ESTATS UNITS

La Casa Blanca va intentar amagar la trucada de Trump

El director de Seguretat Nacional diu que la queixa que va rebre sobre Trump no té "precedents"

No només va buscar la cooperació d’un govern estranger per obtenir informació comprometedora sobre l’exvicepresident Joe Biden i, per tant, va empènyer un altre país a interferir en les eleccions dels Estats Units, sinó que la Casa Blanca de Donald Trump també va intentar presumptament “bloquejar” l’accés als registres amb el contingut de la trucada entre el president i el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, del 25 de juliol passat, en el que sembla un intent d’encobrir informació comprometedora.

A la conversa, tal com es pot llegir en la reconstrucció feta pública dimecres, el president nord-americà demanava a Zelenski el “favor” que investigués Biden, un dels seus principals rivals demòcrates de cara a les presidencials de l’any que ve, i posava a la seva disposició el fiscal general dels Estats Units, William Barr, i el seu advocat personal, Rudy Giuliani.

Els moviments per sepultar la transcripció de la trucada estan explicats al document desclassificat ahir pel Congrés, que recull la denúncia de l’informant anònim, un testimoni que ha abocat la presidència de Trump cap a un procés d’ impeachment. El contingut, desenvolupat en nou pàgines, ofereix més detalls sobre els esforços del president per aconseguir que el govern d’Ucraïna li ofereixi informació per pur interès electoralista, i desarma els intents de Trump per desacreditar l’informant, del qual havia dit que era “deshonest” i tenia un interès “partidista”.

Tot i que el mateix informant reconeix que no va ser “testimoni directe de la majoria dels esdeveniments descrits”, el seu relat de la trucada entre els dos presidents, basat en informació que li van fer arribar “molts funcionaris del govern”, s’ajusta a la reconstrucció publicada dimecres per la Casa Blanca, que no era una transcripció literal sinó feta a partir de les notes dels funcionaris presents. La portaveu de la Casa Blanca, Stephanie Grisham, continuava insistint ahir que la denúncia “no és sinó una col·lecció de relats de tercers i retalls improvisats de premsa que no mostren res que sigui impropi”.

L’autor o autora de la denúncia escriu que ha tingut accés a informació que explica com “el president dels Estats Units està utilitzant el poder del seu càrrec per demanar que un país estranger interfereixi en les eleccions del 2020”, la qual cosa, segons la seva opinió, “posa en perill la seguretat nacional i soscava els esforços del govern” per protegir el procés electoral nord-americà.

Eliminat del sistema informàtic

Per donar suport a la reflexió, la font anònima detalla quatre punts de preocupació. I el segon és el que aporta la gran novetat: “Els dies posteriors a la trucada telefònica [entre Trump i Zelenski], vaig saber a través de diversos funcionaris que alts càrrecs de la Casa Blanca havien intervingut per bloquejar els registres” de la conversa, cosa que, segons l’opinió de l’informant, demostra que van entendre “la gravetat” del contingut. Per això, sempre segons el seu relat, “van eliminar la transcripció electrònica del sistema informàtic on aquesta mena de transcripcions se solen emmagatzemar”, per portar-la a un altre sistema que “allotja i gestiona informació classificada d’una naturalesa especialment sensible”. Aparentment, “no és la primera vegada que sota aquesta administració” es gestionen de manera semblant transcripcions de converses del president amb l’objectiu de “protegir informació política sensible, en lloc d’informació sensible de seguretat nacional”.

En la transcripció aproximada de la trucada que dimecres va facilitar la Casa Blanca no hi ha un aparent quid pro quo que demostri un xantatge de Trump a Zelenski, i el document de l’informant no aclareix tampoc si Zelenski sabia, mentre parlava amb Trump, que el president tenia retinguda l’ajuda econòmica al seu país des de feia una setmana. Però l’informant apunta que a Zelenski se li va fer creure que, “si es mostrava disposat a entrar en el joc de temes” que interessaven al líder nord-americà, obtindria “una trobada o trucada” amb Donald Trump. Temes com la investigació de Joe Biden i el seu fill (que va treballar per a una companyia ucraïnesa en els anys en què Biden anava amb freqüència a Kíev com a vicepresident per negociar amb Ucraïna) o el presumpte paper d’Ucraïna en l’inici de la investigació del Russiagate (Trump manté la teoria que els demòcrates van conspirar amb aquest país per obrir l’escàndol de la conspiració de la seva campanya amb Rússia el 2016). Per fer-li saber això a Zelenski, va ser fonamental el paper de l’advocat personal de Trump, Rudy Giuliani, que es va reunir unes quantes vegades amb ajudants del dirigent ucraïnès.

L’endemà de la trucada telefònica entre els dos presidents, l’encarregat nord-americà de les negociacions amb Ucraïna, Kurt Volker, i l’ambaixador dels Estats Units davant la UE, Gordon Sondland, van intentar minimitzar danys i “aconsellar” a l’equip de Zelenski sobre “la manera de tractar les peticions” que Trump li havia fet el dia anterior. Prèviament, durant la presa de possessió del president ucraïnès al maig, el secretari d’Energia, Rick Perry, va encapçalar la delegació de la Casa Blanca després que Trump cancel·lés el viatge del seu vicepresident, Mike Pence. Perry hauria “deixat clar” que Trump no es reuniria amb Zelenski fins a veure “com decidia comportar-se en el càrrec”.

Més continguts de