Internacional 14/02/2021

Guerra oberta en l'independentisme escocès a tres mesos d'unes eleccions clau

Alex Salmond acusa Nicola Sturgeon d'haver trencat el codi ministerial i haver mentit al Parlament de Holyrood

5 min
Partidaris de la independència d'Escòcia, aplegats a la George Square, de Glasgow, el març del 2017

londresLes dues figures clau de la història recent del Partit Nacional Escocès (SNP, en les sigles en anglès), Nicola Sturgeon, ministra principal d'Escòcia, i Alex Salmond, el seu predecessor i l'home que el 2014 va conduir el país a un pas de la independència , es troben immersos en una guerra oberta que amenaça amb dividir la formació i, de retruc, malmetre les molt bones expectatives electorals dels nacionalistes.

I fins i tot amenaça el futur immediat de Sturgeon, exposada no només al judici d'un comitè parlamentari sinó també a l'escrutini de l'assessoria independent del responsable de vetllar pel compliment del codi ministerial de la funció pública d'Escòcia.

La lluita fratricida entre Salmond i Sturgeon té lloc a menys de tres mesos d'unes eleccions clau tant per al futur del país com, hipotèticament, per al del Regne Unit.

Les enquestes auguren un triomf aclaparador dels independentistes el 6 de maig, una victòria que si es confirmés en la proporció prevista, una folgada majoria absoluta, obriria la porta a un nou embat nacionalista per celebrar el segon referèndum d'independència . Un plebiscit que Boris Johnson, premier britànic, ha assegurat que no concedirà de cap manera .

Nicola Sturgeon i Alex Salmond, en una imatge de la campanya del referèndum del 2014.

A més d'aquests dos actors principals, també n'hi ha alguns de secundaris. Entre d'altres, Peter Murrell, director executiu de l'SNP, un personatge que controla les finances del partit i, crucialment, marit de Nicola Sturgeon.

Els fets s'originen l'agost del 2018, quan Alex Salmond, mentor i amic durant anys de Sturgeon, va ser detingut i acusat públicament de tretze càrrecs d'assetjament i abusos sexuals, incloent-hi dos intents de violació , contra col·laboradores seves mentre era cap de govern (2007-2014).

El que en un principi havia descrit com una "maniobra política" perquè Sturgeon pogués desfer-se d'ell i del seu llegat, aprofitant l'ombra de dubte que pesava sobre el seu honor, ha acabat sent una agra disputa entre mentor i protegida.

Innocència a crits

Des del primer moment que es van conèixer les acusacions, Salmond va defensar la seva innocència i va carregar contra el govern de Sturgeon, i especialment contra la funcionària de més alt rang de l'administració escocesa, Leslie Evans, pel que va considerar un comportament esbiaixat en la investigació interna que es va posar en marxa entre el gener i l'abril del 2018 per aclarir els fets. Salmond es considerava víctima propiciatòria d'un clima afavorit per la lluita del #MeToo .

Atesa la relació de protegida que Sturgeon havia tingut amb el seu predecessor, la teoria de Salmond és que la ministra principal volia demostrar que no es casava amb ningú i que no li tremolaria els pols a l'hora d'actuar, fins i tot contra ell mateix. Una actitud que l'hauria portat al biaix en contra seva, i sense tenir en compte la presumpció d'innocència.

Per fer-hi front, Salmond va presentar una demanda civil contra el govern que un dia havia liderat. Mentrestant, les acusacions seguien el seu recorregut penal als jutjats. Salmond va guanyar la demanda civil –i mig milió de lliures com a compensació– i el procediment va donar peu a una investigació parlamentària i a una altra de l'autoritat del codi ministerial per esbrinar si Sturgeon havia obrat malintencionadament i si havia mentit al Parlament en relació amb el que sabia i el que no sabia –i en relació amb quan se'n va assabentar–, sobre les acusacions a Salmond.

Inicialment Sturgeon havia dit a la cambra de Holyrood que va tenir notícia per primer cop de les imputacions en una reunió amb l'exlíder independentista al seu domicili particular de Glasgow el 2 d'abril del 2018. Posteriorment es va saber que l'antic cap de gabinet de Salmond, Geoff Aberdein, l'havia informat de la qüestio al seu despatx pocs dies abans, el 29 de març, una reunió que Sturgeon va dir al Parlament que havia oblidat.

També es qüestiona que la ministra principal no informés els funcionaris públics de la reunió amb Salmond si, com és més que probable, l'afer de què van parlar estava relacionat amb una investigació en curs com la que aleshores conduïa de manera interna la més alta funcionària del govern escocès, Leslie Evans.

Un oblit inexplicable

Dimarts passat Salmond havia de comparèixer davant del comitè parlamentari que investiga els fets, dels quals va ser exonerat en un tribunal penal d'Edimburg el 23 de març de l'any passat. Però finalment s'hi va negar després que el comitè parlamentari refusés –amb els vots dels independentistes– la publicació de l'evidència escrita –que d'altra banda ja és pràcticament de domini públic– que hi havia presentat, i en què acusava Sturgeon d'haver enganyat el Parlament i d'haver trencat el codi ministerial.

L'exministre principal assegura que no pot declarar "tota la veritat" davant dels diputats sense poder fer referència al document. Al mateix temps, creu que el comitè no pot elaborar un informe final de conclusions sense tenir en compte aquesta versió seva.

El dia abans, a més, el marit de Sturgeon també havia declarat davant del comitè. Sobre la visita que Salmond va fer al domicili particular que comparteix amb Sturgeon, els parlamentaris no creuen, com Murrell havia dit en una compareixença anterior, que l'exministre principal anés a visitar Sturgeon per fer-la petar.

Igualment, consideren improbable que Sturgeon no confiés a Murrell el motiu de la visita de Salmond: parlar sobre la investigació del govern. Un dels diputats membres del comitè n'ha demanat el processament per haver mentit sota jurament en seu parlamentària.

Aquest dimarts Sturgeon hi ha d'anar a declarar. No té cap més opció que mantenir la seva versió dels fets. Una altra cosa seria admetre que va mentir al Parlament. La seva esperança és deixar que l'afer s'acabi diluint i que la fi de la legislatura, el 30 de març, acabi per tirar-hi terra a sobre amb la dissolució del comitè.

Queda per saber què farà Salmond. No és el mateix que finalment decideixi presentar-se davant el comitè i acusi Sturgeon d'haver mentit en seu parlamentària, que el comitè ho cregui i que així ho digui en un informe final, o bé que convoqui una conferència de premsa per dir-hi la seva. Políticament l'efecte seria molt diferent.

Per sort per a Sturgeon, però, l'opinió pública escocesa sembla més aviat poc interessada en qui diu la veritat i qui no, entre altres raons perquè la judicial ja va quedar establerta fa un any. Salmond és innocent i l'atenció està centrada en la pandèmia, en el desplegament de les vacunes i, els nacionalistes, en la possibilitat d'un segon referèndum si guanyen les eleccions.

L'independentisme escocès, doncs, no entén què més vol Salmond. Tombar la seva successora? Venjar-se'n? La probabilitat de fer caure Sturgeon és minsa, llevat que es conclogui, finalment, que va trencar el codi ministerial per no haver informat els funcionaris públics de la reunió del 2 d'abril del 2018 amb l'exministre principal. Paradoxalment, ara per ara Alex Salmond és la principal amenaça per a l'aclaparadora victòria electoral del Partit Nacional Escocès.

Una possible rival, purgada fa dues setmanes

Una altra de les implicades en la guerra dins de l'SNP és Joanna Cherry, parlamentària a Westminster, que fa deu dies va ser rellevada del seu càrrec com a portaveu de justícia. Els sectors contraris a Sturgeon consideren que ha sigut purgada políticament per les seves crítiques a la forma personalista que la ministra principal té de dirigir el partit. Cherry és una jurista molt coneguda al Regne Unit, i va ser l'artífex de l'oposició en el cas presentat davant del Tribunal Superior d'Escòcia i del Suprem del Regne Unit quan Boris Johnson va tancar el Parlament, l'agost del 2019, per imposar el Brexit dur.

Però qui justifica la decisió de Sturgeon d'apartar Cherry del càrrec ho atribueix a les seves opinions contràries a la reforma de la llei de transgènere, sobre la qual Cherry ha expressat dubtes, que els seus enemics han volgut presentat com la prova de discriminació cap aquestes persones.

Més enllà d'aquesta qüestió, la raó de fons seria la falta de lleialtat a la líder que Cherry va expressar en una entrevista a The Times el dia abans de l'inici del congrés de l'SNP, la tardor passada, quan la parlamentària a Westminster va criticar l'estratègia del partit i de la líder en relació amb el segon referèndum. Cherry, a més, ha estat sempre al costat de Salmond, fins i tot abans que fos absolt. I ara és vista com una potencial successora de Sturgeon si la ministra principal ha d'acabar dimitint.

stats