La UE intenta emmascarar la gran divisió interna sobre la guerra d'Israel i Palestina

Brussel·lesLa invasió russa a Ucraïna va unir com feia temps que no es veia els ciutadans europeus i els diferents estats membres, que han seguit sense gairebé renegar el lideratge de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a l'hora de donar suport a Kíiv i tirar endavant sancions contra Moscou. Ara bé, amb la guerra d'Israel i Palestina les divisions internes s'han accentuat i la diplomàcia erràtica de Brussel·les ha fet alçar la veu de diferents capitals i, fins i tot, la d'altres dirigents de les institucions europees.

En aquest context de gran divisió, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha citat aquest dimarts a la tarda per videoconferència els caps de govern i d'estat dels Vint-i-set per mirar de mostrar una imatge "d'unitat, cohesió i solidaritat". La trobada, però, només ha tingut un valor de caràcter simbòlic perquè els estats membres s'han limitat a ratificar la declaració conjunta que ja van emetre aquest cap de setmana, en què es reconeix del dret d'Israel a defensar-se dels atacs com els de Hamàs sempre que "respecti el dret internacional i humanitari".

En canvi, la reunió –o, més ben dit, la roda de premsa posterior– sí que ha servit per tornar a evidenciar les esquerdes entre els dirigents comunitaris. En una pregunta conjunta a Michel i Von der Leyen sobre si a l'atac a l'Hospital Al-Ahli incompleix el dret internacional i humanitari, el president del Consell Europeu ha contestat taxativament que sí i, en canvi, la cap de la Comissió Europea s'ha limitat a respondre que encara no en tenia informació suficient. I, precisament, el fet que Von der Leyen no recordés al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en la seva trobada la setmana passada, l'obligació d'Israel de defensar-se en el marc del dret internacional va ser el que li va comportar més crítiques de diplomàtics, eurodiputats i governs estatals.

De fet, no va ser fins després de la polèmica trobada amb Netanyahu i les crítiques rebudes que Von der Leyen finalment va dir en el marc d'una cimera a Tirana que Israel "ha de complir el dret internacional". Ara bé, tot i que aquest dimarts s'ha excusat (visiblement incòmoda), Von der Leyen sempre ha evitat valorar si un atac concret d'Israel a infraestructures civils palestines o el setge de Gaza incompleixen el dret internacional i humanitari, i només fa el recordatori de manera general. En canvi, Michel i el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, han remarcat en diferents ocasions que el setge a Gaza per part d'Israel "no compleix amb el dret internacional".

França i Alemanya han prohibit les manifestacions propalestines

Més enllà de les diferències entre els dirigents comunitaris, els governs dels estats membres també estan expressant posicions molt diverses. Per exemple, les dues grans capitals i les més influents de la UE, París i Berlín, han prohibit les manifestacions propalestines dins del seu territori, mentre que Madrid en cap cas es planteja limitar el dret a la protesta en aquest sentit i sempre s'ha mantingut en la condemna de l'atac de Hamàs i en el reconeixement del dret de defensa d'Israel dins de la llei internacional. Fins i tot, la ministra de Drets Socials espanyola, Ione Belarra, ha qualificat el setge i els bombardejos a Gaza de "genocidi".

A banda de la diversitat d'opinions que hi pugui haver sobre el conflicte palestino-israelià, la gran majoria de països de la UE i de diplomàtics coincideixen a dir que Von der Leyen es va extralimitar a l'hora de viatjar a Israel i parlar en boca de tot el bloc europeu. En aquest sentit, moltes veus comunitàries li recorden que la política exterior no és competència seva i el mateix Borrell va retreure a qui és la seva cap que no hagi seguit les "pautes marcades" en aquesta matèria i no es coordinés amb els estats membres.

D'altra banda, el fet que Von der Leyen no hagi comparegut al costat de Michel a la roda de premsa del Consell Europeu d'aquest dimarts, com és habitual, també fa molt visual l'esquerda que separa els dos dirigents comunitaris, que cada vegada es va eixamplant més. Així doncs, la presidenta de l'executiu comunitari ha optat per comparèixer de forma virtual des de l'edifici que hi ha davant per davant del Consell Europeu, el Berlymont, i ha evitat travessar el carrer per mirar d'enviar una imatge més potent d'unitat de la UE.