Els soldats de Putin capturats al front: "Tinc por de tornar a Rússia, no sé què serà de mi"

Lviv (Ucraïna)Al fons d'un passadís fosc es veuen quatre homes drets. Eviten qualsevol contacte visual amb qui els passa per davant. Uns instants més tard, un d'ells camina custodiat per un guàrdia cap a una de les habitacions. A dins hi ha una taula i un parell de cadires; seu i demana que es preservi la seva identitat. De fet, és el seu dret, tal com estableix el Conveni de Ginebra. Sembla abatut. Apàtic. D'alguna manera, se li nota una foscor interior. Té el cap rapat i va vestit amb una granota de color blau marí i unes sabates negres. Estem davant d'un dels homes que ha format part de l'exèrcit rus que Vladímir Putin va enviar fa més d'un any a la guerra a Ucraïna.

Capturat al front de Khàrkiv el maig de l'any passat, va ser l'únic de la seva brigada que va sobreviure, tot i que no sap ben bé com se'n va poder de sortir. El destí o la sort, qui sap. “Estàvem a dins d'un vehicle blindat quan, de sobte, una mina va explotar. Recordo veure al meu voltant els cossos dels meus companys... Jo, amb les poques forces que em quedaven, vaig començar a córrer. Els soldats ucraïnesos van començar a disparar, però no em van ferir. Això va fer que m'aturés i, finalment, em van capturar”, explica sense alçar la mirada de terra.

Des d'aleshores –fa ja gairebé sis mesos– és al camp de presoners de guerra més gran d'Ucraïna, ubicat a la regió de Lviv, on l'ARA ha pogut accedir. Sap que serà intercanviat, però aquest moment encara no ha arribat i cada dia ho viu amb més angoixa. "No entenc res. Des d'aquí em diuen que Rússia no es vol fer càrrec de mi, i des del meu país em diuen que Ucraïna no vol intercanviar-me. Tots els qui van entrar amb mi ja han sigut intercanviats", diu.

És molt jove, té només vint anys. Malgrat el seu desig de voler tornar a casa, no amaga que té por del que pugui ser d'ell allà. "Ja sabem que el Kremlin no tracta gaire bé els qui hem sigut capturats. Esclar que tinc por", diu. Mentrestant, intenta estar en contacte amb la seva família a través de trucades. Ho poden fer un cop al mes, tal com explica el Petro, un dels treballadors d'aquesta presó. "També permetem que les famílies dels presoners puguin enviar-los diners. Tots aquests drets no els tenen els soldats ucraïnesos que estan al captiveri rus” afegeix.

L'eficàcia de la propaganda russa

El discurs d'aquest combatent reflecteix contradiccions i alhora el gran efecte que té la propaganda russa. Per a ell, la invasió estava justificada pel que va passar el 2014, quan, paradoxalment, el Kremlin va decidir ocupar la península de Crimea i va iniciar un conflicte armat a la regió del Donbass. "Els soldats ucraïnesos van matar més de tres-cents nens a Donetsk i van violar les dones, i ningú vol parlar d'això", es defensa. Davant de les preguntes sobre els crims de guerra documentats a territori ucraïnès, com a les ciutats de Butxa i Irpín, al nord de Kíiv, respon: "Jo no en tinc la culpa. Jo no era allà en aquell moment. No en sé res".

Escudar-se en el fet que només seguien ordres és el que fan la majoria dels presoners entrevistats per aquest diari. També ho fa un altre combatent de 28 anys, que ens permet parlar amb ell uns minuts al menjador d'aquesta antiga presó després de dinar: "Jo no feia res de dolent. És clar que estava lluitant, però així és la guerra, què hi podem fer". Un altre company, de 20 anys i de Kaliningrad, dona una resposta semblant, en aquest cas des de la infermeria. "Jo soc militar, i només complia ordres. Òbviament, ja no vull tornar al front”, explica. En aquesta mateixa habitació hi ha un altre presoner de 50 anys, procedent de la ciutat de Donetsk. Està molt prim i té problemes a l'estómac. Ell ha estat un dels centenars de milers de russos que han sigut mobilitzats. El fet que provingui d'una ciutat ucraïnesa revela com Putin està fent que molts ucraïnesos estiguin lluitant contra el seu país. Estiguin o no d'acord amb el seu relat. "Jo votava Putin perquè ho feia tothom. No hi entenc, de política, ni en sé res", explica un altre presoner.

Aquí la rutina aquí és la mateixa cada dia. Es lleven a les sis del matí i a les deu de la nit els llums s'apaguen. Tots els llits han d'estar fets de la mateixa manera i les habitacions s'han de mantenir netes. Al llarg de la jornada poden fer treballs manuals o algunes feines a canvi de rebre uns quants diners per si volen comprar cigarrets o menjar. Quan el rellotge marca les dotze del migdia, els presoners s'organitzen per grups i pugen al menjador per dinar; un cop han acabat s'aixequen tots alhora i criden: "Gràcies pel menjar".

També tenen accés a la llibreria i poden veure la televisió d'Ucraïna. Tot això es fa amb una finalitat: transmetre'ls que Ucraïna no pertany a Rússia i que és un país independent i sobirà. No obstant això, les autoritats ucraïneses tenen poques esperances que això funcioni i que siguin realment conscients del que han estat fent aquests darrers mesos. "La majoria dels presoners de guerra han naturalitzat que han de participar en aquest conflicte. Després de l'intercanvi molts tornaran al front i lluitaran de nou. És molt difícil per a ells entendre que són criminals. Sense aquests soldats, Putin no podria continuar amb aquesta guerra”, diu lamentant-ho Petro.