Iain Macwhirter: "A Escòcia, els independentistes fan el paper de laboristes"
El periodista escocès assegura: "Tenim un SNP exitós però només un terç dels votants volen la independència", i que "el nacionalisme és un fenomen molt recent"
¿Una Escòcia independent? Fa 30 anys ningú hauria gosat llançar aquesta pregunta a l'aire. La nació escocesa estava plenament integrada al Regne Unit. I la idea d'escindir-se i crear un nou estat era minoritària, una proposta sui generis de l'insignificant -en aquell moment- Partit Nacional Escocès (SNP). Però la situació ha evolucionat amb una celeritat mai vista. El que era una força política minoritària governa ara amb majoria absoluta el Parlament d'Escòcia. I és el responsable de la convocatòria del referèndum d'independència que es farà l'any que ve. El periodista escocès Iain Macwhirter -que escriu al Heral On Sunday - ha tractat específicament del perquè de la celeritat d'aquest canvi.
La independència d'Escòcia és una reivindicació nova…
Absolutament. Escòcia no és com Irlanda, que va patir cinquanta anys d'opressió econòmica del Regne Unit abans de ser independent el 1920, després de la guerra civil irlandesa. Al segle XIX Escòcia era part integral del Regne Unit, rebia molts beneficis de l'Imperi Britànic, els soldats escocesos lluitaven en nom de la Gran Bretanya.
Quan neix el sentiment independentista?
A Escòcia, el nacionalisme és un fenomen molt recent i la idea de ser independent només irromp al debat, seriosament, des de fa una dècada, com a molt. Als anys 50 del segle passat, l'SNP només s'enduia el 0,1% del vot, era totalment irrellevant.
El 2011 dóna la gran sorpresa aconseguint la majoria absoluta…
Ningú s'ho esperava, el sistema electoral ho feia molt difícil, però els votants van optar aclaparadorament per l'SNP, ja que van aprovar la manera com gestionava el Parlament d'Escòcia. I així es va crear la contradicció que vivim: tenim un SNP exitós, però només un terç dels escocesos volen la independència.
¿Podríem dir que les polítiques de Thatcher i Blair van impulsar l'esperit independentista escocès?
Les polítiques econòmiques de Margaret Thatcher van ser molt dolentes per a Escòcia. Ella va introduir impostos impopulars com la poll tax un any abans que a Anglaterra. Però no va ser l'SNP qui es va beneficiar d'això sinó el Partit Laborista. Escòcia només votava laborista fins al punt que el 1997 els tories no tenien cap seient al Parlament d'Edimburg.
Què va fer Tony Blair per desencantar els escocesos?
El problema va ser que Blair va continuar aplicant moltes de les polítiques del thatcherisme: reformes al sistema nacional de salut, introducció de les matrícules a la universitat, retallades a l'estat del benestar. I, sobretot, ens va fer entrar a la Guerra de l'Iraq, que va ser molt impopular a Escòcia. El Partit Laborista escocès només seguia el dictat del laborisme britànic i van perdre la confiança dels escocesos.
El gran beneficiat va ser l'SNP?
Els escocesos van veure que per retenir la societat que volien, amb alts nivells de protecció social, amb una bona sanitat pública, sense guerres il·legals i sense armes atòmiques, no podien confiar més en el laborisme. I es van moure cap a l'SNP, que va guanyar el 2007 i governa des d'aleshores primer en minoria i ara amb majoria. Els independentistes supleixen els laboristes a Escòcia.
A Escòcia, a diferència de Catalunya, no hi ha un moviment social que reclami la independència.
La història escocesa és molt diferent de la de Catalunya. Només fa 40 anys, Espanya era una dictadura feixista i només tenint present que el Parlament català va servir de caserna… ja s'entén que tothom ho visqui amb més apassionament. Escòcia mai ha tingut la sensació d'estar oprimida, sota el control d'una força forana. Thatcher no agradava, però tampoc ningú creia que fos feixista o dictadora respecte a Escòcia...
Hi ha menys passió?
Aquesta és la conseqüència. Aquí no tenim manifestacions com les de Barcelona amb un milió de persones al carrer. Tampoc no hi ha la qüestió lingüística, compartim la llengua amb els anglesos, la nostra cultura no ha estat eclipsada. Són nacionalismes molt diferents. La mateixa presentació de l'argumentari independentista al novembre va semblar més la d'una empresa exitosa que no la d'un nou país.
