Brussel·les exigeix a Ucraïna que compri armes europees (i no dels EUA) amb els diners del seu préstec
La Unió Europea, però, permetrà a Kíiv que compri armes estatunidenques que no estiguin disponibles a la indústria europea
Brussel·lesLa Unió Europea vol aprofitar els ajuts que envia a Ucraïna per potenciar la indústria bèl·lica europea i, a la vegada, reduir la dependència militar respecte als Estats Units. Després que els líders europeus acordessin enviar 90.000 milions d'euros en forma de préstec a Kíiv a partir d'aquesta primavera, Brussel·les ha presentat la proposta formal, i conté una condició nova: Ucraïna només podrà comprar armes estatunidenques amb aquests diners si els recursos militars que necessita no estan disponibles al mercat de la UE.
"Les compres s'han de fer a Ucraïna i a la Unió Europea. Són molts diners i volem que aquests milers de milions s'inverteixin en crear llocs de treball, recerca i desenvolupament necessari per a nosaltres", ha dit aquest dimecres en roda de premsa la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que també ha remarcat que una indústria bèl·lica europea potent és clau per a l'autonomia i la seguretat del bloc europeu.
Ara bé, la proposta també obre la porta a la pràctica que Ucraïna pugui comprar armes estatunidenques de manera substancial. Justament el que vol evitar França. París havia instat Brussel·les a vetar completament a Kíiv l'adquisició de material militar nord-americà. Tanmateix, anteriorment, els Països Baixos proposaven que almenys un 15% dels 60.000 milions –la part del préstec dels 90.000 milions que va destinada estrictament a assumptes de Defensa– poguessin gastar-se amb armament dels EUA. Aquesta setmana Alemanya també ha donat suport a la proposta del país neerlandès i ha instat Brussel·les, per exemple, a deixar que Kíiv adquireixi els sistemes de míssils Patriot estatunidencs. De fet, aquests dos països formen part del bloc d'estats històricament més proatlantistes, juntament amb els socis de l'Europa de l'Est.
Cal recordar, en tot cas, que la posició majoritària dins de la Comissió Europea és continuar comprant totes les armes als Estats Units que la indústria europea, almenys a hores d'ara, no està capacitada per fabricar.
Així, es preveuen unes altres negociacions complicades al Parlament Europeu i entre els estats membres, que ara hauran de discutir i aprovar la proposta legal presentada per la Comissió Europea. Tot i això, s'hauran d'espavilar a arribar a un acord. La intenció és que el préstec es comenci a desemborsar a Kíiv a partir d'aquesta primavera.
No és la primera vegada que el bloc de països de la UE més proatlantista, liderat per Alemanya, i el grup de socis favorables històricament a un poder militar europeu més independent respecte al Pentàgon, amb França al capdavant, xoquen per la compra d'armes estatunidenques. El debat ja es va posar sobre la taula quan Von der Leyen va presentar el gran pla de rearmament de la Unió Europea. La intenció és que es prioritzi la compra d'armes europees, però també es dona marge per adquirir-ne de fabricades als Estats Units.
D'altra banda, els 30.000 milions d'euros restants del préstec es destinaran a ajudar Ucraïna "a avançar en les seves reformes i a modernitzar el país". "El compromís d'Ucraïna amb els processos democràtics sòlids, l'estat de dret i les mesures contra la corrupció són condicions innegociables per a qualsevol suport financer", ha apuntat Von der Leyen. Aquestes reformes també són determinants perquè Ucraïna pugui adherir-se en un futur a la Unió Europea.
La pressió de Trump
Brussel·les posa la nova condició "Europa primer" en un context d'extrema tensió entre la Unió Europea i els Estats Units. Donald Trump incrementa les amenaces d'envair Groenlàndia, que és territori d'un aliat del bloc europeu i de la mateixa OTAN, Dinamarca. Tot i això, el president dels Estats Units pressiona els aliats europeus perquè li comprin armament. L'últim avís en aquest sentit va arribar a través del secretari general de l'Aliança Atlàntica, Mark Rutte. "No és hora d'actuar pel nostre compte, posar barreres entre nosaltres, que s'incrementin els costos, es compliqui la producció i es freni la innovació", va dir aquest dimarts en roda de premsa l'ex primer ministre neerlandès, que es manté molt proper a Trump.
De fet, les pressions del president dels Estats Units ja han fet efecte. A més de tallar en sec els ajuts a Ucraïna, cosa que ha obligat els aliats europeus a redoblar els esforços a Kíiv i obligar-los a incrementar a marxes forçades la despesa militar, ha aconseguit que li comprin més armes a través d'un programa de l'OTAN, el PURL (Llista de Peticions Prioritàries d'Ucraïna, en les seves sigles en anglès). S'hi han sumat la gran majoria d'aliats atlàntics i ja hi han dipositat uns 4.000 milions d'euros, segons la mateixa OTAN.