"La meva germana no es creu que Rússia estigui matant ucraïnesos"

Izium-Liman (Ucraïna)El Kremlin fa treballar a marxes forçades la seva maquinària propagandística per justificar la invasió d’Ucraïna. També per amagar a l'opinió pública les atrocitats que estan cometent les seves tropes contra els civils, sobretot els russòfons, els mateixos a qui els propagandistes de Moscou havien promès salvar del govern de Kíiv, que titllen de “nazi”. La narrativa imposada per Vladímir Putin, en molts casos, ha aconseguit el que buscava: legitimar aquest conflicte i maquillar els atacs del seu exèrcit. I això està trencant els estrets vincles familiars que molts ucraïnesos tenen a Rússia.

És el cas de la Lumila, una dona d’Izium de 70 anys. En aquesta ciutat de la regió de Khàrkiv recentment alliberada per l'exèrcit ucraïnès, després de mesos d'infern, ara pot passejar més tranquil·la per la plaça central, que s'ha convertit en símbol de la resistència: en tot el dia no deixen de sonar cançons com Bella ciao i l'himne nacional ucraïnès. La Lumila ha viscut en primera persona l'horror de l'ocupació russa, però el que més li ha dolgut ha sigut la deslleialtat de la seva germana, que viu a Rússia. “Quan parlàvem amb ella per telèfon, s'atrevia a dir-nos que no tinguéssim por i que els russos no ens farien res”, recorda, i esclata a plorar.

Aquestes paraules era l'últim que esperava després d'estar mesos amagada en un refugi sense electricitat ni aigua i amb poc de menjar. “La meva germana no té la culpa d'aquest conflicte, però no puc assimilar que posi en dubte els crims de guerra que els russos estan perpetrant”, diu. La seva jove mai podrà oblidar aquesta guerra. “Va perdre una cama, un braç i el fill que portava al ventre en un bombardeig rus. No tinc paraules per explicar el que sento. Per sort, ella i el meu fill ara són a Estocolm, fora de perill”, explica.

Tornar a respirar

Fa uns dies el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va denunciar davant el Consell Europeu els escenaris “espantosos” que estan sortint a la llum en les zones alliberades de la regió de Khàrkiv. “Ens recorda tot molt a Butxa i Irpín”, va dir, en referència a les localitats del nord de Kíiv que van ser alliberades després dels primers mesos d'invasió i van exposar al món les massacres cruels de civils. Zelenski va demanar la creació d'un tribunal especial que jutgi els crims de guerra comesos pel Kremlin. A Izium ja s'han exhumat 400 cossos, la majoria de civils desarmats, enterrats en foses comunes durant l'ocupació.

El Roma, de 60 anys, ho ha viscut en primera persona. Ell tampoc va voler marxar de casa quan les tropes russes van ocupar la ciutat. “Per descomptat que teníem por. Però jo tenia clar que no deixaria la meva terra. Durant tot el dia no fèiem altra cosa que sentir les explosions: era horrible”, recorda. Malgrat tot, aquest ucraïnès ha tornat a recuperar el somriure i està disposat a resistir fins a aconseguir la "victòria total" del seu país. “Jo ja estic jubilat, però vull tornar a treballar com a voluntari tan bon punt en tingui oportunitat”, afegeix. La Tamara, de 81 anys, també és una mica més optimista aquests dies: “Per fi he pogut tornar a viure al meu pis i deixar el refugi. Tenim electricitat i els voluntaris ens porten cada dia menjar”.

A dues hores en cotxe d'aquest punt hi ha Liman, una ciutat del Donbass que les tropes russes també han perdut fa tan sols dues setmanes. Perdre-la els ha suposat altre colp psicològic i militar, però el front continua estant a prop. El soroll del foc de l'artilleria és constant. Les carreteres estan transitades per tota mena de vehicles militars i ambulàncies. Sobrevolen també helicòpters. La guerra està aquí molt present encara.

Estampes de mort

Les destrosses són fins i tot més greus que a Izium. Tot està pràcticament arrasat i la presència de civils és mínima. Alguns d'ells acudeixen a una de les oficines de correu per a rebre la seva pensió. Aquí no viuen, sobreviuen. Fa sis mesos estan sense electricitat ni aigua. Malgrat això, després de l'expulsió de les tropes russes d'aquesta localitat, alguns veïns fins i tot han volgut tornar a la seva ciutat natal. Això sí, saben que recuperar la quotidianitat encara està molt lluny. 

Al cementiri, els forenses vestits amb uniformes blancs treballen sense descans en una de les principals fosses comunes. És una altra de les dures tasques pendents en totes les ciutats alliberades. En aquesta, en concret, es calcula que hi ha vora 120 cossos enterrats. En retiren un dins d'una bossa negra mentre soldats custodien la zona. L'olor de mort s'escampa quan un dels forenses l'obre.