Els ferris del Líban a Turquia, la primera escala per als refugiats

BeirutEl pas fronterer de Masnaa, entre el Líban i Síria, torna a ser un formiguer. No és perquè les autoritats libaneses hagin suavitzat les estrictes normes de pas per als sirians, que des del gener els obliguen a tenir un visat de turista, negocis o estudis per entrar a aquest país, una tasca especialment complicada per als que fugen d’un guerra. Però sí que durant l’estiu, la frontera libanesa s’ha obert per als sirians que acompanyen el seu passaport amb una reserva per a un creuer de vacances a les costes turques.

El Líban acull entre 1,2 i 1,5 milions de sirians i en un país de 4,5 milions d’habitants això representa un terç de la població. Per mirar de controlar la situació, el govern libanès ha restringit l’entrada als sirians però, des de fa poc, els facilita la sortida cap a Turquia i és a les autoritats d’aquest país a qui toca fer-se càrrec de la situació.

El Mahmud no dóna l’abast. Amb una mà revisa la documentació i amb l’altra organitza els passatgers perquè facin fila i esperin el seu torn per pujar a l’autobús. Aquest home fa quatre mesos que treballa en el servei d’autobusos que fan el recorregut des Masnaa fins al port de Trípoli, al nord del Líban.

“És la ruta més segura per arribar a Turquia”, explica a l’ARA aquest operari. I afegeix: “Nosaltres facilitem els autobusos per traslladar els sirians fins al port de Trípoli i des d’allà agafen un ferri cap a Turquia. Alguns aprofiten l’estiu per visitar els seus familiars en aquest país i després tornen cap a Síria. D’altres, no. He sentit que molts marxen des d’allà cap a Europa amb la idea d’arribar a Alemanya”. El trajecte són tres hores, però de vegades els toca esperar fins que s’omplen els autobusos que van cap a Trípoli.

L’autobús és un forn. A la Mariam les gotes de suor se li escapen pels extrems del mocador que li cobreix els cabells i el coll. Està nerviosa pel viatge; no sap ni quan ni on acabarà. Van amb ella els seus quatre fills i el seu marit. “Tinc por per la vida dels meus fills, per la del meu marit. No hi ha seguretat. Tenim molta por, per això hem marxat de Síria”, explica aquesta refugiada procedent dels suburbis de Damasc.

Una travessa precària

“Tots les vies estan tancades. L’única manera segura és anar amb vaixell des del Líban fins a les costes de Turquia i des d’allà cap a Europa”, narra. La família ha pagat 180 euros per cap pel ferri i haurà de pagar entre 1.000 i 1.500 euros més per cada un a les màfies per travessar il·legalment la frontera en embarcacions precàries des de les platges turques fins a les illes gregues.

“He deixat el meu pare i la meva mare a Síria. He deixat enrere la memòria de tota una vida, la llar on em vaig casar i van néixer els meus fills. Els nostres records. Anem a un lloc desconegut, deixant tot el que teníem. Estic molt trista però no tenim cap més elecció si volem sobreviure”, implora la Mariam sense poder contenir les llàgrimes.

A la duana del port de Trípoli hi ha tanta activitat com a la frontera de Masnaa. Són tants els sirians que volen anar a Turquia que les companyies de ferri han hagut de reforçar amb dos vaixells diaris el trajecte de Trípoli a Mersin (Turquia), que abans només sortia tres cops per setmana. La ruta entre aquests dos ports es va inaugurar el juny del 2012 amb finalitats comercials i turístiques, però ara les navilieres fan el seu agost amb els refugiats sirians.

Fins a 10.000 refugiats

“Des de fa unes setmana hem començat a fer dos trajectes diaris. Entre 800 i 900 passatgers per ferri”, explica a l’ARA un capità de vaixell que no vol ser identificat. Al port libanès hi operen tres companyies que cobreixen diàriament aquesta ruta, cosa que significa que entre 8.000 i 10.000 sirians són transportats setmanalment a les costes del sud de Turquia. Segons explica, hi ha fins i tot libanesos que viatgen amb el seu passaport a Turquia i allà “compren un passaport fals per 2.000 dòlars per fer-se passar per sirians i entrar il·legalment a Europa”.

“Hi ha moltes màfies de tràfic de persones a Turquia, sobretot a la ciutat portuària d’Esmirna”, confirma aquest capità, abans d’explicar que el trajecte més curt és des de la localitat turística de Bodrum fins a les illes gregues de l’Egeu. “Algunes, com Kos, són a a quatre quilòmetres i fins i tot s’hi pot arribar nedant”, comenta. Fa unes setmanes, un capità grec que va ser a Trípoli li va explicar que la situació és desesperant, que han arribat desenes de milers de refugiats al seu país. “A Grècia, els aturen uns dies i després els donen un visat i ja tenen via lliure per anar fins al nord d’Europa, on tenen més oportunitats de feina”, explica el capità libanès, repetint les paraules del seu col·lega grec.