La fiscalia de Nova York investiga les pràctiques de la Fundació Trump

WashingtonLa campanya electoral nord-americana ha passat momentàniament de l’hospital als jutjats, de la salut de la candidata Hillary Clinton als comptes de la fundació Trump. Ho ha provocat l’anunci del fiscal general de Nova York, que ha obert una investigació sobre la fundació que porta el nom del candidat republicà.

"Ens ha preocupat que la Fundació Trump pugui haver participat en pràctiques inadequades. Hem demanat i hem intercanviat correspondència amb ells. No vull fer-ne un gran cas ni convocar una roda de premsa. Hem investigat la Fundació Trump per assegurar-nos que compleix les lleis que regeixen les organitzacions de beneficència a Nova York”, ha explicat el fiscal, Eric Scheiderman.

Un perfil mediàtic aparentment baix que no convenç l’equip de campanya de Trump, que hi veu intencionalitat política. Un dels portaveus del candidat republicà ha qualificat l’anunci de cop de l’esquerra i ha acusat el fiscal general d'estar esbiaixat i d'actuar a favor de Clinton.

L’entitat que porta el nom de Trump té objectius benèfics, però també una gran capacitat de provocar polèmiques, com tot el que toca el candidat, i ha aixecat molts dubtes sobre com funciona en realitat. La fundació ja va haver de pagar una multa de 2.500 dòlars per una donació de caràcter polític quan els seus objectius són estrictament benèfics. Es tracta de 25.000 dòlars aportats el 2013 a la fiscal general de Florida, Pam Bondi, just quan la fiscal estava considerant si se sumava a l’acusació de frau contra l’anomenada Universitat Trump, uns cursets sobre negocis immobiliaris batejats amb el pompós qualificatiu d’universitaris i que captaven estudiants amb el reclam del nom Trump.

Tant el milionari com la fiscal van negar que la donació tingués res a veure amb la decisió de la Fiscalia de tancar el cas, però aquest ha estat un tema recurrent de l’equip de Clinton per denunciar les pràctiques del seu rival polític.

Una fundació que no és com les altres

Una investigació del diari 'Washington Post' també ha aixecat dubtes sobre les pràctiques de la Fundació Trump. El periodista David Fahrenthold hi detalla com, després d’examinar 17 anys de declaracions d’impostos i entrevistar més de 200 persones o grups que apareixen com a beneficiaris, arriba a la conclusió que no és una fundació com les altres, perquè recapta i gasta els fons de manera molt poc habitual. Està dissenyada per operar quasi totalment amb els diners d’altres donants, és a dir, capta diners d’altres donants i els ofereix sota el seu nom. L’última vegada que Trump en persona hi va aportar diners es remunta al 2008. Des de llavors, recapta diners dels altres i decideix com distribuir-los.

En moltes ocasions, aquests fons passaven a altres organitzacions benèfiques que es quedaven amb la idea que eren diners de Trump. Però almenys en un cas concret, Trump va utilitzar aquests fons per autooferir-se un regal. Són 20.000 dòlars de fons recollits amb objectius benèfics que van acabar pagant un retrat d’ell mateix de gairebé dos metres.

La polèmica de les fundacions augmenta la pressió perquè Trump faci pública la declaració d’impostos, un pas que es nega tossudament a fer. Trenca així amb la tradició política dels Estats Units, on des de fa molts anys pràcticament tots els candidats presidencials han publicat les declaracions. La llei no els hi obliga, la pressió de l’electoral, sí; almenys els hi obligava fins ara. En aquest terreny, Trump continua essent un candidat diferent.