Amb els incendis controlats, Grècia fa balanç dels danys

Bona part dels esforços se centren en la recerca de persones desaparegudes

Després de tres dies sufocants lluitant contra el foc, els últims focus ja estan del tot controlats, però els números que ha deixat són esfereïdors. Fins ara aquesta onada d’incendis a Grècia que ha sacsejat part de la rodalia d’Atenes s’ha cobrat la vida de 81 persones i ha causat 187 ferits, almenys 11 dels quals estan en estat crític. Ara, però, els esforços se centren a buscar les persones desaparegudes, reparar els importants danys causats i aclarir les causes de la catàstrofe.

Trobar els desapareguts

A la zona de Mati, una de les més afectades, patrulles de bombers miren sistemàticament casa per casa buscant indicis humans. Segons l’informe diari del departament de Bombers, ahir van seguir rebent centenars de trucades preguntant per amics i familiars. El nombre de persones desaparegudes seria almenys un centenar. No obstant això, molts d’aquests ciutadans podrien haver tornat a casa “sense avisar” o estar de vacances. A més, la impossibilitat d’identificar alguns cossos calcinats fa que sigui possible confondre el nombre de víctimes amb el de desapareguts. Mentrestant, la jornada d’ahir va diferir en els dos principals focus a l’est i a l’oest d’Atenes. A Mati l’incendi estava sota control i les tasques se centraven en la recerca de desapareguts i en el recompte de danys; amb aquest objectiu, i segons l’Agència d’Energia Renovable, es van mobilitzar més de cent enginyers. A la zona de Kineta, a prop de Corint, les flames van revifar com a conseqüència de la pujada de les temperatures i el fort vent. Això va fer que es tornessin a veure helicòpters antiincendis sobrevolant Atenes en direcció oest. Diversos centenars de bombers i personal de rescat també van participar en les tasques d’extinció.

Per la seva banda, el govern grec es va reunir ahir en sessió extraordinària amb alcaldes i responsables de les zones afectades per discutir les mesures que s’haurà de prendre. Elias Psinakis, l’alcalde de Marató, la zona amb més morts, va qualificar la catàstrofe d’“inevitable”. Al mateix temps, el prefecte de la regió d’Àtica, Rena Dourou, va destacar la necessitat de “no recórrer sempre el mateix camí, que passa per combatre incendis a l’estiu i inundacions a l’hivern”. Com dilluns durant tot el dia, la població civil va continuar abocada massivament a oferir ajuda. “La solidaritat de les persones ha fet que la desesperació, la mort i el desastre s’hagin convertit en esperança, humanitat i solidaritat”, assegurava un membre dels serveis d’emergència. Christina Geramoni, voluntària de 23 anys, explicava que la necessitat “ara no és de medicines o d’aliments sinó de diners”. Malgrat això, la crida a donar sang continua vigent. Azdine al-Arabi, sol·licitant d’asil de 39 anys, diu que en va donar perquè a ell el van “ajudar en el seu moment i ara és just tornar l’ajuda”.

Les causes, una incògnita

La causa de la tragèdia encara és un misteri. Per el Iorgos, que ha perdut la segona residència a Mati, hi ha hagut una “falta de previsió brutal que ha costat moltes vides”. Algunes veus també assenyalaven l’especulació urbanística pel valor turístic de la zona de Mati i Rafina.D’altres anaven més enllà i deien que podria estar relacionat amb el fet que a les muntanyes de Gerania, a la zona de Kineta, l’octubre passat es va rebutjar per unanimitat una sol·licitud de prospecció minera d’una empresa privada. L’exministre d’Economia, Iannis Varufakis, va qualificar aquestes hipòtesis de “teories conspiratives” i va assegurar que el problema és “el canvi climàtic, la construcció descontrolada, la manca de recursos, les negligències de l’aparell estatal i la falta d’un mecanisme de respostades d’Europa”.

Més continguts de