Gàmbia decideix a les urnes si trenca amb la dictadura
Per primera vegada Yahya Jammeh, que va estar 22 anys al poder, no es presenta com a candidat
Busumbala (Gàmbia)“Tant de bo hi hagués eleccions cada any, seríem el país més ric del món”, ironitza la Fatou mentre veu la televisió. Queden poques hores per a les eleccions a Gàmbia, que se celebren aquest dissabte, i l’ofensiva mediàtica del partit d’Adama Barrow, l'actual president, és total: ell i els seus ministres apareixen contínuament a les notícies. Inauguren infraestructures, donen ambulàncies i anuncien inversions. “Són els mateixos trucs electorals que feia Yahya Jammeh”, conclou la Fatou, una jove que intenta posar en marxa un negoci propi com a maquilladora.
Gàmbia viurà les primeres eleccions sense el dictador Yahya Jammeh, que les havia guanyat repetidament de manera fraudulenta des de la seva arribada al poder l’any 1994, després d’un cop militar. Durant els seus 22 anys de domini va torturar opositors, va ordenar l’assassinat de periodistes i va perseguir qualsevol dissidència dins o fora del seu partit. El desembre del 2016 tots els seus rivals van apostar per un candidat de consens: Adama Barrow. Tresorer d’un dels grans partits i desconegut pel gran públic, va acabar guanyant les eleccions. Malgrat que Jammeh va intentar anul·lar els comicis, la pressió dels països veïns va obligar-lo a acceptar la derrota i marxar a Guinea Equatorial, on encara viu. El nou govern va engegar una comissió d’investigació sobre els crims de la dictadura per compensar les víctimes.
Barrow, de l’esperança a la decepció
Barrow havia d’abandonar la presidència al cap de tres anys, però quan va passar el termini es va negar a complir la seva promesa. Malgrat les dificultats, la comissió –retransmesa en directe per televisió, amb testimonis de víctimes i botxins– ha servit per fer públics els crims del règim de Jammeh. Els reptes per a Barrow van aparèixer en la gestió del dia a dia, segons explica un metge que treballa per al ministeri de Sanitat: “Barrow va haver de triar entre els sectors que volien anar fins al fons a l’hora de perseguir els crims de la dictadura, o els homes de l’antic règim. Sempre ha triat els aliats de Jammeh”.
El crèdit polític de Barrow com a defensor de les víctimes de la dictadura s’ha anat esgotant, fins al punt que el setembre passat va anunciar una aliança estratègica amb el partit de Jammeh de cara a les eleccions. Jammeh, des de l’exili, va rebutjar la coalició i ha donat suport a un altre candidat. Malgrat tot, una bona part dels seus votants als comicis anteriors avui donen suport a Barrow. Les víctimes temen que si revalida la presidència, els crims de la dictadura quedaran enterrats definitivament. Barrow ara parla de "reconciliació" i ha visitat el poble de l'antic dictador com a mostra de bona fe.
Darboe, l’etern opositor
Al capdavant dels opositors hi ha un vell conegut del president. Ousainou Darboe lidera l’UDP, el partit del qual Barrow era tresorer, i ha sigut vicepresident del seu govern. Aquest polític veterà (73 anys) n'ha vist de tots colors durant els anys d’oposició contra Jammeh, i es troba davant de la seva última oportunitat per ser president. Els altres candidats representen l’esquerra panafricanista (Halifa Sallah) o beuen del prestigi d’haver format part de la comissió (Essa Faal). Durant les últimes hores de campanya, els seguidors de l’UDP han fet una crida al “vot útil” per desbancar Barrow. L’augment del preu dels aliments o la connivència amb Jammeh són el principal focus de les crítiques que fan al president actual.
El guanyador dels comicis gestionarà una situació complicada. Gàmbia gasta en importacions nou vegades més del que exporta, i cada cop destina més diners a retornar el seu deute creixent. Amb el turisme (20% del PIB) afectat pel covid i els preus irregulars del cacauet, la font d’ingressos més estable la formen les remeses dels 71.000 gambians que viuen a l’estranger (15% del PIB). 15.000 d’ells treballen a Catalunya. Els gambians decidiran aquest dissabte el futur d’un país que cinc anys després no es pot desfer de Jammeh: la millor metàfora de tot és la seva cara omnipresent als bitllets antics que circulen per tot arreu.
