Internacional 27/09/2021

Un nou recompte de vots deixa el Parlament islandès sense majoria de dones

Finalment hi haurà 33 homes i 30 dones i no al revés, com indicaven els primers resultats

2 min
L'actual primera ministra islandesa, Katrín Jakobsdóttir.

BarcelonaEl Parlament islandès no tindrà, finalment, més dones que homes com indicaven els primers resultats de les eleccions celebrades dissabte. Un nou recompte en una circumscripció electoral ha canviat el repartiment d'escons, i la Cambra islandesa estarà formada per 33 homes i 30 dones, al revés del que s'havia anunciat inicialment. Les dones representen ara el 47,6% del total de diputats, que és un augment significatiu respecte al 39,7% de l'anterior legislatura, però que encara no permet a Islàndia enorgullir-se de tenir el primer Parlament europeu amb majoria femenina.

El motiu del canvi ha sigut una estreta diferència de vots entre diversos partits, que va provocar un nou recompte, que va revelar errors i un canvi en l'assignació dels coneguts com a escons compensatoris. Això ha alterat l'elecció de diputats, però no el repartiment entre els diferents partits.

Rècord europeu de dones diputades

El país del món amb més dones diputades és Ruanda, amb un 61,3%, seguit de Cuba, on són el 53,4%. Malgrat haver hagut de renunciar al títol de primer país europeu amb majoria de dones a la Cambra legislativa, el que sí que ha aconseguit Islàndia és arrabassar a Suècia el rècord europeu de representació femenina, ja que en aquest altre país nòrdic les dones representen un 47% del total de diputats. El mateix percentatge que, per exemple, té Catalunya. En aquest sentit, Espanya compta amb un 44% de presència femenina, igual que Bèlgica, Portugal, Suïssa o Finlàndia. Tot plegat segons dades de Parline, l'organització que estudia i ofereix dades de referència sobre els Parlaments d'arreu del món. Segons aquest portal, al Parlament Europeu la presència femenina és del 39,5%.

A Islàndia, alguns grups polítics reserven una proporció mínima de dones a les seves llistes, però no hi ha cap llei que obligui a respectar una quota determinada de presència femenina a les eleccions legislatives. El 1980 l'illa es va convertir en el primer país a escollir democràticament una dona com a cap d'estat amb Vigdís Finnbogadóttir, que va estar al poder fins al 1996. A més a més, ha sigut al capdavant del rànquing del Fòrum Econòmic Mundial en termes d'igualtat de gènere durant dotze anys.

Una coalició sense futur

En el terreny més polític, els resultats dels comicis encara no deixen clar si es podrà mantenir la coalició que fins ara governava el país, una inèdita aliança entre l’esquerra ecologista de la primera ministra, Katrín Jakobsdóttir, la dreta conservadora tradicional i un partit de centredreta liberal (Partit del Progrés). La coalició ha reforçat la seva majoria, però la caiguda del Moviment d'Esquerra Verda planteja dubtes sobre el seu futur al govern, en què podria entrar alguna formació de centre al seu lloc. El conservador Partit de la Independència va ser el més votat, amb el 24,4%, seguit del Partit Progressista amb el 17,3%, i l'esquerra verda es va quedar amb el 12,6%, gairebé cinc punts per sota que fa quatre anys.

Com ja ha passat en altres països els últims temps, les eleccions islandeses han estat dominades pel debat al voltant del canvi climàtic, una de les principals preocupacions dels votants juntament amb la salut, després d’un any i mig de pandèmia en què Islàndia destaca entre els països europeus amb més bona nota.

stats