La UE aprofita la guerra de l'Iran per tornar a fer pinya amb Israel

Brussel·lesLa divisió a la Unió Europea sobre els conflictes al Pròxim Orient és absoluta. Una part important de països –com Alemanya, Hongria o Àustria– i en general la dreta i l'extrema dreta mantenen unes posicions molt pròximes Israel; i un grup més reduït d'estats membres –com Espanya o Bèlgica– i el global dels partits progressistes són més crítics amb el govern de Benjamin Netanyahu. L'estira-i-arronsa entre aquests dos bàndols és constant, però des de l'inici de la guerra de Gaza s'ha imposat gairebé en tot moment la visió dels més prosionistes i no ha estat fins fa poques setmanes que la UE havia endurit lleugerament el to contra Tel-Aviv. Tanmateix, l'atac israelià contra l'Iran ha tornat a fer girar el pèndol dins del club europeu i la majoria dels líders europeus han aprofitat l'ocasió per tornar a fer pinya amb Israel.

El cas més evident ha estat el de la presidenta de la Comissió Europea, la conservadora alemanya Ursula von der Leyen. Ha estat en el blanc de les crítiques des del primer moment per mantenir-se molt pròxima a Netanyahu, si bé en els últims dies s'havia decantat per un posicionament de més consens dins de la UE. Després de l'atac de l'exèrcit israelià a l'Iran, però, Von der Leyen va tornar a posar-se al costat de Netanyahu. "Israel té el dret a defensar-se i l'Iran és la principal font d'inestabilitat regional", va dir la cap de l'executiu comunitari.

Amb aquest comentari, Von der Leyen es va tornar a saltar la seva obligació de representar l'opinió de consens de la UE en matèria de política exterior. A hores d'ara, tal com es va evidenciar en la trucada que van mantenir els ministres d'Exteriors aquest dimarts, el global dels estats membres eviten vincular l'atac d'Israel contra l'Iran amb el dret a defensa. De fet, la cap de la diplomàcia europea, la liberal estoniana Kaja Kallas, va fer una crida a retornar a la diplomàcia i evitar una escalada més gran en el conflicte. Un missatge molt similar al que ha difós el president francès, Emmanuel Macron: "Veient el que va passar a l'Iraq el 2003, ¿creieu que és una bona idea?"

Ara bé, Alemanya encara ha defensat de manera més contundent Netanyahu, fins al punt que el canceller germànic, el conservador Friedrich Merz, ha assegurat que "està fent la feina bruta" que no fa la UE. "Sento el màxim respecte per l'exèrcit d'Israel i el govern d'Israel perquè han tingut el valor de fer-ho", va dir el líder alemany en una entrevista aquest dimarts. Aquestes declaracions contrasten amb les crítiques de fa pocs dies del mateix Merz a Netanyahu per no deixar que entri l'ajuda humanitària a Gaza. "No entenc quin és l'objectiu", va dir aleshores.

Es va expressar amb paraules similars el primer ministre britànic, Keir Starmer, que va donar suport al dret d'autodefensa d'Israel i va anunciar el desplegament d'avions de combat a la zona. De fet, en la trobada del G-7 els líders van emetre una declaració conjunta que s'alineava amb les justificacions del govern israelià i van "reiterar" el seu "suport a la seguretat d'Israel".

La revisió de l'acord d'associació de la UE amb Israel: un mer missatge diplomàtic

En el debat al Parlament Europeu sobre Gaza d'aquest dimecres, Kallas ha advertit Tel-Aviv que "reduir o annexionar-se un territori és una violació directa del dret internacional", però encara ha rebaixat més les poques possibilitats que la UE acabi revocant l'acord de l'associació amb Israel en el Consell d'Exteriors de la UE de dilluns que ve. En aquest sentit, la cap de la diplomàcia europea ha assegurat que la decisió de revisar l'acord amb Israel serveix per "posar pressió", però fonts diplomàtiques asseguren a l'ARA que veuen molt complicat que a curt termini els socis europeus acordin, per exemple, congelar la venda d'armes de la UE a l'exèrcit israelià.

D'aquesta manera, tot indica que Kallas evitarà posar sobre la taula alguna mesura o sanció contra Israel en el pròxim Consell d'Exteriors de la UE per la manca de suports. De fet, perquè tiri endavant una revocació o congelació de l'acord, encara que sigui parcial, ha de comptar amb el vistiplau d'una majoria qualificada; és a dir, amb un 55% dels vots favorables dels 27 estats membres i que suposin almenys un 65% del global de població del bloc comunitari.