La UE endureix la política de visats per evitar l'entrada d'immigrants

Brussel·lesLa Unió Europea vol fer cada vegada més impenetrable les seves fronteres. Brussel·les ha presentat aquest dijous una nova estratègia migratòria i un nou enduriment de la política de visats. L'objectiu de les mesures és reduir l'entrada d'immigrants de manera irregular i incrementar el nombre de retorns de nouvinguts que no tenen els permisos per viure en territori comunitari.

Una de les principals novetats és que la Comissió Europea pretén vincular l'expedició de visats amb la cooperació en els retorns amb els tercers països. És a dir, Brussel·les vol que a partir d'ara un dels factors a valorar a l'hora d'acceptar o denegar aquests permisos siguin les facilitats i la predisposició que té el país del sol·licitant a acceptar el seu retorn en cas que excedeixi el temps d'estada en territori comunitari. La intenció és reduir la presència d'immigrants que viuen de manera irregular a l'espai Schengen, que és la zona comunitària de lliure circulació.

El pla presentat per l'executiu comunitari també preveu la suspensió o restricció de visats a països tercers que duguin a terme accions hostils que poden posar en perill la seguretat de la Unió Europea. Els països de l'Europa de l'Est, per exemple, sovint han denunciat a Brussel·les que han sigut víctima de la instrumentalització que fan de la immigració alguns estats fronterers amb el territori comunitari, com ara Bielorússia.

A més, la Comissió Europea proposa augmentar els controls inicials que duen a terme els estats membres a l'hora d'expedir visats, i millorar la coordinació amb les autoritats estatals i Frontex, l'agència comunitària que gestiona les fronteres. "Volem posar ordre, amb unes fronteres més sòlides i uns retorns més efectius", ha resumit en roda de premsa el comissari europeu d'Interior i Migracions, Magnus Brunner.

Més acords amb països tercers

En la nova estratègia sobre migració la Comissió Europea insisteix en reforçar els acords amb països tercers i en firmar-ne de nous per aturar les rutes migratòries i reduir les entrades de nouvinguts de manera il·legal a la UE. Brussel·les argumenta que és una de les mesures més eficients contra l'arribada d'immigrants, si bé és un dels punts més polèmics del Pla de Migració i Asil, perquè fa que el bloc europeu depengui de règims tercers, i té poques garanties o cap que aquestes administracions respecten el dret humanitari i internacional a l'hora de frenar les rutes migratòries.

En una roda de premsa, el comissari europeu d'Afers Interns i Migració ha animat obertament els estats membres a "utilitzar com a palanca" perquè països tercers frenin l'entrada d'immigrants "inversions en els seus països i acords comercials per possibilitar i facilitar les devolucions". La gran majoria de socis europeus ja tenen acords d'aquests tipus, així com la mateixa Comissió Europea. Un dels primers pactes en aquest sentit és el d'Espanya i el Marroc, però també destaquen els que es mantenen amb Tunísia, Egipte, Somàlia i Mauritània, entre d'altres.

Brussel·les para els peus al PP i Vox

El nou intent de la dreta espanyola de traslladar polèmiques estatals a les institucions europees ha fracassat al cap de poques hores. El mateix dia que el PP i Vox havien anunciat que denunciarien la iniciativa impulsada pel govern de Pedro Sánchez de regularitzar la situació de mig milió d'immigrants que viuen a l'Estat, Brussel·les ha recordat que es tracta d'una mesura que s'inclou en les competències estatals i que, per tant, l'executiu comunitari no hi té res a dir.

El comissari europeu d'Afers Interns i Migració ha respost en roda de premsa que la norma de la Moncloa no té res a veure amb el control fronterer, que és competència de la UE, ni de la reducció d'entrada d'immigrants. "La feina de la UE és prevenir i lluitar contra la immigració il·legal. Però [la mesura de Sánchez] és un tema diferent. Són persones que ja són a dins d'un estat membre, i l'estat membre té competència per decidir com reaccionar i abordar-ho", ha apuntat Brunner. A més, el dirigent comunitari ha recordat que en aquests casos també s'ha de valorar "'s'hi ha la necessitat de mà d'obra" i ha assegurat que "això és el que està fent Espanya".