera política.

El suport inicial a Zelenski, que al principi de la invasió russa a gran escala es va disparar al 90% després que decidís quedar-se a Kíiv i resistir, ha baixat, però segueix sent "enorme per a qualsevol president, i encara més algú que lidera un país en guerra", afegeix el politòleg. "Esclar que hi ha moltes crítiques per la guerra, perquè en parlem i perquè vivim en un país lliure en temps de llei marcial", diu. Haran també recorda que l'opinió pública ucraïnesa es mostra disposada a continuar la guerra fins i tot sense el suport dels Estats Units. "Més del 50% diuen que cal seguir lluitant, per molt que la guerra sigui encara més sagnant i difícil: és el que diuen les enquestes. La gent creu que estem lluitant pel nostre país, per la nostra llibertat i per una causa justa".

Alona Liasheva és sociòloga i editora de la revista ucraïnesa Commons, encara que respon a les preguntes de l'ARA com a soldat des del front de Khàrkiv, la segona ciutat d'Ucraïna, que està a només 40 quilòmetres de Rússia i fa tres anys que resisteix a la invasió. Ella fa de paramèdica i s'encarrega cada matí de valorar quins soldats estan en condicions de combatre a les trinxeres. "Els soldats veuen el futur amb molta preocupació des de l'elecció de Trump", afirma, i diu que el suport a Zelenski "va caure després del fracàs de la contraofensiva de l'estiu del 2023, que ell havia promès que portaria al final de la guerra en un any". "En tot cas –afegeix–, els soldats confien més en els oficials que en els polítics, i el seu missatge és que seguirem lluitant encara que perdem el suport dels Estats Units". La sociòloga soldat conclou que "la moral està baixa, però també hi ha la idea que no hi ha alternativa". "Tenim gent a les trinxeres i sabem que si marxem els russos envairan Khàrkiv. Aquest és el nivell de la política al front; aquí costa molt pensar en geopolítica: o mates o et maten", resumeix.

Es poden fer eleccions en un país en guerra?

Liasheva és contrària a celebrar ara eleccions a Ucraïna: "Crec que seria un desastre. Entenc que Zelenski sigui criticat i estic d'acord amb moltes de les crítiques, però unes eleccions exclourien, en primer lloc, la gent que està a l'exèrcit, que som un milió d'ucraïnesos". A més, augura que això incrementaria encara més "la separació entre l'exèrcit i els civils": "La gent està enfadada per com s'està fent la mobilització, es pregunten per què uns paguen més l'esforç de guerra que d'altres, i unes eleccions només empitjorarien les coses".

A més, Oleski Haran recorda que no hi ha una demanda explícita entre l'oposició i la societat civil ucraïnesa per celebrar eleccions ara mateix. "Hi ha un consens que les eleccions s'han de posposar, i més ara, que estem en una situació tan difícil. Potser seria intel·ligent ara fer un govern d'unitat nacional, però no convocar eleccions", apunta. Petro Poroshenko, el principal rival polític de Zelenski, ha rebutjat la idea d'unes eleccions en temps de guerra, igual que Inna Sovsun, líder de l'oposició Golos Party.

A més, hi ha els problemes logístics per garantir unes eleccions lliures i justes enmig d'una guerra, els obstacles logístics per fer campanya i accedir als llocs de votació. També hi ha la qüestió de si i com incloure els ucraïnesos als territoris ocupats per Rússia i els desplaçats interns, així com els 6,5 milions refugiats fora del país.

El politòleg recorda que el Regne Unit tampoc va celebrar eleccions durant la Segona Guerra Mundial. La situació seria diferent amb un alto el foc durador i amb garanties, però no queda clar que Putin (que va guanyar les últimes eleccions amb el 87% dels vots en un procés qüestionat pels observadors internacionals que no el van poder verificar) estigui gens disposat a donar-les. Si les eleccions són un requisit previ per a un alto el foc en el cap de Trump, els Estats Units posen el govern d'Ucraïna en una posició impossible: acceptar el vot i arriscar-se a la divisió interna i a la interferència externa, o rebutjar-la i permetre que Moscou –i potser Washington– emmarqui els líders d'Ucraïna com a il·legítims i incapaços de negociar en nom del seu poble.