El flux de refugiats es manté el primer dia de l’acord UE-Turquia

BarcelonaExhaustos però satisfets, donant gràcies a Déu i lamentant el malson de la travessa des de Turquia… Ahir, com tants altres dies els últims mesos, van continuar arribant pasteres carregades de refugiats a les illes gregues, amb la diferència que aquestes persones seran les primeres que es retornaran a Turquia, en aplicació de l’acord de divendres entre la UE i el govern d’Ankara, que va entrar en vigor ahir.

Però això no semblava preocupar a molts d’ells. “Ho sé. Però espero travessar les fronteres. Espero completar els meus estudis a Europa, és tot el que demano. No vull diners, només acabar els meus estudis”, repetia Hussein Ali Muhammad, un jove sirià, citat per l’agència Reuters, que va posar un peu a terra ahir a Lesbos amb la intenció d’arribar a Dinamarca. “Conec l’acord. Però m’esperen la meva dona i els meus nens”, assegurava el Mohammed, un altre sirià, també citat per Reuters, arribat ahir a Lesbos, que té la família a Alemanya.

En total, en 24 hores, les autoritats gregues van xifrar ahir en 875 les persones que van arribar a les illes gregues en pasteres. Només a Lesbos, una dotzena d’embarcacions precàries van tocar terra, segons l’agència Reuters, la majoria a l’alba. Més enllà dels números, la tragèdia va segar la vida de quatre persones: dues nenes, d’un i dos anys, van morir quan van caure d’una embarcació precària prop de l’illa de Rodes i dos homes més també van perdre la vida en el viatge en pastera entre Turquia i Lesbos.

La primera jornada d’aplicació del nou acord que preveu les expulsions es va viure amb certa desorganització a Lesbos. Encara no està clar com es faran els registres i les tramitacions de les demandes d’asil des d’ara, que seran estudiades cas per cas, i les posteriors expulsions cap a Turquia, considerat des de divendres per la UE un “país segur”. I dels 4.000 efectius que es necessiten per fer funcionar l’operatiu, Alemanya i França s’han compromès a destinar-n’hi 600, però no se sap d’on sortiran la resta.

Tensió a Lesbos

La jornada d’ahir es va viure amb certa tensió a Lesbos després que el govern va completar el desallotjament dels camps que acollien els refugiats a l’illa, el més gran dels quals és el de Moria. El desallotjament té per objectiu, segons la versió oficial, fer lloc als refugiats que vagin arribant des d’ara a Lesbos, que hauran d’esperar el tràmit preceptiu abans de l’expulsió en aquestes instal·lacions. “Ens han fet fora a totes les ONG que érem al camp de mala manera, només s’han quedat les més grans, i s’han endut els refugiats en autocars cap al port on han embarcat en dos ferris cap al continent”, explicava a l’ARA per telèfon Joaquín Urias, professor universitari i voluntari al camp de Moria fins ahir.

Dos ferris van sortir ahir mateix de Lesbos amb destinació al continent. Gemma Poca, cooperant catalana a l’ONG Starfish, va relatar a l’ARA les penoses condicions en què l’embarcació més gran, amb unes 2.500 persones, va emprendre el viatge. “Els van tenir 24 hores esperant dins del ferri, sense possibilitat de sortir de l’embarcació. Hi havia nens amb febre i infeccions respiratòries que requerien atenció mèdica i no hi havia cap metge. Al final va venir un equip mèdic de Lesbos però hi va estar molt poca estona. És impossible que hagués atès a tots els que ho necessitaven”, explicava.

Des de l’ONG Proactiva Open Arms, Laura Lanuza descrivia també des de Lesbos a l’ARA la desorientació que patien els refugiats dalt dels ferris que els portaven cap al continent. “No saben on van. Hi ha moltes famílies amb nens. És dramàtic. Estan tranquils però molt cansats, fatigats. Això sí, conserven la il·lusió d’arribar a Alemanya, tot i que no saben com s’ho faran”.

És un relat que tristament es multiplica per milers, o desenes de milers, ja que es calcula que ara mateix a Grècia hi ha uns 50.000 refugiats bloquejats, dels quals uns 12.000 continuen a Idomeni, a la frontera amb Macedònia.