Les bones paraules ja no convencen Zelenski, que suplica una reacció d'Europa "abans de finals d'any"

LondresLa trobada de la denominada Coalició dels Voluntaris, celebrada aquest divendres a Londres i presidida pel primer ministre britànic Keir Starmer, ha servit per a poc més que escenificar la unitat dels aliats europeus i occidentals en el seu suport a Ucraïna davant l’agressió russa. Però també ha deixat al descobert, una vegada més, les limitacions de l'aliança mentre els Estats Units no s’hi impliquin plenament i l’expresident Donald Trump continuï mostrant signes molt contradictoris sobre com abordar la relació amb Vladímir Putin.

Potser per això els cinc líders presents –els primers ministres del Regne Unit, de Dinamarca i dels Països Baixos, Keir Starmer, Mette Frederiksen i Dick Schoof, respectivament, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte– han insistit en reconèixer el "pla de pau" de Trump com a una eina amb la qual s'intenta aturar la guerra. Un pla que se sustenta en negociacions a partir de les línies actuals del front, idea que Moscou no comparteix. Starmer ha assegurat, en tot cas, que mantenen contacte permanent amb el president republicà, conscient que la viabilitat de qualsevol estratègia passa per la complicitat de Washington.

"La seguretat d'Ucraïna és la nostra seguretat", ha repetit el premier, que ha parlat de "reforçar la capacitat d’armament de llarg abast amb el subministrament de míssils" per a Ucraïna, i ha dit que s'han avançat els terminis de lliurament de 140 míssils Storm Shadow, i també de "retirar el petroli i el gas russos dels mercats globals". Unes declaracions que Zelenski ha entomat amb estoïcisme, a l'assegurar que "més val tard que mai". Perquè, tot plegat, la desconnexió europea dels fòssils russos, "arriba molt tard", com ha reconegut la danesa Frederiksen.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha agraït “profundament” el suport del Regne Unit i ha celebrat les noves sancions contra Rússia, que considera "un gran pas" per debilitar la maquinària de guerra del Kremlin. No ha oblidat tampoc expressar el seu reconeixement a Donald Trump pel paquet de sancions imposat aquesta setmana a les dues grans petrolieres russes, que segons ell pot accelerar el camí cap a la pau. "Com menys atacs pugui dur a terme Putin, més aviat acceptarà la via diplomàtica. No hi ha d’haver cap altra opció per a Rússia que posar fi a la guerra", ha declarat.

Starmer, a més, ha volgut detallar una mena de full de ruta de cinc punts per reforçar el suport a Kíiv, que no dista gaire d'altres declaracions anteriors. El primer objectiu és "ofegar el finançament de la guerra russa" mitjançant les sancions. El segon, avançar en "la utilització dels actius russos congelats" per pagar la reconstrucció d’Ucraïna. El tercer, mantenir l’ajuda a la defensa antiaèria ucraïnesa. I, finalment, "garantir que la pressió militar sobre Putin no decaigui" i preparar "garanties de seguretat per a l’escenari de postguerra".

En aquest sentit, i sobre els actius russos, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ha reclamat un acord abans de Nadal per desbloquejar un préstec de 140.000 milions d’euros a Ucraïna que es finançaria amb aquests béns russos. En la reunió de dijous del Consell Europeu, Bèlgica n’ha impedit l’aprovació de la mesura. "Hem de trobar una solució abans de la nit de Nadal per garantir el finançament d’Ucraïna els pròxims anys", ha advertit Frederiksen. Starmer ha coincidit amb ella en la urgència de la confiscació: "Hi ha claredat absoluta que aquest progrés s’ha de concretar en un termini breu". Sobre aquest punt, Zelenski ha mostrat el seu defalliment davant dels dubtes europeus. "Una cosa és la decisió política, després la decisió pràctica, i només després la implementació. I crec que ahir vam tenir la decisió política. És un bon senyal. Espero que arribem a la implementació abans de finals d'any", mostrant-se d'acord amb el plantejament de la primera ministra Frederiksen.

Per la seva banda, el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha instat els aliats a "mantenir les sancions i la pressió militar". Rutte, de fet, ha llançat probablement la consigna més destacada: “Putin s'està quedant sense diners, sense tropes i sense idees”. Des de Moscou no diuen el mateix. Mentrestant, el primer ministre dels Països Baixos, Dick Schoof, ha reclamat fer "molt més" per combatre la denominada flota fantasma amb què el Kremlin eludeix les sancions.

Por a la sintonia Washington-Moscou

L’esforç que s’ha posat en escena al Foreign Office –al qual s'han sumat per vídeo una vintena llarga d'aliats de Kíiv– tenia com a objectiu mantenir Ucraïna en el mapa i, alhora, assegurar que Donald Trump continua mostrant un interès a llarg termini en el conflicte. Mentrestant, però, el Kremlin no cedeix en la seva posició: la invasió continua tot i l'elevat cost en vides humanes per a les tropes russes, a canvi de molt pocs avenços sobre el mapa. La imminent visita de l’enviat especial de Moscou a Washington per reunir-se amb el seu homòleg nord-americà, afegeix neguit a les cancelleries europees, que tornen a témer que la trobada serveixi per marginar-los del procés de pau.

Si Zelenski arribava amb la pretensió de més armes i diners, de moment s'ha endut paraules i honors, perquè abans d'arribar a Londres ha passat pel castell de Windsor, on l'ha rebut el rei Carles III. La reunió de Londres ha tingut lloc vint-i-quatre hores després de les converses mantingudes aquest dijous a Brussel·les, en què Zelenski ha expressat satisfacció pels nous compromisos per reforçar els sistemes de defensa aèria ucraïnesos. De fet, s’han unit al grup dos estats més, Espanya i Finlàndia, que compraran armes als Estats Units per cedir-les a Ucraïna. En concret, Zelenski ha demanat prioritat en l’accés als míssils nord-americans Patriot, en absència dels Tomahawk, que Trump no està disposat a lliurar-li de moment.

Només uns dies abans de la reunió d'aquest divendres, el president Donald Trump va imposar les ja esmentades sancions de gran abast contra empreses petrolieres russes, el moviment més contundent contra Moscou des del seu retorn a la Casa Blanca, a més de l'anunci de la cancel·lació de cimera amb Vladímir Putin a Hongria. La Unió Europea ha afegit més pressió amb el dinovè paquet de sancions, que inclou una prohibició d’importar gas natural liquat rus, tot i que no entrarà en vigor fins al 2027.

La gran incògnita en tot cas és ara com reaccionaran la Xina i l’Índia, els dos principals compradors de petroli rus, que representen més del 85% de les exportacions de cru de Moscou. Pequín ja ha condemnat les sancions dels EUA, mentre que l’Índia avalua l’impacte que tindran les mesures sobre els seus contractes.

Els analistes adverteixen que Rússia podria recórrer novament a la seva flota fantasma de petroliers i a una xarxa d’intermediaris opacs per esquivar les sancions, com ja ha fet des del 2022. La qüestió clau, en tot cas, és si l’Índia i la Xina estaran disposades a cooperar amb Rússia. Si ho fan, les sancions continuaran sent poc més que simbòliques.