La filla del portaveu de Putin és becària a l'Eurocambra

Alguns eurodiputats temen que pugui filtrar informació confidencial a Moscou

Elisaveta Peskova és una jove 'influencer' russa que estudia dret i relacions internacionals a París. Com tota estudiant universitària, ha de realitzar pràctiques per superar la carrera, i n'està fent a l'Eurocambra. Fins aquí, cap problema. Però la història esdevé enrevessada perquè Peskova és filla d'un dels homes de confiança de Putin i portaveu del Kremlin,  Dmitri Peskov. A més, està treballant com a becària per a l'eurodiputat francès Aymeric Chauprade, antic membre del Front Nacional de Marine Le Pen, un partit que ha estat acusat en moltes ocasions de tenir vincles amb Moscou. 

Qui primer va fer saltar l'alarma va ser l'eurodiputada letona Sandra Kalniete, que va denunciar que aquesta incorporació podria posar en risc la seguretat tant de l'Eurocambra com de l'OTAN. "La beca [...] va contra qualsevol norma de seguretat", ha dit a un mitjà públic de Lituània. D'altra banda, l'eurodiputada socialista francesa Christine Revault d'Allonnes-Bonnefoy ha qualificat la situació d'"impactant". Creu que la filla d'un portaveu del Kremlin no és "qualsevol" i mostra la seva sorpresa pel fet que el Parlament Europeu hagi validat la contractació. 

El valedor de la becària, Aymeric Chauprade, que va ser assessor internacional de Marine Le Pen, es defensa assegurant que Peskova no té accés a documents confidencials, només als que estan penjats al domini públic. L'eurodiputat francès és conegut per defensar l'annexió forçada de Crimea a Rússia. A més, és vicepresident del Grup Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa, liderat pel populista Nigel Farage, un dels principals impulsors del Brexit. 

Temor a la intervenció de Rússia en les eleccions europees

El 'New York Times' publicava aquesta setmana  un article on assegurava que Putin ha recuperat les pràctiques del KGB, l'agència d'intel·ligència de l'antiga Unió Soviètica. Això significa " mantenir els ciutadans sota control i desestabilitzar els adversaris estrangers" amb el control de la informació i l'espionatge. Per això resulta tan perillós per a alguns eurodiputats que algú tan pròxim al Kremlin pugui tenir accés a informació confidencial just abans de les eleccions al Parlament Europeu. 

No és una novetat que el Kremlin intenti intercedir en els processos electorals d'altres països o regions. Ja s'ha comprovat que un grup de pirates informàtics russos van aconseguir robar informació del Partit Demòcrata durant la campanya electoral que va enfrontar Donald Trump i Hillary Clinton. A finals del 2016, l'FBI va emetre un informe que confirmava la ingerència: "El govern dels EUA confirma que dos agents d'intel·ligència russos diferents van participar en la intrusió en un partit polític nord-americà. El primer grup d'agents, conegut com Advanced Persistent Threat (APT29) [en català, amenaça persistent avançada] va entrar als sistemes del partit durant l'estiu del 2015, mentre que el segon, conegut com APT28, hi va entrar a la primavera del 2016". 

De la mateixa manera que als EUA, el Kremlin ha interferit en altres processos electorals. Durant les últimes eleccions presidencials franceses va utilitzar l'agència de notícies propagandística Sputnik per difondre el rumor que Macron comptava amb el suport d"'un poderós lobi d'homosexuals rics". També el van acusar de ser un "agent encobert de la gran banca nord-americana i de les institucions internacionals". Mentre els mitjans russos intentaven destruir la imatge de Macron, alguns bancs relacionats amb el Kremlin finançaven la campanya de Marine Le Pen.

Les simpaties de Putin per l'extrema dreta europea són conegudes per tothom. L'explicació d'aquesta proximitat es pot trobar en el concepte de democràcia que Moscou vol exportar al món: "La democràcia sobirana", o, com afirma la BBC, "una democràcia controlada". El terme, que va ser creat per Vladislav Surkov, un dels homes de l'entorn més íntim de Putin, es basa en tres pilars: "El control dels mitjans, la creació d'una societat civil finançada pel poder que impedeixi l'existència d'una oposició i fer creure al votant que és 100% lliure d'escollir l'opció política que vulgui mentre es manipula la seva opinió". Això explica que no hi hagi alternança política a Moscou i alerta Occident del que pot passar si Rússia dona suport a certes opcions polítiques.