Internacional Europa 04/09/2022

El Regne Unit espera nou o nova 'premier'

Liz Truss és la favorita, segons les enquestes, però la victòria és un caramel enverinat atesa la situació econòmica

5 min
Larry, el gat de Downing Street, s'asseu a la vorera davant del número 10 de Downing Street el 5 de juliol de 2022 a Londres, Anglaterra

LondresEn mig d'un context inflamable, Rishi Sunak, exministre d'Economia i un dels dos homes que va precipitar la caiguda de Boris Johnson a principis de juliol, i Liz Truss, l'actual ministra britànica d'Exteriors, coneixeran aquest dilluns al migdia, en un acte al palau de Westminster, quin dels dos ha guanyat la cursa entre la militància conservadora per entrar com a nou o nova premier al número 10 de Downing Street.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Si s'han de fer cas a totes les enquestes publicades fins ara, l'escollida serà Truss, de 47 anys. Amb un missatge d'un biaix cada cop més orientat a la dreta del partit, s'ha volgut fer perdonar el pecat d'haver donat suport al Brexit en el referèndum del 2016, així com altres errors de joventut: formar part en les etapes inicials de la seva carrera política del partit Liberal Demòcrata, fer declaracions antimonàrquiques demanant l'abolició del sistema polític constitucional del Regne Unit i també participar amb els pares en manifestacions a favor del desarmament nuclear mentre vivia a Escòcia i cantava "Maggie, Maggie out", en referència a la primera ministra Thatcher i la defensa que la Dama de Ferro feia de les bases dels submarins atòmics de Faslane, a 55 quilòmetres de Glasgow.

La més que probable entrada de Truss al Número 10 com a tercera premier dona del país tindrà lloc demà dimarts, un cop rebi, al castell de Balmoral (Escòcia), l'encàrrec de la reina de formar un nou executiu. L'encàrrec, però, és, bàsicament, un caramel enverinat, atesa la complexa situació econòmica i social que passa el Regne Unit.

Liz Truss, l'actual ministra d'Exteriors i principal favorita a esdevenir primera ministra.

L'estiu ha estat marcat per tota mena de vagues de sectors estratègics que sembla que no s'acabaran –ferrocarril, estibadors, serveis postals, escombraries, sistema judicial, personal auxiliar de les universitats, sanitat–, ans al contrari, i per una crisi dels preus de l'energia, provocada en bona part per la invasió russa d'Ucraïna, que amenaça l'estabilitat financera de milions de llars del Regne Unit: a partir de l'1 d'octubre, el preu estàndard anual de llum i gas per a una família de quatre persones serà superior als 4.200 euros anuals, i la previsió és que l'abril del 2023 arribi a 7.622 euros.

Campanya 'ad hoc'

Al llarg d'una campanya orientada amb exclusivitat als 160.000 militants tories, que no representen en absolut el conjunt de la població –són més grans i tenen un estatus social i un nivell d'ingressos superior; i es distribueixen majoritàriament al sud d'Anglaterra–, tant Sunak com Truss han evitat referir-se explícitament a com faran front a la crisi energètica, llevat de vaguetats generals. Per exemple, en cap moment han dit si augmentaran o no el volum d'ajudes directes que el govern va començar a repartir al juliol: 600 lliures a 29 milions de llars en forma de préstec a tornar en cinc anys.

Algunes entitats humanitàries –entre altres Oxfam– i think tanks econòmics –com l'Institut d'Estudis Fiscals– consideren que el volum de la despesa pública per fer front al que titllen de "veritable catàstrofe" hauria de ser del mateix ordre que el que es va destinar a pal·liar els efectes dels diferents confinaments del covid: això és, entre els 310.000 i els 410.000 milions de lliures. Però la situació del Tresor, amb un nivell de deute enorme (99,6% del producte interior brut), no permet cap alegria. Això sí, tots dos candidats han descartat congelar la tarifa energètica domèstica en els actuals 2.280 euros anuals, proposta que secunda tota l'oposició.

Dijous passat, en l'acte final de campanya davant la militància, celebrat al Wembley Arena, amb la presència de 6.000 persones, Truss va refusar la possibilitat de qualsevol mesura de racionament energètic aquest hivern, mentre que Sunak, més prudent, va considerar que la volàtil situació dels mercats energètics feien aconsellable no descartar absolutament res.

Inflació, impostos, Brexit

L'una i l'altre també han xocat pel que fa als impostos. Truss ha anunciat diverses baixades immediates –de l'IVA, de la seguretat social i també el de societats– i Sunak les ha rebutjat en tant que poc realistes a causa, justament, de la situació en què el covid va deixar les arques de l'Estat. En qualsevol cas, les de Truss semblen mesures del tot insuficients. La retirada de l'1,25% de l'impost de la seguretat social que va entrar en vigor a l'abril només suposaria 59 lliures més de líquid mensual per a les butxaques dels britànics amb un sou anual inferior a les 30.000 lliures, que són la immensa majoria.

La crisi de l'energia no és l'única carpeta a què el nou/nova premier haurà de fer front de manera immediata. Derivada en bona part de l'augment del preu del gas i la llum, el cost de la vida s'ha disparat al Regne Unit. En relació amb el juliol passat, la inflació s'ha situat en el 10,1%, la més alta en quaranta anys. I els pronòstics més pessimistes apunten que a finals d'any pot arribar a superar lleugerament el 18%.

Rishi Sunak, exministre d'Economia i també candidat a ser primer ministre.

Què fer-ne? El pròxim o pròxima premier haurà de decidir si taxa més les energètiques. A l'abril, mentre era ministre d'Economia, Sunak va introduir un nou impost en virtut dels beneficis extraordinaris que els gegants del sector estan obtenint per l'augment dels preus del gas i del petroli. Truss i el seu probable ministre d'Economia, l'actual de Negocis, Kwasi Kwarteng, no en volen ni sentir a parlar. Però s'enfronten a la quadratura del cercle: aconseguir més diners per ajudar milions de persones si no volen que esclati el carrer o tocar la butxaca dels més rics i de les grans empreses, dues vies que són anatema per als conservadors.

En política exterior –i també interior, en tant que afecta el paralitzat govern autònom d'Irlanda del Nord–, el Brexit i la relació amb Brussel·les és una altra de les patates calentes que s'eternitzen al forn de Downing Street. Truss i Sunak s'han compromès a acceptar les "oportunitats del Brexit", si és que n'hi ha cap. Sunak ha promès revisar tota la legislació de la UE en un termini de 100 dies amb l'objectiu de descartar-ne una part.

Però qualsevol foguera de la suposada burocràcia de la Unió faria que el Regne Unit divergís encara més de les normes i regulacions comunitàries, atiant més friccions a la frontera interior entre la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

Truss, per la seva banda, està temptada de trencar el protocol del Brexit, una acció que acontentaria els més radicals del partit i els unionistes de la província però que provocaria represàlies de Brussel·les, com ara, per exemple, l'eliminació dels científics britànics de l'Horitzó, el programa de recerca més gran del món. Aquest fet podria desencadenar una guerra comercial amb la Unió. I en el context actual, l'últim que necessita Londres és tenir un front intern obert amb els sindicats, un d'extern amb els veïns malavinguts de Brussel·les i una costosa guerra contra Vladímir Putin. Sigui Sunak o més probablement Truss, el camí del nou o la nova premier no serà de roses, més aviat d'espines.

stats