Internacional Europa 05/05/2023

Del tàmpax a les cinc camises diàries: les excentricitats i sortides de to del nou rei anglès

Repassem algunes de les preferències si més no singulars de l'actual líder de la Commonwealth

Noelia Marquina
5 min
El rei Carles III d'Anglaterra en un dels primers actes oficial com a rei, en una captura del vídeo oficial de la BBC

La coronació de Carles III i la reina consort Camil·la, després que s'hagi adaptat la icònica corona de Sant Eduard per al nou rei, tindrà lloc aquest dissabte, 6 de maig, i se celebrarà durant tres dies (un cap de setmana amb el dilluns festiu inclòs), en una cerimònia pública a l'abadia de Westminster. Des de la mort de la seva mare el 8 de setembre, la reina Elisabet II, la vida privada i les excentricitats del primogènit han enlluernat les portades dels tabloides britànics i internacionals. Més de sis dècades com a príncep han perfilat Carles III com una persona exigent, irritable i molt metòdica. Aquest imaginari que l'envolta (més negatiu que positiu) s'ha reflectit en el suport a la reialesa per part de la població més jove del Regne Unit, que ha caigut quasi vint punts en una dècada, del 75% al 58%. A continuació us expliquem les peculiaritats del rei d'Anglaterra, algunes més conegudes que d'altres.

Neutral? Escrivia cartes polèmiques a polítics britànics 

Manifestar el que es pensa sembla una característica pròpia del món de la reialesa, on la inviolabilitat de la monarquia acostuma a acompanyar els actes. No es coneix cap delicte de Carles III, però sí que durant els anys 2004 i 2005 va escriure a diferents membres del govern, inclòs l'aleshores primer ministre Tony Blair, on expressava la seva reticència en diverses qüestions com la manca de preparació de l'exèrcit britànic per marxar a l'Iraq, l'estètica horrible de l'arquitectura moderna o les condicions nefastes de la pesca a la Patagònia. Escrits polèmics que posen en entredit la neutralitat que la reialesa hauria de mantenir amb la política del país.

Elegant i amant del colorit (com la seva mare)

Deixant de banda els rumors que asseguren que el rei es canvia de camisa cinc vegades al dia i que llança a terra les brutes perquè els seus ajudants de cambra les recullin, l'opinió pública sempre l'ha considerat "un dels homes més elegants". Hereu de l'estil singular de la seva mare, que sempre sorprenia amb conjunts de dues peces de colors vius, Carles III acostuma a lluir mocadors de butxaca, pantalons amples i vestits de lli quan fa calor. En definitiva, el defineix un estil modern i alhora clàssic de la sastreria britànica.

Irascible (fins i tot un bolígraf el pot treure de polleguera)

Definim algú irascible si es deixa vèncer per la ira, però en aquest cas va ser un bolígraf el motiu pel qual Carles III va mostrar davant de tothom la seva intolerància. El ja proclamat rei en aquell moment, va expressar el seu odi a la tinta quan es va tacar la mà en el moment de signar un llibre de visites, en els actes protocol·laris al castell de Hillsborough, a Irlanda del Nord. "Oh, Déu, ho odio", seguidament va signar visiblement emprenyat i va oferir el bolígraf a la seva dona.

El rei Carles III signant al llibre de condolències per la mort de la reina Elisabet II.

Altiu: qui no recorda l'episodi del tinter?

Que els reis no poden tocar objectes quotidians és una dita que Carles III va assumir el dia de la signatura del seu nomenament. El rei va fer un gest perquè algú tragués els tinters que hi havia al bell mig de la taula. Però no va acabar aquí l'escena d'absoluta angoixa que va viure Carles III (i el món sencer), sinó que quan estava signant va sacsejar amb impaciència una petita safata amb retoladors que hi havia també sobre la taula, fins que un servent la va retirar. L'actitud del primogènit, retransmesa en directe i amb una audiència internacional, va aixecar les primeres crítiques en contra seva.

La polèmica del tàmpax o el Tampogate

La filtració fa 30 anys de la conversa pujada de to entre Carles i Camilla Parker-Bowles va capgirar no només la premsa rosa del país, sinó els mitjans de tot arreu. Per què? La declaració d'amor de l'actual rei, en què desitjava convertir-se en una caixa de tàmpax per poder viure dintre de la seva amant i per sempre (obviant la menopausa), el deixava en una situació massa complicada perquè en aquell moment estava casat amb l'estimadíssima Diana de Gal·les. La transcripció de la trucada no va sortir a la llum fins a la ruptura oficial del matrimoni, l'any 1993.

Insensible amb els empleats de la Corona

Desenes de membres del personal que treballava a Clarence House, residència del rei i la reina consort, van ser acomiadats amb motiu del trasllat al Palau de Buckingham quan va morir Elisabet II. Tot i que molts d'aquests treballadors feia dècades que gaudien d'un contracte laboral a la casa reial, se'ls van assegurar ajudes per trobar un altre lloc de treball. Actualment, Carles III i Camil·la alternen la seva estada entre Clarence House, el castell de Windsor i la finca de Sandringham. De fet, de cara a la coronació de dissabte i com a símbol de la seva autoritat, els mitjans reials han informat que Andreu, duc de York i germà del rei, no podrà utilitzar mai més les habitacions que tenia assignades al Palau de Buckingham. Les raons més evidents neixen arran de la polèmica en què s'ha vist immers el duc per tràfic de menors, vinculades al pederasta convicte i confés Jeffrey Epstein.

Ultraric: no ha pagat mai impostos

La fortuna que posseïa la reina Elisabet II és difícil de calcular, diversificada en béns immobles, nombroses obres d'art, carteres d'accions i col·leccions de segells, però diverses fonts la quantifiquen entre els 600 i els 1.800 milions de lliures. Després de la mort de sa majestat, el seu fill Carles III no va haver de pagar cap impost sobre l'herència rebuda. Una clàusula signada el 1993 pel llavors primer ministre John Major l'allibera del 40% que s'aplica als actius valorats en més de 325.000 lliures. La raó és "evitar l'erosió del patrimoni de la família reial". Luxes com aquest generen un cert distanciament de la resta de mortals amb la monarquia, exemplificats en peticions populars com la que arriba des del gran país d'Oceania. Un grup d'australians ha demanat formalment que als bitllets de 5 dòlars en lloc del nou rei britànic hi aparegui el caçador de cocodrils Steve Irwin, tota una celebritat al seu país.

Racista? En el punt de mira per un vídeo viral

Milers de persones es van aplegar als voltants del palau de Westminster el setembre passat per acomiadar-se de la reina més longeva de la història. Amb el temps controlat al mil·límetre i la sobrietat que caracteritza la reialesa britànica, familiars i amics arribaven al funeral d'estat. El vídeo que immortalitza Carles III i el seu fill el príncep Guillem de Gal·les quan s'acosten a la gent per repartir salutacions en un moment determinat, ha aconseguit milions de reproduccions. Què va passar? L'actual rei d'Anglaterra va passar de llarg d'un home negre que li allargava la mà per saludar-lo. La intencionalitat de l'acte és difícil d'encertar, tot i que cal destacar que just saluda l'home d'abans i el de després, i aparta la mirada quan passa per davant de l'home negre. Podeu veure el vídeo aquí.

Maniàtic

Que l'actual monarca britànic té manies i costums molt particulars mai ha sigut un secret per a la seva nació, però les declaracions d'alguns treballadors de la casa reial ho van constatar. Al documental Serving the royals: inside the Firm, estrenat l'any 2015 a Amazon Prime, es relaten qüestions com la necessitat que té Carles de disposar del seu pijama i cordons de les sabates planxats, o bé "que el tap de la banyera ha d'estar en una determinada posició i la temperatura de l'aigua ha d'estar tèbia en una banyera plena fins a la meitat". Paul Burrell, exmajordom de la casa reial, afegia: "Fa que els seus ajudants de cambra posin aproximadament tres mil·límetres de dentífric al seu raspall de dents cada matí". Graham Newbold, excuiner reial, explicava al mencionat programa alguns dels aliments bàsics de la dieta de l'actual líder de la Commonwealth, com ara les sis classes de mel, muesli, fruits secs, ous passats per aigua i el formatge escalfat a una determinada temperatura.

stats