La UE prediu que serà una "setmana crucial" però s'encalla a l'hora d'ajudar Ucraïna
Brussel·les incrementa la pressió per destinar els diners russos congelats en territori comunitari a Kíiv, però Bèlgica hi posa traves
Brussel·lesNi a l'hora greu la Unió Europea és capaç de posar-se d'acord amb celeritat. La mateixa cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha qualificat de "crucial" aquesta setmana per a les negociacions sobre la guerra d'Ucraïna i, a la vegada, ha admès que el Consell de Defensa de la UE d'aquest dilluns ha finalitzat sense cap avenç sobre la iniciativa comunitària de destinar els fons russos que estan bloquejats en territori del bloc europeu a ajudar Kíiv. Es tracta d'una mesura que fa mesos que està sobre la taula de la UE i que, segons els mateixos dirigents europeus, és determinant per continuar donant suport al govern de Volodímir Zelenski i incrementar la pressió sobre el règim de Vladímir Putin.
L'ús de 140.000 milions d'euros d'aquests diners russos per finançar Ucraïna sempre ha estat una mesura polèmica, però amb el temps cada vegada han sigut més els socis europeus que l'han defensada i que la veuen com una bona opció per continuar donant suport a Kíiv sense rascar encara més la cartera dels ciutadans europeus. Tanmateix, hi ha un país que l'encalla, Bèlgica, perquè els diners russos es troben en un fons d'inversió de Brussel·les, l'Euroclear, i el govern liderat per Bart De Wever tem que incompleixi el dret internacional i el seu país n'hagi d'assumir les conseqüències tot sol.
La Comissió Europea d'Ursula von der Leyen ha anat incrementant la pressió al govern belga, fins al punt d'amenaçar amb altres opcions molt menys atractives per als estats membres, com pot ser l'emissió de més deute comú a escala comunitària. Tot i això, en comptes d'afluixar, l'executiu de Bèlgica cada vegada hi posa més bastons a les rodes i aquest cap de setmana De Wever ha enviat una carta a la presidenta de la Comissió Europea en què assegura que la iniciativa podria ser considerada com una "apropiació il·legal" que podria acabar provocant una crisi de l'euro.
Un dels principals temors del govern de De Wever és que Putin prengui represàlies contra Bèlgica i, entre altres conseqüències, que el país belga hagi de retornar en un futur tots aquests diners a Rússia. Per aquest motiu, Brussel·les ha assegurat en tot moment que les eventuals responsabilitats les assumiria el global de la Unió Europea i afirma que té garanties legals que la mesura compleix amb el dret internacional. El president del Consell Europeu, António Costa, està tan convençut que els dirigents dels governs estatals arribaran a un acord que ha avisat que en la pròxima cimera europea del 18 i 19 de desembre no s'aixecaran de la taula fins que l'hagin tancat.
La UE para els peus a Trump
La discussió de l'ús dels diners russos que estan congelats en territori comunitari s'ha accelerat des que Trump va entregar a Zelenski el pla de pau de 28 punts, que concedia a Putin les seves condicions de màxims en detriment d'Ucraïna i els interessos de la UE. Un d'aquests punts apunta que 86.000 milions d'euros dels 300.000 que l'estat rus té bloquejats arreu de les economies del G-7 siguin gestionats pels Estats Units, encara que estiguin dins de la UE. "Els EUA rebran el 50% dels beneficis d'aquesta operació", diu el text acordat entre la Casa Blanca i el Kremlin. A més, el pla obliga la UE a afegir-hi 100.000 milions d'euros per reconstruir Ucraïna, mentre que no demana res a Rússia.
Els dirigents dels estats membres, així com Zelenski, es van oposar en rodó al pla dels EUA i Rússia, i van fer una contraproposta en què aquest punt desapareix. De fet, alguns analistes polítics veuen el fet que el bloc europeu tingui tants fons congelats russos a les seves mans i que Trump hi vegi negoci com un as a la màniga de la UE per fer-se valer en les negociacions. "Els actius russos amb seu a Brussel·les no es poden entregar als estatunidencs. És impensable", va dir el canceller alemany, Friedrich Merz.
S'han expressat en la mateixa línia líders com el president de França, Emmanuel Macron; el president del Consell Europeu, o la cap de la diplomàcia europea. Kallas ha insistit en la roda de premsa d'aquest dilluns que Rússia hauria de ser qui pagui la reconstrucció d'Ucraïna, sigui a través dels fons congelats que té la UE o per una altra via. I, amb l'objectiu d'evitar que Putin o Trump se surtin amb la seva en qüestions com aquesta, ha tornat a demanar una cadira per al bloc europeu en la taula de la negociació sobre la guerra d'Ucraïna. "Els ucraïnesos estan sols. Si estiguessin amb els europeus, sense cap mena de dubte estarien en una posició molt més forta", ha afegit l'ex primera ministra estoniana.