Cop d'estat
Internacional 04/02/2021

"Els birmans senten que els militars els estan robant el futur"

L'exèrcit birmà bloqueja Facebook mentre creix el desafiament social i polític al cop d'estat

4 min
Cassolada als carrers de Rangun dimecres a la nit contra el cop d'estat.

La "tristesa" és el sentiment majoritari de la població birmana, quatre dies després del cop d'estat que ha fet tornar el país al malson d'una dictadura militar que va durar mig segle i que no es va acabar fins al 2011. Ho explica per videotrucada des de Rangun Toe Zaw Latt, delegat a la ciutat de la Veu Democràtica de Birmània (DVB), un mitjà independent que fa quatre dies que no pot emetre. "Els birmans senten que els militars els han robat el futur, els han robat casa seva", explica el periodista, que admet que també hi ha "indignació" al carrer, però que sobretot és "tristesa".

Quatre dies després, la contestació social contra el cop d'estat creix a poc a poc dins de Birmània, però també creix la repressió de l'exèrcit. Els militars han bloquejat aquest dijous l'accés a Facebook, a més d'Instagram i WhatsApp, per mirar de frenar el moviment de desobediència civil que s'ha estès a través d'aquesta xarxa i que mobilitza cada cop més els birmans. Però els talls de telèfon i d'internet van i venen des del primer dia, com ha pogut comprovar aquest diari, que ha trigat prop de 24 hores a trobar una oportunitat per fer l'entrevista online amb Toe Zaw Latt.

Al desafiament social s'hi ha sumat aquest dijous un desafiament polític: fins a 70 diputats electes han fet una crida per constituir el Parlament que va sorgir de les eleccions del 8 de novembre passat. El cop d'estat, de fet, es va produir just el dia que estava prevista la sessió constitutiva de la cambra, amb una majoria encara més aclaparadora de la Lliga Nacional per la Democràcia, el partit d'Aung San Suu Kyi que és al govern des de les primers eleccions lliures del 2015. "És un moviment molt gran dels diputats electes, que reclamen la legitimitat del Parlament sorgit de les urnes, un desafiament legal que suposarà el xoc entre dues grans forces", l'exèrcit i el partit de Suu Kyi, apunta Toe Zaw Latt: "No voldria veure un vessament de sang al meu país".

A més dels diputats electes, un altre líder civil molt conegut ha fet aquest dijous una crida a la protesta pacífica. Min Ko Naing, un dels líders de la respectada Generació d'Estudiants del 88, una organització sorgida de la gran revolta estudiantil que el 1988 va desafiar la dictadura militar i va ser violentament reprimida, ha emès un missatge de vídeo a les xarxes. Amb el bloqueig de Facebook, l'eina de comunicació social per excel·lència dels 54 milions de birmans, molts activistes i ciutadans s'han passat a Signal o Twitter, on el mateix Min Ko Naing s'hi acaba d'obrir un compte.

Amb tot, la principal expressió de protesta són encara les cassolades de les vuit del vespre, que s'han repetit des de dimarts a les principals ciutats i que cada cop són més nombroses i més sorolloses. En ciutats com Mandalay també hi ha hagut petites manifestacions al carrer que han acabat amb almenys tres detinguts, i a les imatges de protestes penjades a les xarxes pel personal sanitari de 74 hospitals –que estan en vaga des de dimecres– s'hi han unit aquest dijous grups d'estudiants universitaris.

Estudiant. Mandalay (Birmània)

"La gent s'està amagant sota terra"

Malgrat el bloqueig comunicatiu, l'esforç del règim militar per aturar la protesta també és evident. "Fa només cinc minuts m'han informat que estan detenint periodistes, que sovint també són activistes. La gent s'està amagant sota terra, hi ha una campanya d'intimidació i amenaces que fa témer una repressió violenta", explicava a aquest diari dijous al migdia Manny Maung, investigadora de Human Rights Watch (HRW), que s'ha passat les últimes 24 hores penjada al telèfon, des de fora de Birmània, per buscar refugi i amagar dins el país una setantena de persones. I és que la repressió violenta és la marca de la casa del Tamadaw, com es coneix l'exèrcit birmà.

"El moviment de protesta començarà molt aviat, però ho farà d'una manera molt gradual, la gent està rumiant amb molta cura sortir al carrer, però abans de fer-ho necessiten una acció clara de la comunitat internacional", explica per telèfon des de Londres Kyaw Win, director executiu de la Burma Human Rights Network (BHRN). L'activista birmà demana a les potències mundials que imposin com abans millor sancions econòmiques dures contra els militars que han perpetrat el cop d'estat, començant pel general Min Aung Hlaing, que ha assumit tot el poder i a qui l'ONU acusa del genocidi de la minoria musulmana dels rohingyes, cosa que podria portar-lo al Tribunal Penal Internacional.

Kyaw Win està convençut que aquesta acusació ha sigut un dels factors clau que ha desembocat en el cop d'estat, perquè el general Min Aung Hlaing s'havia de retirar del càrrec el juliol vinent, als 65 anys, "però ha volgut mantenir-se en el poder i evitar així haver d'enfrontar-se al TPI". "Ha volgut protegir-se ell i la seva riquesa", apunta, i recorda que dos dels conglomerats empresarials més grans del país són en mans dels militars. És aquí on el poder de les sancions econòmiques internacionals podria fer prou mal, diu Kyaw Win, i ajudar el poble de Birmània a recuperar la democràcia.

Condemna del secretari general de l'ONU
  • Reaccions internacionals El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha condemnat durament el cop d'estat, que ha qualificat d'"inacceptable", i s'ha compromès a buscar la "unitat" de la comunitat internacional "per assegurar que el cop fracassarà". Després del bloqueig de la Xina a una resolució conjunta de condemna en el consell de seguretat de l'ONU, que es va reunir dimarts, Guterres ha sortit dijous a condemnar el cop: "Farem tot el que puguem per mobilitzar els actors clau de la comunitat internacional per posar pressió sobre Birmània per assegurar que aquest cop fracassa".
stats