Edició
Idioma
Internacional
L'atac rus a Ucraïna

"Sembla que ara sí que estem oficialment fotuts": així es viu a Ucraïna la iniciativa de Trump per acabar la guerra

El desencís amb els aliats s'estén entre els militars i la població civil al país

Soldats ucraïnesos es preparen per al combat dins d'un refugi a la seva posició prop de la ciutat de Pokrovsk.
Soldats ucraïnesos es preparen per al combat dins d'un refugi a prop de la ciutat de Pokrovsk. Anatolii Stepanov / Reuters
Olha Kosova
15/02/2025
4 min
Dossier Ucraïna: qui negociarà la pau 6 articles

Kramatorsk (Ucraïna)"Sembla que ara sí que estem oficialment fotuts" comenten els clients d'una gasolinera a Ucraïna, mentre un d'ells repassa les últimes declaracions de Donald Trump al mòbil. De sobte, en la llunyania, se sent una nova explosió. La gasolinera s’ha convertit en un lloc emblemàtic. Els russos han intentat destruir-la en repetides ocasions, però sense èxit. Al seu voltant només queden runes, però l'edifici i els sortidors de combustible continuen allà, intactes, com si tinguessin alguna mena d'immunitat inexplicable contra les bombes. A la gasolinera, els soldats poden prendre cafè gratuïtament. De fet, molts diuen fent broma que els seus empleats haurien de ser reconeguts oficialment per la seva “aportació al combat”.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

“Com si fos una novetat. Ja estem fotuts des de fa temps”, respon amb un somriure el Roman, un soldat de 23 anys originari de Pokrovsk, a l'est d'Ucraïna. El seu to suggereix que no comparteix el pessimisme generalitzat.

A la castigada ciutat de Donetsk, també a l'est del país, les notícies que arriben estan filtrades pel desgast emocional i els traumes acumulats. Potser perquè la vida aquí es redueix al que és essencial: sobreviure, complir missions i obeir ordres d'una jerarquia infinita. O potser perquè la indiferència és només una màscara, una manera de suportar l'horror sense enfonsar-se.

“De veritat creus que li importem a algú?”, pregunta amb amargor un soldat, abans d'afegir que, si Rússia guanya la guerra, els que han lluitat i resistit a la regió del Donbàs tindran un futur molt negre. El desencís amb els aliats s'ha estès tant entre els militars com entre la població civil. Tots arriben a la mateixa conclusió: “En aquesta guerra Ucraïna només pot comptar amb si mateixa”.

Un tema tabú

Mentrestant, a Kíiv, la capital, el debat sobre una possible pau s'ha convertit en un tema tabú. La qüestió s'evita, potser per no caure a l'abisme de la desesperança. “Simplement, intento no pensar-hi”, afirma l’Olga, de 32 anys, intentant defugir la qüestió. L'esgotament és evident. Els ucraïnesos volen la pau, però no a qualsevol preu.

Dimecres passat, el president nord-americà, Donald Trump, va anunciar que havia parlat amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, i que havien acordat iniciar “immediatament” les negociacions per a un acord de pau a Ucraïna. L'anunci va caure com una galleda d'aigua freda a la Unió Europea. Per als ucraïnesos, va ser la confirmació d'un temor llargament discutit a les xarxes socials i a les converses del dia a dia. La realitat que molts no volien acceptar de sobte s'ha tornat ineludible.

Els més afectats són els desplaçats interns. “Sembla que ara sí que ens convertirem en indigents per sempre”, es lamenta l’Oksana, dependenta d'una botiga de Kramatorsk, a l'est del país. Al principi de la guerra va fugir de la ciutat de Mariúpol, ocupada pels russos, i tenia l'esperança de tornar-hi algun dia.

En un altre racó d'Ucraïna, l’Olena, una professora de 53 anys, també sent que les seves il·lusions s'ensorren. Va deixar la seva ciutat, Berdiansk, després que els russos l’envaïssin. Fa uns mesos, el seu home va ser mobilitzat i actualment combat a prop de Txàssiv Iar, també a l'est. La seva vida transcorre entre l'ansietat pel que li pugui passar al seu marit i el desig que arribi el final de la guerra per retrobar-se amb ell. D'altra banda, també somia tornar a la seva ciutat.

Alguns encara confien que la Unió Europea hi pugui fer alguna cosa, i vaticinen que el conflicte no es resoldrà tan fàcilment: tard o d'hora Rússia reprendrà les hostilitats encara que signi un acord de pau, adverteixen. “No puc evitar fer paral·lelismes històrics. Ara paralitzaran la guerra, però amb el temps tot començarà de nou. Només cal recordar les guerres txetxenes. Aquest conflicte és un negoci molt lucratiu per a molts”, opina l’Oleksandr, que és taxista a Kramatorsk, però que en el passat va servir a les forces armades i les va deixar cansat de la corrupció.

Alguns encara confien que la Unió Europea hi pugui fer alguna cosa, i vaticinen que el conflicte no es resoldrà tan fàcilment

Després de la victòria de Trump a les eleccions presidencials del novembre passat, molts ucraïnesos tenien esperances en una sortida diplomàtica per a la guerra. Amb tot, les piulades d’Elon Musk a X mofant-se o desprestigiant el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i la disminució de l'ajuda vital de la USAID a Ucraïna van fer sospitar que la situació només faria que empitjorar. De fet, molts mitjans de comunicació regionals que depenien dels fons de la USAID estan a punt del col·lapse, i centenars de treballadors s'han quedat sense feina. Els experts adverteixen que això, sens dubte, debilita la democràcia i la societat civil ucraïneses.

Un detall simbòlic

Abans de fer el seu anunci, Trump va parlar primer amb Putin i després amb Zelenski, per aquest ordre. Un detall simbòlic que posa en evidència les seves prioritats, segons els ucraïnesos, que també opinen que la pau es decidirà sense la participació de Kíiv. Malgrat això, el president ucraïnès ha intentat treure importància a aquest gest de Trump.

En una conferència de premsa a la central nuclear de Khmelnitski, a l'oest d'Ucraïna, Zelenski va aclarir que Trump parlarà “simultàniament” amb tots dos mandataris: “Realment crec que la seva prioritat és Ucraïna perquè estem en guerra, tot i que va dir que volia parlar amb tots dos presidents alhora. Confiem en les seves paraules. Per a nosaltres, és crucial continuar tenint el suport dels Estats Units”. En canvi, l'exministre d'Economia i assessor de l'Oficina del President, Timofii Milovanov, va ser menys diplomàtic en la valoració: “Això fa mala pinta. Sembla que ens vulguin vendre, i de franc”.

En aquell moment, però, la gent a Ucraïna estava distreta amb les seves pròpies batalles internes. També dimecres passat, casualment, Zelenski va decidir imposar sancions contra el seu principal rival polític, l'expresident Petró Poroixenko, cosa que inicialment va eclipsar l'anunci del president nord-americà sobre les negociacions per al final de la guerra. Quan la notícia va començar a córrer, van sorgir tota mena de comentaris irònics, que s'han convertit en un dels principals antídots d'aquesta guerra. "Benvolguts compatriotes, si us fiqueu en una fossa, almenys porteu una pala i així podreu fer una trinxera", va escriure un usuari a X. L'acudit més repetit els últims dies, però, és que encara és aviat per ficar-se a la tomba, perquè el pitjor encara ha d'arribar.

Dossier Ucraïna: qui negociarà la pau 6 articles
stats