Drets humans
Internacional 13/01/2022

Human Rights Watch: "La creixent repressió de les dictadures és una mostra de la seva debilitat"

La democràcia no està en retrocès, però els líders democràtics fan malament la feina, diu l'informe 2022 de l'ONG

3 min
Manifestant birmans aixequen artells amb el símbol de resistència a Birmània

BarcelonaEls talibans van arribar al poder a l'Afganistan , un cop d'estat militar va derrocar el govern a Birmània i les esperances de transició democràtica al Sudan van quedar ofegades per l'exèrcit . Aquest 2021, que va arrencar, a més, amb un assalt al Capitoli dels Estats Units, no ha estat un bon any per als drets humans i la democràcia al món, però "la realitat és molt més complexa", diu el director executiu de Human Rights Watch, Kenneth Roth, que ha presentat aquest dijous l'Informe 2022 de la seva organització. L'entitat destaca els moviments populars que han tret al carrer milers de persones en favor de la democràcia i els drets humans a molts països, com a Birmània i el Sudan mateix, però també a Cuba , Bielorússia, el Senegal i Polònia, entre d'altres.

L'informe 2022 de Human Rights Watch analitza la situació de drets humans en els 100 països on opera aquesta ONG al llarg de l'any que acaba de finalitzar. Des de Nicaragua fins a Rússia, passant per Bielorússia i la Xina, els règims autocràtics del món han elevat la seva repressió aquest 2021 i en molts dels casos aposten ja per "eleccions que són obertament una farsa" sense amagar-se'n. Però per a Roth, "aquesta creixent repressió és una mostra de debilitat, no de fortalesa". Aquestes "farses" són, segons ell, "una mesura desesperada, l'últim recurs, perquè haurien preferit poder legitimar-se en eleccions simplement compromeses, però com que han vist que no tenen cap suport social han hagut de fer això". En la presentació de l'informe, Roth ha posat en qüestió la teoria que parla d'un retrocés de la democràcia arreu del món, i ha destacat les protestes ciutadanes generalitzades que demostren "que el desig de democràcia es manté fort".

L'informe també destaca els moviments repetits a diversos països en què les oposicions s'han unit per enfrontar-se a un líder autocràtic, una estratègia que aquest 2021 ha aconseguit treure del poder l'israelià Benjamin Netanyahu o el populista primer ministre txec Andrej Babiš. Experiments similars es posaran a prova aquest 2022 a Hongria, on l'oposició presentarà un candidat únic per derrotar l'ultra Viktor Orbán, i a Turquia per enfrontar-se a Recep Tayipp Erdogan. "Una tendència similar dins del Partit Demòcrata dels Estats Units va contribuir a elegir Joe Biden per derrotar Donald Trump en les eleccions del 2020", ha dit Roth.

El líders democràtics poden generar frustració

El problema, segons l'organisme, és que els líders dels governs democràtics "no ho estan fent bé" i això també és una amenaça. "La defensa de la democràcia no passa només per reduir la repressió dels règims autocràtics sinó per millorar els lideratges democràtics, que han de demostrar que són capaços de complir les promeses per tal de no generar frustració i desesperació entre la ciutadania, cosa que pot donar una segona oportunitat als lideratges autocràtics", ha dit Roth.

L'informe de HRW considera que molts líders democràtics estan massa centrats en el curt termini i no responen de forma adequada als problemes més greus com són l'emergència climàtica, la pandèmia de covid-19, la pobresa i la desigualtat, la injustícia racial o les amenaces de la tecnologia. Pel que fa als drets humans al món, "els líders occidentals diuen que els defensen, però són pocs els que ho posen en pràctica perquè prioritzen el que defineixen com a estabilitat", diu Roth. En són exemples la passivitat de la comunitat internacional davant la lluita de les poblacions de Birmània o el Sudan (i més recentment del Kazakhstan, es podria afegir).

En aquest sentit, l'informe destaca que la nova administració nord-americana de Joe Biden, malgrat que no es mostra amistosa amb els autòcrates com feia Donald Trump i malgrat les promeses de basar les seves polítiques en els drets humans, "ha continuat proveint d'armes Egipte, l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i Israel". Alhora, davant de la tendència autoritària als països de l'Amèrica Central, "Biden ha prioritzat els esforços per contenir la migració abans que la lluita contra l'autocràcia", diu l'ONG.

El cap de HRW està convençut que "malgrat que els intents de Trump de robar les eleccions del 2020 van fracassar la democràcia segueix estant amenaçada als Estats Units", pels intents dels republicans de restringir els drets a vot i de substituir les figures independents de les comissions electorals estatals, que van actuar de bloqueig als desitjos de Trump, i reemplaçar-les per figures partidistes. Una situació que "ha tingut eco arreu del món", diu Roth, sobretot al Brasil, on l'ultradretà Jair Bolsonaro està imitant les tàctiques de Trump i ha començat ja a denunciar el frau electoral sense que ningú hagi començat a votar encara. "Per sort, els mecanismes institucionals que van actuar de bloqueig als EUA, els judicials i administratius, també existeixen al Brasil, de forma que tinc confiança que Bolsonaro no tindrà èxit", ha afegit.

stats