Grècia obté el sí de l’Eurogrup a la pròrroga del rescat
L’FMI i el BCE demanen a Atenes més concreció abans de tancar l’acord del pla de reformes a l’abril
Brussel·lesEl govern d’Alexis Tsipras ha superat el primer examen. Els països de l’euro van decidir ahir definitivament donar el vistiplau a l’extensió de quatre mesos del programa de rescat grec després d’analitzar breument -la reunió va durar poc més d’una hora- la llista de reformes i mesures que Atenes es compromet a impulsar. És un pas important per a l’executiu de Syriza, però només és el punt de partida de la veritable negociació entre Atenes i els seus creditors que es farà els pròxims mesos sobre les reformes que ha de fer el país.
A canvi d’allargar el rescat quatre mesos el govern grec s’ha compromès a impulsar reformes per lluitar contra la corrupció i el frau fiscal, i a modernitzar l’administració pública i el sistema fiscal, entre altres mesures. Tsipras també ha promès als socis de l’euro que no farà marxa enrere en cap de les privatitzacions que s’han fet en els últims anys. El seu pla, però, no inclou xifres ni concreta com i quan es faran aquestes reformes.
De fet, tot i la pròrroga de rescat, els socis de la moneda única mantenen la pressió a Atenes. Ahir li van recordar que amb la presentació de la llista no n’hi ha prou. “Fem una crida a les autoritats gregues perquè desenvolupin i ampliïn la llista de mesures”, afirmava el comunicat fet públic per l’Eurogrup. La mateixa advertència va llançar el comissari europeu d’Economia, Pierre Moscovici: “[El vistiplau a l’extensió del rescat] no vol dir que tinguem els detalls d’aquestes reformes ni que les aprovem”, va subratllar. “Només vol dir que creiem que l’enfocament és prou seriós per començar la discussió”, va insistir Moscovici.
Reserves de la ‘troica’
Les tres institucions que vetllen pel compliment dels compromisos i que fins ara es coneixien com a troica -la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE)- també van aprovar el document, però van expressar les seves reserves per la falta de detalls de les propostes de Tsipras. La directora gerent de l’FMI, Chrsitine Lagarde, va assegurar que la llista de l’executiu grec “no és gaire concreta” i no aporta detalls sobre la reforma de les pensions i de l’IVA.
Per la seva banda, el president del BCE, Mario Draghi, va subratllar que el pla de Tsipras tocava totes les àrees necessàries, però va lamentar que no fossin “propostes i compromisos concrets que puguin ser valorats per les institucions respecte a creixement, finances públiques i estabilitat financera”. El màxim responsable del BCE també va assenyalar una de les qüestions més delicades: les propostes de l’executiu hel·lè “difereixen dels compromisos del programa actual” en un bon nombre d’àrees.
En resum, els creditors de Grècia accepten la llista i la pròrroga del rescat però és només una petita concessió al nou govern de Syriza. La negociació dura començarà ara. L’objectiu és tancar abans de finals d’abril un acord definitiu entre Atenes, l’Eurogrup i la troica sobre el pla de reformes. Només si Grècia perfila calendaris i xifres de les reformes i mesures que proposa, la troica autoritzarà els pagaments pendents del rescat i s’avindrà a negociar una flexibilització del calendari per reduir el dèficit públic i de les condicions del deute.
Tercer rescat
En una segona fase, abans del juny, s’haurà de negociar un nou contracte amb Atenes que permeti al país continuar comptant amb l’ajuda europea. Es podria concedir a Grècia un tercer rescat o una línia de crèdit preventiva. En qualsevol cas, serà difícil que el govern hel·lè pugui prescindir del suport econòmic europeu a partir del juny.
Per confirmar definitivament l’extensió del programa d’ajuda quatre mesos, ara només queda un últim obstacle per a Grècia: Alemanya, Finlàndia, Holanda i Estònia necessiten l’acord dels seus Parlaments per poder validar la pròrroga del rescat. Els quatre països sotmetran a votació la proposta al llarg d’aquesta setmana i abans que expiri l’actual programa de rescat, el dia 28. No es preveu que hi hagi cap sorpresa. Fins i tot el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, el polític que s’ha mostrat més dur amb Grècia des de l’arribada al poder de Syriza, ha demanat als membres del Bundestag que donin suport a la pròrroga.
L’acord d’ahir entre Grècia, l’Eurogrup i la troica va ser ben rebut pels mercats, especialment per la Borsa d’Atenes, que ahir va tancar amb guanys del 9,81%. I també per la prima de risc, que marca el diferencial amb el bo alemany i que va caure fins als 826 punts.
