EPIDÈMIA, LA TRANSMISSIÓ D’UN VIRUS
Internacional 12/08/2014

L'Ebola: l'epidèmia més mortífera

La malaltia supera ja els mil morts. La higiene i l'alimentació són la clau per aturar els contagis

Marta Rodríguez Carrera
5 min
afectats ebola

BarcelonaEl brot d’Ebola, en actiu des de fa quatre mesos, ja ha provocat més d'un miler de morts a l’Àfrica occidental i nous infectats diaris que s’afegeixen al reguitzell de malalties i infeccions que assolen el continent. L’actual focus, amb origen a la selva guineana entre el gener i l’abril, -ha arribat a Europa i els Estats Units per repatriacions d’infectats- i les veus expertes es reafirmen en les dificultats de contagi si hi ha bones mesures preventives i higièniques.

Què és l’Ebola?

El 1976 el científic Peter Piot va batejar a l’actual República Democràtica del Congo un virus amb el nom del riu Ebola, que feia estralls a l’Àfrica central. Des de llavors se n’han produït diversos brots, fins ara circumscrits als països del centre del continent. L’Ebola és un tipus de febre hemorràgica. Després d’un període d’incubació que oscil·la entre dos i 21 dies, durant els quals no hi ha cap risc de contagi, la malaltia es manifesta primer amb febres altes, dolors musculars i de coll, mal de cap, diarrea, nàusees i vòmits. En la segona fase es produeixen hemorràgies i erupcions cutànies i, finalment, el pacient mor per una fallida multiorgànica. Ara per ara no hi ha cap medicació específica i només hi ha un tractament de suport per a cadascun dels símptomes. Hi ha cinc soques documentades del virus i l’actual té una taxa de mortalitat d’entre el 30% i el 90%, la més alta. L’origen de la infecció es troba en un ratpenat, portador del virus.

Per què és letal?

Hi ha diversos factors, apunta Miriam Alía, que ha treballat a Guinea amb una delegació de Metges Sense Fronteres. Es tracta d’una soca més letal que les anteriors, però també hi ha influït que el focus d’infecció s’originés en una àrea amb força moviment de gent, que va facilitar l’arribada a nuclis urbans, on encara és més fàcil que s’expandeixi. Un altre punt que facilita el contagi és el costum funerari de tocar i acaronar els morts i fer llargs enterraments.

Quina és la via de contagi?

El virus es transmet per contacte directe amb la pell, amb els fluids (sang, vòmits, mocs, semen, llet materna, saliva) o amb objectes infectats, de manera que la seva incidència és molt menor que la de virus que es transmeten per vies respiratòries, com la grip. Malgrat tot, la falta d’higiene i el costum africà de saludar-se amb llargues abraçades i encaixades de mans afavoreix la transmissió. “No m’amoïnaria seure al costat d’algú amb Ebola al metro si no em vomités a sobre”, diu Piot.

Com s’evita?

És indispensable una bona higiene i desinfecció i evitar tocar persones infectades o compartir-hi objectes com coberts o llençols. En cas de donar positiu, és important iniciar tractament i posar el malalt en quarantena immediatament.

Risc de pandèmia?

El letal virus només ha sortit de l’Àfrica per les repatriacions d’infectats. El pare de l’Ebola ha afirmat que no creu que hi hagi més risc ara que el virus ha aterrat a Occident. Luis Enjuanes, viròleg del CSIC, afirma que la virulència del virus es minimitza amb mesures higièniques i de seguretat, i amb un bon aïllament del pacient. De fet, la infermera Alía assegura que les persones afectades ateses en hospitals africans tenen fins a tres cops més possibilitats de supervivència que els pacients que es queden a casa. Un altre problema seria que per una negligència o accident el pacient repatriat encomanés la malaltia als sanitaris, però hi ha molts controls.

Hi ha curació total?

Quan les analítiques confirmen que el virus s’ha eliminat del cos, la persona és immune per a tota la vida, encara que torni a estar exposada a fonts de contagi. “Mai més tornarà a estar malalta”, assegura Alía, que explica que els supervivents són òptims per a la cura dels pacients, ja que els poden tocar sense perill que els encomanin el virus.

Existeix una vacuna?

No hi ha vacuna per a l’Ebola i, segons l'OMS no serà fins l'any 2015 que se'n tingui una perquè, fins ara, les que s’han provat no han donat bons resultats. Els Estats Units han sorprès el món administrant als dos voluntaris repatriats un sèrum que fins ara només s’havia provat amb uns quants micos. És a dir, que no ha complert totes les fases que s’exigeixen per posar al mercat un medicament i, per tant, tampoc no disposa de l’autorització de l’administració nord-americana competent. Tot i que de moment els nord-americans contagiats reaccionen positivament al fàrmac, els experts qüestionen si és ètic subministrar un medicament que està en una fase tan preliminar. És el mateix medicament, el Zmapp, que s'ha subministrat sense èxit al capellà Pajares, de 75 anys i amb una afecció coronària prèvia, que ha mort avui dimarts.

Es pot viatjar a l’Àfrica?

Si no és estrictament necessari, el ministeri d’Exteriors espanyol aconsella no visitar els països afectats. En cas de ser allà, es recomana evitar les grans aglomeracions, on és fàcil tenir contacte directe amb la gent. La britànica British Airways ha cancel·lat fins al 31 d’agost el seu servei amb tres estats on s’han detectat positius, excepte amb l’estratègica Nigèria.

És el gran risc de l’Àfrica?

Dos terços de les morts al continent es deuen a malalties infeccioses i, d’aquestes, la sida és la responsable del 60%, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El cert és que l’Ebola no és ni de lluny una gran causa de mort, però el brot actual s’ha estès ràpidament a diferents països de l’Àfrica occidental i ja fa molts mesos que va esclatar i no hi ha cap vis que es talli de forma natural ni per acció mèdica.

El salt a les ciutats i els positius dels sanitaris

La gran propagació del brot de l’Ebola es deu en part al fet que ha entrat a les ciutats. En els anteriors episodis epidèmics s’havia mantingut en àrees molt rurals i fins i tot en petites comunitats, i els mateixos residents havien treballat amb les autoritats sanitàries per contenir-ne la transmissió. Però ara hi ha hagut una resposta tardana perquè la zona on es va originar és molt a prop de les fronteres de Guinea, Libèria i Sierra Leone. Miriam Alía, que acaba de tornar d’una missió de MSF a Guinea, recorda el cas d’un home guineà que sense saber que estava infectat va viatjar a Libèria per assistir a l’enterrament del seu fill, va tornar al seu domicili i tot seguit va marxar a una altra regió per incorporar-se a la feina. Un altre problema és que molts pacients comencen amb febres altes que no s’associen a l’Ebola, van al metge i aquest no pren les mesures especials de mantenir una distància i aïllar el pacient. I un element més que cal tenir en compte és, també, que la infecció ha tocat seriosament els professionals sanitaris: segons l’OMS, ja n’han mort més de 60.

stats